El remolc de la discòrdia

Tot es remunta a fa vuit anys, després d’unes vacances. El que, fins llavors, havia estat una relació de confiança entre la propietària del magatzem i el treballador es va trencar. N’hi havia tanta que l’empleat, que també tenia accions de l’empresa, guardava el seu cotxe i el remolc allà. Segons va explica l’acusada al judici, tot es va tòrcer després d’uns dies d’absència, quan va detectar que falten documents i, fins i tot, que s’havien retirat diners del compte bancari de la societat. [related:articles:1] Al final, van partir peres. L’home va ser acomiadat i va agafar el cotxe, però no el remolc. Quan el va reclamar, la dona es va negar a tornar-li. Ho va justificar, al judici, al·legant que “no confiava en ell i no sabia si era realment seu perquè en cap moment ho va justificar”. Així doncs, el vehicle va romandre al magatzem durant uns quants anys. El 2019, l’home el va poder recuperar en presència d’un saig. I després de presentar una denúncia a la policia, origen de tot el procés judicial. En la vista celebrada al Tribunal de Corts a inicis de juny, la fiscalia va considerar que s’havia de condemnar la dona per un delicte d’apropiació indeguda. A banda de la pena de presó es reclamava una indemnització del 7% del cost del remolc. La defensa, en canvi, havia al·legat que la seva clienta mai va fer ús de l’aparell i que tot just l’hauria tingut en custòdia. Per això, va sol·licitar l’absolució. Aquest darrer extrem ha estat acceptat pel Tribunal de Corts.