Història d’una absolució… començant pel final

El llibre s’ha volgut treure especialment aprofitant la festivitat de Sant Jordi. Autoeditat per la mateixa Mendoza i la seva associació. En total, 100 exemplars que han de recopilar el tram final de tot el procediment. Això de començar pel darrer tram de la història, recorda, “ho fa George Lucas; per què no nosaltres”. Ara bé, també assegura que, de Darth Vader -en el sentit del dolent de la funció- “no n’hi ha pas un d’únic”. Prefereix, de fet, no assenyalar ningú i que “cadascú s’ho plantegi i tregui les seves conclusions”. També afirma que “no volem donar lliçons ni polaritzar més del que ja ho ha fet el Govern” i, a la vegada, “explicar com ens hem sentit”. Per tant, la líder d’Stop Violències recapitula el tram final del procés judicial que, contra ella, es va obrir per les declaracions efectuades en el marc de la comissió de Nacions Unides per l’eliminació de la violència contra les dones i que va acabar amb la seva declaració com a no culpable per part del Tribunal de Corts. I el llibre -de moment el volum 3 i l’1 i el 2 ja es veurà en el futur, en funció de quants exemplars es venguin i de si aconsegueixen fons- serveix per “pugui explicar la història qui no té poder”. No amaga Mendoza que “és la nostra versió”. Crítica. Àcida. Sense mossegar-se la llengua. [related:articles:1] “Som ciutadania; se’ns ha linxat i se’ns ha perseguit”, ha tornat a denunciar l’activista, tot recordant que des de l’entitat “hem hagut de fer molta tasca social”. Entén també que l’obra ha de servir per “ensenyar com la revolta social feminista, que a Andorra no n’hi ha hagut moltes, funciona”. El llibre ha estat presentat aquesta tarda a la seu del PS. Ha comptat amb la presència com a presentadora de la sindicalista Carla Guinot, que ha elogiat la figura de la líder d’Stop Violències. D’ella ha destacat que “té un fort caràcter” i ha admès que, a vegades, “això pot contrariar”, advertint, això sí, que no és pas una qualitat negativa. Al contrari. Durant la presentació, Mendoza no ha estalviat crítiques ni al Govern que la va denunciar ni a Espot. D’ell ha volgut posar en relleu que “no s’ha disculpat”. Simplement, ha recordat, “es va limitar a acceptar que havien tingut una mala estratègia”. Al seu entendre, “va ser la nostra lluita i la nostra feina el que van convertir la seva estratègia en dolenta”. I, amb aquesta circumstància a la mà, s’ha preguntat “fins a quin punt tenim un executiu capaç de fer polítiques contra la violència vers les dones”. De la feina feta per Stop Violències, ha volgut destacar que va funcionar. Que, en certa forma, es va posar l’Estat -Govern i el sistema judicial- amb l’espasa contra la paret. “O m’absolien i es demostrava que la democràcia funciona o em condemnaven i seguint dins el bucle al qual els vam obligar a entrar en la pressió internacional”, ha remarcat. Sense que sigui cap espòiler, com tothom sap, la Justícia va acabar dictant una sentència absolutòria.