“Els estudis de capacitat de càrrega no són la panacea i cal estudiar aspectes econòmics i socials”

Cerqueda ha començat la seva exposició recordant els aiguats del 1982 i ha manifestat que “la població va en augment, les temperatures també, però les precipitacions disminueixen”. Precisament, els estudis de capacitat de càrrega han analitzat aspectes mediambientals com l’aigua, la biodiversitat, el paisatge o el terreny de fons de la vall. En aquest sentit, ha dit que el treball “és una part de l’equació, però per definir el model de país cal analitzar qüestions socials i econòmiques”. Tot i que han de servir per prendre decisions per evitar un creixement desmesurat com el que s’ha viscut en els darrers temps, té clar que “no són la panacea”. Cada comú, ha dit, n’està avaluant les conclusions, de les quals no ha volgut dir cap. Sí que ha remarcat que “cal definir la capacitat de càrrega òptima i no posar al límit els recursos”. En aquest sentit, diu que les corporacions hauran de redefinir els plans d’urbanisme i tothom “ha de fer pinya”. EVITAR LES TORRES Durant la jornada dedicada al turisme sostenible i a les ciutats amables el catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya, Josep Roca Caldera, ha posat en relleu el fet d’evitar les construccions en alçada com les torres d’Escaldes, “tant des d’un punt de vista climàtic com paisatgístic”. Remarca que “teòricament s’allibera més espai públic, però no acaba sent així i es veu compromesa la imatge de les poblacions”. Afegeix que cal formar els arquitectes i els gestors de les poblacions en les conseqüències del canvi climàtic. Per la seva part, el doctor Javier Martín Vide, ha apuntat que cal fer un ús més raonable de l’energia i assenyala que Andorra com a país “ha de tenir un creixement sostenible i no pot acceptar un nombre tan elevat d’habitants. Apunta la necessitat de “canviar el concepte d’estació d’esquí pel d’estació de muntanya”. Els motius són que les precipitacions tendiran a escassejar en un futur i “la neu és un element que es troba des de la Puríssima fins a Setmana Santa, mentre que la muntanya està oberta tot l’any”. Finalment, el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat, ha manifestat que aquest mandat es començarà a desenvolupar el projecte de transformació de l’avinguda Verge de Canòlich i els espais d’esbarjo per respondre a l’emergència climàtica-