Govern preveu multiplicar per cinc el 2023 els diners que es queda l’Estat de causes judicials
El fet que les causes de blanqueig de capitals es puguin resoldre a través d’un judici ràpid i certs canvis que s’introdueixen en les normatives penals en relació amb béns comissats faran que l’administració incrementi i acceleri la recaptació
El Govern preveu multiplicar pràcticament per cinc durant el 2023 els diners que recapta l’Estat a través de les decisions judicials. En xifres rodones, si l’executiu va pressupostar una recaptació de poc més de 4 milions d’euros aquest 2022 ara planteja ingressar-ne prop de 20 en l’exercici vinent. Tot plegat és degut al canvi legislatiu que està a punt d’aprovar-se, que farà que es pugui condemnar abans a persones amb béns comissats i que, alhora, sigui més senzill liquidar alguns d’aquests béns.
Que els casos de blanqueig es puguin resoldre per la via ràpida, preveu l’administració, ha d’ajudar a fer més caixa a l’Estat. Segons el pressupost per al 2023, encara a tràmit parlamentari, “convé destacar l’augment previst en el capítol de taxes i altres ingressos associats a l’increment en la recaptació per sancions”. I les sancions es refereixen als comissió per ordre judicial. “En aquest sentit, cal considerar que aquesta previsió a l’alça està justificada per l’estimació creixent dels casos de comisos judicials, que ja s’ha constatat durant l’exercici del 2022 i que s’hauria d’accelerar el 2023 amb les normes de flexibilització procedimental que es troben actualment a tràmit parlamentari”.
En efecte, a través de la denominada llei òmnibus, que ja ha estat treballada per tots els grups parlamentaris i que s’hauria d’aprovar en breu, una de les qüestions que es fa, per exemple, és incloure més tipologies delictives entre aquelles que es podran jutjar a través de l’ordenança penal. La fórmula andorrana del judici ràpid. Malgrat que el Govern pretenia que es passés de cop de jutjar casos que poden comportar quatre anys de presó a poder resoldre per la via ràpida infraccions delictives que poden generar una reclusió penitenciària de vuit anys, finalment la pròpia majoria parlamentària ho ha atenuat una mica.
Si per al 2022 es va pressupostar l’ingrés procedent dels béns comissats -sancions, que es diu formalment en la previsió comptable- per valor de 4 milions, en el cas del pressupost per al 2023 la xifra que s’hi estampa ja és de 19.699.793 euros
Amb tot, els casos associats a delictes de blanqueig, que solen anar associats amb la comissió o segrest de notables xifres de diners, casos que fins ara estaven encallats anys i panys, podran accelerar-se. De fet, hi ha alguns advocats que haurien defensat aquesta possibilitat per tal que acceptant una condemna al Principat que no els suposi reclusió ferma als seus clients, s’estimen més perdre els diners que al seu dia van tenir dipositats a Andorra que no haver de mantenir plets durant llargs períodes de temps. Per exemple, al màxim responsable de la constructora Odebrecht li aniria bé. Tanca el capítol d’Andorra i pot refer altres ponts.
També a través de la mateixa llei òmnibus de la Justícia es modifiquen aspectes relatius als béns comissats, permeten que béns que han estat segrestats en determinades causes es puguin liquidar fins i tot abans que hi hagi resolucions fermes. Per això, en el treball parlamentari ja tancat i només pendent de l’aprovació del plenari, es modifiquen, en algun cas per la via de la inclusió de nous preceptes, tant el Codi de procediment penal com el Codi penal.
En fi, si per al 2022 es va pressupostar l’ingrés procedent dels béns comissats -sancions, que es diu formalment en la previsió comptable- per valor de 4 milions, en el cas del pressupost per al 2023 la xifra que s’hi estampa ja és de 19.699.793 euros. I com s’apunta en la previsió pressupostària, vista l’evolució que ha tingut l’esmentat capítol durant el 2022, que acabarà amb una xifra liquidada ja superior a la inicialment prevista, podria ser que també per a l’exercici vinent s’hagi d’haver de fer una revisió més a l’alça encara.