El català serà obligatori en cinc anys per a tothom que vulgui un permís de residència a Andorra

Agencia inmobiliaria en Andorra todo tipo de propiedades para comprar alquilar o invertir en Andorra

El projecte legislatiu ha quedat vist per a la seva votació al ple, que serà amb un ampli suport de la cambra. L’entesa s’ha assolit entre els dos grups de la majoria -Demòcrates i Ciutadans Compromesos- i dos de l’oposició -Concòrdia i PS-. El punt que més polseguera havia aixecat -l’acreditació d’un nivell mínim de coneixement del català- s’ha pogut tancar i és força més ambiciós que la proposta inicial. La llei compta amb el consens dels dos grups de la majoria (Ciutadans Compromesos i Demòcrates) i de dos de l’oposició (PS i Concòrdia); qui es desmarca de l’acord és Andorra Endavant Així, pel que fa a les autoritzacions de residència i treball -aquelles a les que ja es volia dotar d’aquesta exigència per garantir que els assalariats puguin atendre el públic en català-, hi ha un primer esglaonat. De forma immediata, i a excepció que es pugui acreditar un nivell adequat (el com fer-ho s’establirà per via d’un reglament-, s’acorda la necessitat de cursar una formació de 30 hores per poder renovar el permís. I, ja a partir del 26 d’abril del 2026, se serà més específic. Així, per obtenir la primera renovació d’un permís d’immigració -quan fa uns anys que s’està al país- caldrà acreditar el nivell A1-. I, per a la segona (als tres anys), el requisit serà l’A2. En certa forma, això ja acabarà afectant les persones que arribin al Principat un cop entri en vigor la llei, que s’ha d’aprovar el dia 25 al ple, ja que, si bé ara només hauran de fer la formació, en el moment que els toqui la segona renovació, sí que hauran de tenir aquest segon nivell de coneixement del català. I la gran novetat que s’ha introduït en comissió és el fet que aquesta exigència no es quedarà només als permisos de residència i treball. No immediatament, però sí en un futur la llei marcarà que s’ampliarà a qualsevol altra autorització, incloent-hi els residents passius. I, per tant, alguns dels col·lectius que més crítics s’havien mostrat (almenys una part) amb aquesta possibilitat. Aquesta ampliació entrarà en vigor al cap de cinc anys. És a dir, el 2029. Fonts consultades, però, han volgut posar en relleu que, de facto, això obligarà a conèixer el català a aquestes persones molt abans d’aquella data. Per exemple, si algú aconsegueix el permís com a resident passiu l’any 2026, la primera renovació, el 2027, la podrà tenir sense demostrar que coneix el català, però ja per a la segona, el 2029, caldrà que demostri que té l’A2. A través d’un comunicat, els quatre grups han destacat que s’ha fet un esforç ingent per buscar un consens que integri “el màxim d’aportacions de totes les forces”, fet que ha permès “enriquir el text final” a la vegada que es manté el seu esperit: “preservar la llengua pròpia d’Andorra i garantir el dret dels ciutadans a ser atesos en català”. Permisos a banda, altres canvis introduïts han estat aportar mecanismes de reforç en tots els àmbits d’aplicació. Al mateix temps, s’ha concretat la composició d’alguns òrgans que contempla el text, com la Junta de Coordinació de la Llengua o el Consell Nacional; i s’ha definit un règim sancionador més precís. Segons asseguren els quatre grups, la llei “acompleix la seva missió integradora, associa el progressiu aprenentatge de la llengua per part dels nouvinguts i l’acreditació d’aquesta als permisos d’immigració”. Per això, expressen la satisfacció “pel clima assolit durant el treball en comissió, que ha permès convertir les respectives esmenes en millores objectives a favor del patrimoni lingüístic d’Andorra”.