El cas OnlyFans prostitució i pornografia

Aquests dies ha sortit a primera plana dels mitjans de comunicació d’Andorra, l’escàndol, per alguns, del contingut de la xarxa social OnlyFans. Uns diuen que és un atac a les institucions andorranes, altres un delicte de prostitució, altres de pornografia, etcètera i, de retruc, toca el tema dels residents fiscals i el control de les seves activitats. Segons la revista “Computer Hoy”, OnlyFans, és una xarxa social només per a adults en què, els creadors de continguts comparteixen imatges i vídeos eròtics o sexuals de tots tipus i categories, que no són censurats per aquesta plataforma, sinó que és el seu principal reclam. Per accedir a aquesta plataforma, els usuaris, a més de ser majors d’edat, s’han de subscriure i abonar una quota mensual. Hi ha dos tipus d’usuaris: els fans i els creadors de continguts. Aquesta plataforma va néixer l’any 2016. Dit això, per entendre una mica aquesta plataforma i si el seu contingut es pot considerar delictiu, em centraré en el punt de vista estrictament jurídic. Una relació sexual és un contacte físic fonamentalment amb l’objecte de donar o rebre plaer sexual, o amb finalitat reproductiva; i per prostitució s’entén, segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, la “pràctica d’avenir-se, de forma habitual i professional, a mantenir relacions sexuals amb finalitats de lucre”, jo, personalment, exclouria, l’habitualitat i professionalitat. I la pornografia és, segons l’Institut Crux (que cita el ‘Manual para educadores y padres de família’ de l’editorial San Pablo), “el tractament o la representació explícita de subjectes eròtics que ofenen el sentit comú del pudor, això és, el sentiment que d’aquest té la mesura dels éssers humans”. I jo afegiria dintre d’una comunitat social determinada. Si el delicte de prostitució requereix el contacte físic entre dues persones de caràcter sexual i amb una contraprestació, no hi ha cap dubte que, això és impossible a través de la xarxa social OnlyFans Al Codi Penal d’Andorra, dins del Títol VII relatiu als delictes contra la llibertat sexual, en el capítol tercer tipifica els delictes relatius a la prostitució, però no defineix en què consisteix la prostitució en si mateixa. En canvi, en el capítol quart, relatiu als delictes relatius a la pornografia i les conductes de provocació sexual, solament parla d’imatges de menors o d’incapaços, però no de majors d’edat en ple exercici de la seva capacitat jurídica, pel que fa a subjectes passius del delicte. Per tant, si el delicte de prostitució requereix el contacte físic entre dues persones de caràcter sexual i amb una contraprestació, no hi ha cap dubte que, això és impossible a través de la xarxa social OnlyFans. Ni tampoc, entenc, que hom podria imputar-li un delicte de promoció, facilitar o afavorir aquesta, perquè entre l’usuari i la persona que es veu realitzant actes de contingut sexual no hi ha cap mana de comunicació, excepte la visual i, que, l’acte es realitza en la intimitat entre l’espectador i el que s’exhibeix. Tampoc se li podria imputar un delicte de pornografia i conducta de provocació sexual ni d’exhibicionisme perquè el Codi Penal es refereix sempre a imatges de menors o incapaços o davant de menors, circumstància que no es pot donar, si per accedir a la plataforma has de tenir més de 18 anys. Respecte als que afirmen que l’activitat d’OnlyFans atempta contra el prestigi de les institucions, els recomano que llegeixin l’article 325 del Codi Penal, per adonar-se que no és subsumible en aquest tipus delictiu: “El qui, amb coneixement de la seva falsedat o menyspreu temerari cap a la veritat, dugui a terme públicament imputacions relatives a l’actuació del Consell General, el Govern, el Consell Superior de Justícia, els òrgans judicials, el Ministeri Fiscal o els comuns que puguin perjudicar el seu prestigi, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 30.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys, sense perjudici de les penes que, si escau, corresponguin pels atemptats contra l’honor de les persones”. No havent d’oblidar que Andorra és un estat de dret i que la Constitució garanteix el principi de legalitat (articles 1 i 3) i que el dret penal és d’intervenció mínima o d'”última ràtio”. Totes les altres qüestions relatives a aquest assumpte han de ser resoltes pel legislador des de la perspectiva administrativa o fiscal.