El director dimissionari exigia un Institut de l’Habitatge “sense ingerències polítiques”

Segons les diverses fonts consultades, l’encaix entre Pla i Marsol va ser complicat des de l’inici. I mai hi ha hagut entesa. Des de l’entorn del dimissionari director -que encara ha d’oficialitzar la renúncia i segurament no ho farà fins que no hagi pogut comparèixer al Consell General per fer una valoració de la seva gestió i comunicar els motius pels quals plega- es considerava que “la voluntat de la ministra, segurament, de voler-se posar medalles” topava amb la promesa que li havien fet de poder dirigir una institució aliena a l’intervencionisme polític. [related:articles:1] Sempre segons l’entorn de Pla, el primer gran xoc va ser el fet que, d’entrada, Marsol s’oposés al registre de contractes de lloguer que la pròpia llei de l’INH exigia que es posés en marxa. Aquest registre, que finalment s’ha hagut de tirar endavant no sense moltes friccions i tensions entre els dos principals actors de la gestió de l’habitatge públic, hauria de permetre tenir dades específiques i reals dels preus de lloguer que s’estan pagant, de les zones… per poder fer polítiques d’habitatge més precises. Considerava Pla que el reglament d’accés a l’habitatge de lloguer assequible, els criteris, corresponia a l’INH d’elaborar-los i que, en tot cas, el Govern, amb el ministeri d’Habitatge al capdavant però no només aquest departament, el que havia de fer és col·laborar A priori, Marsol no estava d’acord en articular una eina que aportés tantes dades o, dit d’una altra manera sempre segons fonts properes al dimissionari director de l’institut, considerava la ministra que n’hi havia prou amb un registre de mínims per complir la llei. Josep Maria Pla entenia que calia un instrument molt més ampli per poder dur a terme, per crear mecanismes deslligats de la intervenció política estricta, i fer avançar el sector. També considerava Pla que el reglament d’accés a l’habitatge de lloguer assequible, els criteris, corresponia a l’INH d’elaborar-los, de plasmar-los, d’articular-los i que, en tot cas, el Govern, amb el ministeri d’Habitatge al capdavant però no només aquest departament, el que havia de fer és col·laborar amb aportacions, suggeriments i, especialment dades. Però, en aquest sentit, Marsol hauria girat el concepte perquè fos el ministeri qui hagi acabat redactant el reglament, això sí, escoltant el parer de l’INH com ha escoltat el de formacions polítiques i altres actors socioeconòmics. [related:articles:2] “De ben segur que hi ha algú que es vol fer la foto lliurant la clau d’algun piset”, han indicat les fonts, que han afegit que Pla no estava còmode havent, ara, d’aplicar un reglament amb el qual no s’identificava perquè considerava que en la seva elaboració l’institut hi hauria hagut de tenir un pes que no ha tingut. En conseqüència, es va fer una mena de posició de força. O la ministra deixava treballar l’institut i l’equip de Pla amb la independència que se li havia promès, o el director plegava. I vista la resposta de l’entorn governamental i de la pròpia Marsol, l’economista hauria decidit tirar la tovallola.