“Les torres fan visible que Govern ha donat l’esquena a la classe mitjana”

Què es pot aportar a la seva parròquia des del Consell General? El Consell General, i la política en global, necessita veus més plurals. El que voldria és fer arribar al Consell General, i a Govern, els neguits dels escaldencs i escaldenques. Les seves preocupacions estan molt centrades en la manca d’habitatge, el fet d’haver de marxar de la parròquia per viure i la preocupació per la pèrdua d’espais verds al centre de la parròquia. Què considera que farà decidir els resultats de la seva territorial? Parlant amb els ciutadans de la parròquia constato que hi ha molt enuig amb les torres, no només pels edificis sinó per com s’ha desenvolupat el projecte i per tot allò que representen: manca d’habitatge assequible, escaldencs que han de marxar de la parròquia per no trobar on viure, construcció descontrolada, pèrdua d’espais verds i agressions al paisatge, promoció d’inversió estrangera purament especulativa… També hi ha molt cansament amb polítics que porten dues o tres legislatures o més vivint de càrrecs públics. Penso que si som capaços d’explicar que som una alternativa, tant pel que fa al model de país, com en les formes de fer política farem un bon resultat. Trenta anys després d’aprovar la Constitució, s’ha de mantenir l’actual sistema electoral amb 14 consellers elegits, amb 2 representants per parròquia, o s’ha d’anar cap a una única llista general? Soc partidari de mantenir una llista parroquial, però amb llistes obertes on els ciutadans poguessin votar a dos candidats de qualsevol llista, i no una llista tancada. Donaria molta més diversitat al Consell General. A banda d’això, ens hauríem de plantejar introduir una mica més de proporcionalitat en la representació territorial, no és equitatiu que parròquies amb tanta diferència d’habitants acabin tenint els mateixos consellers. A nivell d’habitatge, quines mesures proposeu per solucionar la problemàtica des de la seva parròquia? En allò més immediat donar el suport que calgui als pisos socials que està impulsant el comú a l’avinguda del Pessebre. Altres mesures que van una mica més enllà, però poden tenir efectes a curt termini, haurien de ser la de permetre que la cessió obligatòria quan es construeix es pugui fer amb apartaments en el mateix edifici, fer públic el cadastre i ser molt proactius per facilitar que els pisos buits surtin al mercat de lloguer o de compra. Poder adquisitiu: quines mesures proposen? Segons les dades de l’ARI, un dels elements que més estan afectant el poder adquisitiu és l’habitatge, per això ens estem centrant tant en aquest tema. Això portarà temps i per això també hem de pensar en mesures a més curt termini: em sembla molt interessant la iniciativa del nostre copríncep Macron, en el sentit de negociar amb els supermercats una cistella de productes bàsics. L’acostament a Europa s’ha fet de la forma correcta? Es podria fer molt millor, ha faltat diàleg, comunicació i transparència. En molts aspectes no sabem què s’està negociant, quins són els possibles impactes negatius i quins plans de contingència hi ha per fer front a aquests impactes. La manca de diàleg es fa palès perquè s’ha escoltat a determinats sectors (banca, grans empreses, tabaquers, parapúbliques….), i cal fer-ho, però Andorra és molt més: autònoms, PIMES, sindicats, societat civil, gent gran… Penso que caldria escoltar de manera més franca a la ciutadania en general, entendre quins són els neguits i com respondre-hi. Finalment, hem de fer els deures a casa abans. Un exemple: si sense acord hem viscut una gran problemàtica amb la inversió estrangera especulativa en habitatge, què passarà si abans no hem ordenat bé aquest tema? “Donem suport al tren, i negociarem amb les administracions dels països veïns per facilitar l’ampliació de línies de tren fins a Andorra” Com podem millorar el transport públic segregat dins d’Andorra? I per les connexions internacionals? Som partidaris de construir una línia de tramvia o transport segregat que com a mínim vagi de Sant Julià fins a Escaldes-Engordany, amb aparcaments dissuasius als extrems de línia. Per pujar més amunt, i donada l’orografia del país, estudiarem quins són els sistemes més eficients. En paral·lel, també hem d’avançar en el teletreball, especialment en dies on es prevegin grans afluències de trànsit. Per a això, caldria acompanyar aquelles empreses que pel tipus de feina s’ho puguin permetre, igual que ja es fa en les administracions públiques. Per tant, donem suport al tren, i negociarem amb les administracions dels països veïns per facilitar l’ampliació de línies de tren fins a Andorra, assegurant, però, que ens embranquem amb línies eficients que permetin arribar a les capitals de l’entorn en un temps prudencial. Quines mesures s’han d’aplicar al sistema de pensions per fer-lo sostenible? Des de la seva creació no s’ha fet cap reforma estructural de la CASS i creiem que ha de ser una prioritat. A Concòrdia voldríem dissenyar a mitjà termini un canvi de model que vagi cap a un sistema de capitalització (on existeix una relació directa entre la cotització aportada i la pensió cobrada), seguint el referent dels països de l’OCDE. També caldrà treballar en la reducció de despeses. Per tal de fer el sistema més sostenible cal dotar la CASS d’eines per fer més eficient la despesa sanitària, sense afectar la qualitat del servei. Tampoc no ens oblidem del sector privat. En aquest sentit, estudiarem incentius, per exemple fiscals, a les empreses perquè es creïn i cofinancin assegurances de jubilació complementàries públiques i privades. Com es pot potenciar el turisme i el comerç (a la parròquia i al país) al mateix temps que es fa sostenible? Com en altres polítiques públiques, creiem que en els darrers anys s’ha trencat l’equilibri. Som un país turístic, però hem de ser capaços de trobar un equilibri entre el bon servei al turista, la sostenibilitat ambiental i la qualitat de vida de les persones que vivim aquí. Per exemple, recolzem que Andorra sigui un destí esportivament atractiu, i el que estem veient aquests dies amb les finals de la Copa del Món d’esquí és fantàstic. Però pensem que en els darrers anys s’ha abusat d’activitats que massifiquen espais naturals o tanquen l’accés a aquests espais els caps de setmana, que és quan les famílies d’Andorra els poden gaudir. S’ha de treballar també per racionalitzar els horaris d’atenció comercial. El turista no deixarà de venir perquè tingui unes hores menys d’obertura al comerç o en restauració. En canvi, els treballadors agrairan tenir una mica més de temps per estar amb la família. Si surt elegit, i per mantenir el contacte amb la ciutadania, preveu instaurar algun mecanisme de relació amb la població? (oficina de representació, horari d’atenció públic…) Penso que hem de conservar una de les més grans riqueses d’Andorra que és l’accessibilitat i la proximitat entre càrrecs institucionals i la ciutadania. Qualsevol ciutadà ha de poder trucar o escriure un correu electrònic al conseller de la seva parròquia i anar-lo a veure per plantejar-li els neguits que pugui tenir. Fa anys que soc actiu en l’àmbit de la societat civil i l’emprenedoria. La meva porta sempre ha estat oberta a persones interessades a fer camí en mediació, cultura de pau, emprenedoria o cultura popular i com a conseller general continuaré aplicant la filosofia d’escoltar a qui ho necessiti. “Haver pogut conservar una vall com el Madriu és un regal, i més amb el distintiu de la UNESCO, i a vegades fa la sensació que ens faci nosa” És un problema que no s’ha pogut tancar l’ordinació del Madriu? Haver pogut conservar una vall com el Madriu és un regal, i més amb el distintiu de la UNESCO, i a vegades fa la sensació que ens faci nosa. No pot ser que la manca d’acord entre parròquies no permetin avançar més en la promoció i protecció de la vall. Crec que els consellers generals -i govern- hem de ser actius en facilitar un diàleg que permeti arribar a consensos. Professionalment, em dedico a promoure el diàleg, i com a conseller general d’Escaldes-Engordany, voldria ajudar a facilitar el diàleg entre els actors presents a la vall i a la seva Comissió de gestió. Quina incidència en els comicis tindran els posicionaments de Rosa Gili i Toni Martí? Tant Rosa Gili com Toni Martí són persones molt actives i conegudes a la parròquia, i jo diria que molt apreciades. La gent se’ls escolta. Per tant, el que facin o deixin de fer sí que pot tenir alguna incidència en el resultat final. Les torres del Clot d’Emprivat són un benefici o una llosa pel país? Crec que hi ha dos temes. D’una banda, molts ciutadans d’Escaldes-Engordany ens sentim enganyats. Durant el consolat de Trini Marín se’ns va vendre que les torres creixien en alçada per mantenir espais lliures a peu de carrer, i que estarien rodejades de verd. Veient com s’està desenvolupant el projecte costa de veure aquell pulmó de la parròquia que ens va prometre Trini Marín. I encara ens esperen més torres. En segon lloc, les torres fan molt visible que en polítiques d’habitatge aquests darrers anys Govern ha girat l’esquena a la classe mitjana, afavorint més aviat una construcció especulativa i de luxe que no està dirigida als nostres conciutadans. En temes d’habitatge Demòcrates s’ha despertat tard, a darrera hora, per la proximitat de les eleccions i l’aparició del discurs alternatiu de Concòrdia. EL RAMON TENA MÉS ÍNTIM Quants idiomes parla? Cinc: català, castellà, francès, anglès i italià A quina hora es desperta? A les 07:45 Té alguna mascota? No La xarxa social que més utilitza? Twitter Què han après dels seus pares? Generositat, optimisme, humilitat i no rendir-se mai, sempre que caiguis torna’t a aixecar. Quina va ser la seva primera feina? Pràctiques a Protocol de Govern d’Andorra. La primera feina “seriosa” va ser de periodista. Un referent polític? Óscar Ribas Reig Un escriptor o llibre preferit? Joan Peruga. ‘La República invisible’ em va impactar. Sèrie o pel·lícula preferida? Hotel Rwanda Un moment de la pel·lícula ‘Hotel Rwanda’ Si pogués canviar una cosa del món, què canviaria? Reduir la crispació cada cop més present Quin consell li donaria al seu jo adolescent? No et preocupis, al final sempre surt el sol. Quina és l’última vegada que ha plorat? Malauradament els darrers dos anys he tingut diverses ocasions, que prefereixo no compartir. Soc de la generació anterior a les xarxes socials i en això dec ser de la vella escola. Una activitat que fa al seu temps lliure? Cultivar un hort Fa esport? Què practica? Sí, Natació, cycling, gimnàs i sobretot el que em permeti gaudir de la muntanya. Un pla per gaudir d’Andorra en un cap de setmana? Pujar la vall del Madriu i fer nit a l’estany de l’Illa. Al dia següent baixar aviat, un bon dinar i acabem el cap de setmana relaxant-nos a Caldea. Si hi ha temps, visita a alguna capella romànica. Estany de l’illa Manta i peli o prendre alguna cosa amb els amics? Com en tots els aspectes de la meva vida, sempre miro de trobar l’equilibri. Amb quin candidat aniria de cap de setmana? El cap de setmana és per la família. A compartir un sopar, amb qualsevol, m’encanta dialogar amb persones que pensen diferent. El seu cotxe és dièsel, elèctric, híbrid o benzina? Dièsel Sabria dir quin és el preu d’una barra de pa? 1,45 el pa que compro en una fleca d’Engordany Qui fa la compra a casa seva? Com la resta de tasques domèstiques, es reparteixen entre tots els qui vivim a casa. Quant es gasta en la compra d’una setmana? 120 – 150 € Quin plat li surt millor a la cuina? Peus de porc amb xocolata