De les quatre eleccions que ha guanyat Demòcrates des del 2011, el resultat aconseguit per Xavier Espot diumenge és el més baix. I, en canvi, assoleix fins a 17 consellers (1 d’Acció, Marc Magallon a Escaldes). Ho fa gràcies a haver guanyat sis de set territorials -només se’ls va resistir Sant Julià-. La dada contrasta amb la del 2019. Llavors, DA va arribar al 35,13%. I, en canvi, només van guanyar tres parròquies (Encamp, Ordino i Canillo). Això va provocar que es quedessin amb només 11 parlamentaris, fet que els va obligar a tancar un Govern de coalició. Aquells crítics amb l’escassa proporcionalitat del sistema electoral guanyaran més raons si la comparativa dels resultats de diumenge es fa amb les eleccions del 2009 i del 2005. Unes les va guanyar el PS; les altres, el llavors Partit Liberal (PLA). I en tots dos casos amb percentatges molt superiors de vot a la nacional que l’ara obtingut per DA: 45,03% i 41,21%. I en tots dos casos els va faltar una parròquia per arribar a la majoria. Es van quedar amb 14. Evolució percentatge de vot a la nacional i escons assolits. De fet, no és el primer cop que els ‘taronja’ demostren saber jugar a la perfecció amb les peculiaritats del sistema andorrà i, sobretot, amb el pes important de les parroquials. Així, el 2015 també va arribar a la majoria absoluta, sumant cinc consellers a la nacional amb el 37,03% dels sufragis i afegint cinc territorials. La resta de majories absolutes obtingudes des del 1997 es van produir després d’un resultat força contundent a la circumscripció nacional, sempre superior al 40%. El 2001 el PLA va treure el 46,18% dels vots i va aconseguir 15 consellers. En canvi, quatre anys abans, també amb Marc Forné de cap de llista, la formació havia assolit menys vots (40,5%), però els èxits a les parroquials li van permetre tenir un parlamentari més: 16. El rècord en suport el va fer Toni Martí el 2011, amb un 55,14% dels sufragis emesos. Llavors, també, es va emportar les set parròquies (22 consellers).