Els dos professionals han iniciat la seva intervenció en la conferència ‘No hi ha salut, sense salut mental’ amb moltes dades, algunes realment esgarrifants: des del 2019 ha crescut un 218% la ideació suïcida; el suïcidi, des del 2022, és la primera causa de mort dels joves d’entre 14 i 22 anys, per davant fins i tot dels accidents de trànsit; per cada mort de suïcidi consumat, n’hi ha 10 que ho han intentat i per cada intent, 14 que ho han pensat; el 50% dels trastorns mentals comencen abans dels 14 anys o el ja clàssic que un de cada 4 pacients tindrà un trastorn mental en algun moment de la seva vida, entre moltes altres. Amb totes aquestes xifres a la mà, Dorca ha remarcat que “la salut és molt més que la no existència d’una malaltia” i que l’important és “la prevenció per no arribar-hi”. Per tot plegat han defensat que “tots els ministeris queden supeditats a la salut mental” i que “la salut ha d’estar present en totes les polítiques”. Ara bé, si de cop i volta el ministeri els oferís una milionada extra al seu pressupost, a què destinaria els diners? Mur ho té clar: “educació, educació i educació”. La conversa, amena i farcida d’ironies i humor, ha transitat per gairebé tots els àmbits possibles. Hi ha hagut temps per a les pantalles i la tecnologia, uns elements que per exemple, “disminueixen l’esperit de creació dels joves”. Però com trobar l’equilibri entre que el teu fill no quedi estigmatitzat a classe per ser l’únic que no té mòbil i gaudir dels avantatges o facilitats que aporten? “Terreny complicat”, han reconegut, celebrant que siguin els consellers generals i no ells, els que hagin de decidir, per exemple, si prohibir o limitar l’ús de les xarxes socials en menors, per molt que cada vegada es tinguin més evidències dels problemes derivats de l’ús i abús de les noves tecnologies i les xarxes socials. I també s’ha pogut fer incidència en les conseqüències que pot tenir per a la salut mental no fer una bona gestió de l’envelliment, que les cures no siguin les correctes o els problemes derivats de la soledat, que poden derivar en problemes greus de salut mental o fins i tot suïcidis. No en va, ha recordat Mur, darrerament el perfil d’usuari de Salut Mental està canviant: deixem els adolescents enrere per rebre cada cop més adults a partir dels 50 anys. Un altre àmbit on posar el focus. Per tot plegat, la prevenció i la detecció precoç són importantíssimes i aquí hi juga un paper fonamental l’atenció primària. Per sort, ha celebrat Dorca, cada vegada costa menys que els pacients, encara que sigui la primera vegada que els reps, s’obrin i t’exposin si tenen problemes o si hi ha alguna emoció que no saben gestionar. I si hi ha part negativa, també n’hi ha de positiva. “Un metge és un objecte de luxe”, ha assenyalat el psiquiatre, però Dorca ha celebrat que finalment, “ni que sigui per pesats”, el ministeri ha decidit actuar per mirar de captar talent. A més, “vivim en un país que és una fàbrica de salut”, així que, per què no esdevenir un “hub de salut i atraure turisme de salut”? I fins i tot, si es critica el fet de no disposar de prou dades, potser un motiu d’atracció de professionals que tindran camp per córrer, cosa que no passa allà “on tot ja està fet”.