Quan un producte està en garantia li correspon al venedor provar que no té culpa d’una avaria

El ministeri d’Economia, Competitivitat i Innovació va avalar la decisió de Consum i l’abril del 2018 va acordar imposar a la societat que ara reclamava no haver de satisfer ni els 4.000 euros que l’imposava la Batllia una sanció econòmica per import de 8.000 euros “per haver comercialitzat un vehicle que presentava unes avaries mecàniques i no fer-se càrrec de la reparació en garantia”. El Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda promoguda per l’agent, rebaixant la multa imposada, que va quedar fixada en 4.000 euros, per considerar que no podia aplicar-se com a criteri de graduació de la sanció el del grau d’intencionalitat. És clar que al cap de cinc mesos de l’operació de compra-venda el cotxe estava en garantia. I el concessionari va negar-se a satisfer el cost de la reparació en entendre que l’avaria en cap cas hi era quan es va vendre el cotxe. Però els tribunals no ho consideren així. I s’ha vist la qüestió en dos àmbits diferents. Perquè la compradora va fer una reclamació de quantitat, i en primera i segona instància, es va condemnar el concessionari a satisfer el cost de la reparació (7.191,59 euros més interessos legals). “En no havent aportat la prova necessària al respecte, que tenia al seu abast i que li incumbia, segons la responsabilitat iuris tantum prevista a l’article 31.5 de la Llei 13/2013, de protecció del consumidor, ha de recaure sobre el venedor la reparació del sinistre” El concessionari, que no volia abonar les despeses de la reparació, també ha combatut la sanció imposada per Consum, primer, i pel ministeri, després. I, certament, en primera instància se li va rebaixar la multa, com s’ha dit. La Batllia considerava que evidentment el concessionari s’havia de fer càrrec del cost de la reparació. “En no havent aportat la prova necessària al respecte, que tenia al seu abast i que li incumbia, segons la responsabilitat iuris tantum prevista a l’article 31.5 de la Llei 13/2013, de protecció del consumidor, ha de recaure sobre el venedor la reparació del sinistre”, diu la sentència de primera instància. A més, recorda la sala administrativa del Tribunal Superior, “podia haver practicat prova en el procediment sancionador per intentar acreditar que l’avaria no tenia res a veure amb l’estat del vehicle en el moment de la venda, i no ho va fer, limitant-se a negar que la fissura en el motor ja hi era aleshores, quan l’origen de l’avaria va ser que el motor era defectuós en el moment de la venda i això hi va provocar l’aparició de la fissura”. En primera instància “no es constata una determinació de l’actora tendent a incomplir els preceptes infringits sinó més aviat la defensa d’un posicionament segons el qual s’entenia que les avaries constatades no entraven dins la cobertura pròpia de la garantia legalment establerta”. I la Batllia encara hi va afegir que “per tal d’arribar a la conclusió contrària ha resultat necessari instar un procediment judicial en el marc del qual s’ha acabat determinant l’existència d’un vici ocult prèvia provisió de proves de contingut tècnic. Per tant no es pot incrementar l’import de la sanció dins de la forquilla establerta en base al criteri de la intencionalitat”. Però aquest no és el parer del Superior, que “considera que sí pot ser tingut en compte el criteri de la intencionalitat per graduar la sanció”. I estima el recurs de Govern i manté els 8.000 euros de multa.