Les mesures per millorar el poder adquisitiu costaran a la CASS més de 3,5 milions
Les pensions per sota del salari mínim creixeran també un 7% i això representarà una despesa més gran per a la parapública, mentre que Govern haurà de pagar prop de 771.000 euros per actualitzar les prestacions de solidaritat per a gent gran i discapacitats
Les mesures adoptades pel Govern per contrarestar la inflació suposaran un important impacte econòmic per a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). El projecte legislatiu que s’ha elaborat per aquest objectiu, cal recordar, no només preveu l’increment salarial al sector privat i la limitació de les pujades del lloguer. També incrementa les pensions més baixes i les de solidaritat. I en el primer cas la despesa l’haurà d’assumir la parapública. S’estima un cost de 3,58 milions. Pel que fa al segon aspecte, serà abonat per l’executiu, amb una previsió de prop de 771.000 euros.
El projecte de llei de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu de la ciutadania i en matèria d’arrendaments d’habitatge ja es troba a tràmit parlamentari. Com es va anunciar, s’ha acceptat el tràmit per la via d’urgència. Els grups podran fer esmenes però els terminis es redueixen a la meitat amb l’objectiu que pugui estar en vigor ja al gener. Cal recordar que el text inclou quatre mesures.
Per un costat, l’obligació d’apujar els salaris situats entre el mínim i els 4.000 euros. Entre un 6,5% i un 7% segons la franja. També es limita l’augment dels lloguers: 2% si són contractes encara en vigor i 5% si estan afectats per les pròrrogues adoptades en les lleis per al mercat de l’habitatge aprovades els últims anys. A banda, s’incrementa un 7% les pensions més baixes i les de solidaritat.
I és aquest punt el que suposa un increment de despesa per a l’Estat. Principalment per a la CASS, com a encarregada de pagar les primeres prestacions. Totes aquelles inferiors al salari mínim es veuran afectades. En total, 5.360 entre les de viduïtat (659), les d’invalidesa per malaltia (612), les d’invalidesa per accident (251) i les de vellesa, que són les més nombroses, amb 3.838.
Mensualment, això suposarà per a la CASS un pagament extra de 298.356,08 euros al mes, segons les dades que Govern ha adjuntat en la memòria econòmica del projecte de llei, document al qual ha tingut accés Altaveu. És a dir, anualment, 3,58 milions d’euros.
Cal tenir present que la llei fixa un increment del 7% passi el que passi finalment amb l’IPC Ara bé, si a finals d’any la dada d’inflació queda per sota d’aquest dígit, la diferència passarà a tenir caràcter no contributiu. I, per tant, serà assumida pel Govern i no pas per la CASS. La memòria, però, ja admet que, ara per ara, no és possible saber si “una part de l’augment haurà d’anar a càrrec dels pressupostos de l’Estat o si serà assumit íntegrament per la CASS”.
El que sí que haurà de pagar l’executiu serà la pujada de les pensions de solidaritat. Pel que fa a les que s’atorguen a la gent gran, s’estima que el 2023 hi haurà un total de 1.215 beneficiaris. El cost extra d’aquesta pujada suposaria per a Govern 494.480,70 euros. En el cas de les que es paguen a persones amb discapacitat, el càlcul les fixa en un total de 329 prestacions i amb un augment de despesa de 276.362,75 euros. En total, doncs, 770.843,45 euros.
Ara bé, la memòria no té en compte que la pujada de salaris comportarà un increment d’ingressos tant per a la CASS com per al Govern. Així, sous més elevats comportaran més recaptació per cotitzacions, tant per a la branca de jubilació com per a la general. Aquest no s’ha quantificat. En segon terme, cal tenir present que, a partir dels 24.000 euros anuals d’ingressos, es passa a pagar un 5% d’IRPF. I això ha de suposar que els ingressos per aquest tribut creixeran.