Mor Francesc Galobardes, el pintor de la neu i referent neoimpressionista

Fins a darrera hora, Galobardes ha estat pintant. Encara que enèrgic i vital, un “estimeu-vos” dirigit als familiars que li feien costat a l’habitació hospitalària ha fet pensar que el final s’acostava. Serè, sabia, i així ho manifestava tot sovint, que el seu llegat, format per més de 3.000 teles, perduraria i perdurarà en el temps. Referent del neoimpressionisme pirinenc, encara feia poques hores que havia demanat que li duguessin el cavallet a l’hospital. Pintar, aquarel·la només els darrers temps, era la seva vida. La seva passió. El seu tot. Francesc Galobardes treballant a la seva habitació de Salita. Nascut a Riudaura, a la Garrotxa, el dia de Nadal del 1930, va arribar a Andorra al 1961 amb la seva esposa, Carme Demiquels Guix, i el seu primer fill, Joan. Ja al Principat naixeria la seva segona filla, Rosa. La primera dècada al Principat la va passar treballant a la banca però sense deixar mai el pinzell. El 1971 va deixar el banc per dedicar-se en exclusiva a la pintura. I esdevenir-ne un referent. Sempre amb Andorra i Riudaura al cap. De fet, tot i viure majoritàriament al Principat, va ser el primer alcalde de la democràcia (1979-1983) en el seu poble d’origen, d’un miler d’habitants. Abans, a Andorra, el 1967, junt amb altres artistes del país, va fundar el Cercle de les Arts i de les Lletres. I això seria el preàmbul cap a la decisió de dedicar-se en exclusiva a una carrera prolífica que els darrers anys ha anat ampliant des del centre sociosanitari Salita, on residia. -seguirà ampliació- [related:galleries:1:{orientation:vertical}]