“No volem que parlar de salut mental sigui una moda, sinó que s’hi destinin recursos suficients”

Gairebé mig any des que torna a estar al capdavant del COPSIA, quin balanç en fa? Un balanç positiu. Vaig reprendre la responsabilitat sense saber com estaven els temes. En alguns casos s’han fet passes endavant, d’altres són nous i estan a sobre de la taula. Tirar endavant el Col·legi de Psicòlegs és un honor. Comporta molta feina i dedicació. Un dels reptes que es va marcar és la lluita contra la nova pandèmia que afecta la salut mental. En quin punt estem? Les dades que s’estan publicant des de l’àrea de Salut Mental del SAAS indiquen que ens trobem plenament en aquesta nova pandèmia. La Covid-19 va ser el detonant perquè molts casos afloressin i s’ha vençut una mica el tabú que existia fins aquell moment per parlar de temes de salut mental. No volem que sigui una moda. No n’hi ha prou només en parlar-ne. Està bé que hi hagi conferències, però volem que es facin accions dirigides a tractar la població. Des del Copsia no tenim cap interès en figurar. Calen recursos i posar-los en pràctica amb accions per evitar situacions d’estrès. Quins són els principals trastorns que atenen actualment? L’augment del cost de la vida i els preus elevats de l’habitatge de lloguer són qüestions que afecten i ha fet que moltes persones que tinguin dificultats per arribar a final de mes, però també per agafar el son, per alimentar-se adequadament i per treure’s l’estrès laboral. Aquest darrer aspecte juntament amb l’angoixa i la depressió són tres motius pels quals la ciutadania ve a la consulta. Ara bé, no deixem de tenir casos de trastorns alimentaris o addiccions. “Amb la pandèmia del coronavirus hi ha hagut un canvi de prioritats i possiblement cal posar més en valor els temes familiars i no tant els temes laborals” Quin ha estat l’increment de consultes per estrès laboral? Hi ha més consultes relacionades per aquest tema, tot i que no tenim dades concretes. El fet de perdre la por i demanar ajuda ho ha fet aflorar. Amb la pandèmia del coronavirus hi ha hagut un canvi de prioritats i possiblement cal posar més en valor els temes familiars i no tant els temes laborals. Això ha fet que moltes coses es passaven per alt a les feines ara es considerin com un problema que afecta en la nostra vida diària. Vostè va treballar intensament en l’anterior mandat per aconseguir que els tractaments psicològics estiguessin coberts per la CASS. Ara bé, només dotze facultatius s’han convencionat. És una reivindicació històrica i penso que la gran alegria és que s’ha materialitzat. Avui podem dir amb orgull que Andorra té l’atenció psicològica inclosa en la cartera de sanitat pública. Això ha fet que moltes persones que no poden accedir en aquests tractaments ho puguin fer. Segurament, ho fan en uns paràmetres que es queden curts. El president del Copsia, Òscar Fernández. Per què es queden curts? Hi ha factors que són clau i que haurem de tocar quan s’hagi de revisar el conveni. Es tracta del nombre de sessions i la seva durada. Això ho ha de poder decidir el mateix psicòleg perquè hi ha persones que necessitaran les deu sessions o menys i en d’altres n’hi caldran més. Cal introduir nous tractaments a la cartera de serveis? Sí. És una qüestió que s’ha de tractar amb les dades de Salut Mental. El nostre plantejament era de màxims i volem tractar-ho tot. Coneixem les limitacions, però no deixarem de lluitar. “Els factors són diversos. Hi ha consultes que no poden atendre més pacients perquè estan bastant saturades i d’altres que pensen que no es compensa la feina pel preu que es paga des del Govern” Ha parlat amb els que encara no han fet el pas per saber-ne els motius? Els factors són diversos. Hi ha consultes que no poden atendre més pacients perquè estan bastant saturades i d’altres que pensen que no es compensa la feina pel preu que es paga des del Govern. Un altre dels motius que estan frenant que el professional es convencioni amb la CASS és que quedi coartada la seva intervenció en les deu sessions. Si aconseguim renegociar aquests aspectes, segurament seran molts més els que vulguin entrar. Dels 150 col·legiats, quants es dediquen a la salut? Aquestes dades no les tenim, i per això estem fent una enquesta per saber la xifra dels que estan orientats a la psicologia clínica. Això ens ha de permetre saber el percentatge que representen els 12 que estan convencionats amb la CASS. Les darreres dades de l’àrea de Salut mental posen de manifest que del 2019 al 2021 es van consumar 16 suïcidis i que en els darrers dos anys hi ha hagut gairebé 80 intents d’autòlisi. És una dada preocupant. I tant. Va en la línia dels països de l’entorn, però és important que d’aquí se’n derivin accions preventives de conscienciació. Cal fer un treball des de l’escola per tal d’evitar aquestes situacions? Sense cap mena de dubte. Penso que no s’ha de tenir por de parlar-ne. Hi ha qui pensa que si se’n parla pot provocar un efecte d’imitació. Si els infants i els adolescents no reben aquesta informació, possiblement els efectes seran perniciosos. Òscar Fernández treballant al seu despatx. Fins a quin punt l’ús de les pantalles pot comportar aquest estrès o ansietat als adolescents? No hi ha una causa-efecte respecte a les pantalles i els intents d’autòlisi. El problema no és tenir-ne una al davant, sinó la necessitat que ens creem d’una satisfacció immediata. Hi ha algunes xarxes socials que ho promouen com TikTok o Instagram perquè donen uns estímuls molt curts amb una recompensa instantània. Cal una coordinació entre la família, els joves i l’escola. “El que jo recomano és potenciar tots els aspectes positius que tinguin la nostra vida i minimitzar la part negativa” Què podem fer per evitar l’estrès actual que viu la societat? És molt difícil. Un psicòleg no té la solució. El que jo recomano és potenciar tots els aspectes positius que tinguin la nostra vida i minimitzar la part negativa. Soc conscient que la realitat és molt dura i quan et pugen el lloguer un 50% o un 100% o et fan fora de la feina ens afecta molt. Fa unes setmanes alertaven d’un presumpte cas d’intrusisme per part del filòsof David Murias. Han presentat denúncia a Govern? S’està elaborant des de la junta i la presentarem. Vull emfatitzar que aquest era un cas més i com a tal el vam tractar. En la nota de premsa ja alertàvem que n’hi havia molts més. Hi ha multitud de pseudoterapeutes que intenten ajudar, segurament amb bona voluntat, però entren en un terreny, del qual no en són experts i volem alertar a la població que vigilin perquè no tothom té la formació i les competències per poder fer front al que li està passant en aquella persona. “Quan et diuen que algú que va ser tractat per aquests pseudoterapeutes i que ha hagut d’anar a l’hospital d’urgències ens posem les mans al cap” Quants casos d’intrusisme teniu quantificats? Tenim un problema perquè no tenim denúncies dels afectats i ens assabentem perquè vas veient una conferència o retalls de premsa en què hi ha persones que no tenen formació i parlin de sentiments o de depressions. Quan et diuen que algú que va ser tractat per aquests pseudoterapeutes i que ha hagut d’anar a l’hospital d’urgències ens posem les mans al cap. Quantes denúncies ha presentat el Copsia per intrusisme? En la meva etapa anterior com a president en vam presentar dues. Anteriorment, ja se n’havia presentat una contra David Murias, però es va arxivar. Esperem que el rebombori que s’ha originat sigui positiu perquè hi hagi persones que s’atreveixin a denunciar les males pràctiques que es puguin donar a Andorra. Com és la relació amb la ministra de Salut, Helena Mas? Fantàstica. Vam ser companys de junta en etapes anteriors i és una persona sensible amb els aspectes relacionats amb la salut mental. Esperem que la seva formació permeti posar una marxa més en les nostres reclamacions.