L’informe demòcrata sobre pensions avisa del risc que l’euroinflació sigui més alta que la nacional

Si els pensionistes que viuen al país acaben cobrant menys que els que s’estan a fora, això sí que podria discriminar. O dit en altres paraules extretes, justament, del dictamen signat pel professor de Dret administratiu de la Universitat Pompeu Fabra Antoni Bayona: “Caldria garantir que l’aplicació de la taxa d’inflació interanual de la zona euro no provoqués un pitjor tracte pels residents, perquè aquest resultat sí que podria constituir una diferència de tracte no justificada i, per tant, discriminatòria.” [related:articles:1] El grup demòcrata va encomanar l’informe arran de comprometre’s davant el Copríncep francès, especialment, de modificar l’article 20 del pressupost actualment vigent per tal d’incrementar les pensions dels residents fora del país, almenys, a partir de la inflació mitjana haguda l’any anterior a la zona euro. Els demòcrates volien saber si la redacció actual del precepte esmentat podria ser anticonstitucional per trencar el principi d’igualtat o poder ser discriminatori i quina valoració fa el jurista del fet de revaloritzar les pensions en funció de l’euroinflació o de, directament, suprimir l’article objecte de discussió. “Caldria garantir que l’aplicació de la taxa d’inflació interanual de la zona euro no provoqués un pitjor tracte pels residents, perquè aquest resultat sí que podria constituir una diferència de tracte no justificada i, per tant, discriminatòria” Els serveis de l’Elisi van aixecar dubtes constitucionals sobre el precepte esmentat i la discriminació que podria suposar. De fet, l’equip que assessora Emmanuel Macron avalua l’informe al qual ha tingut accés l’Altaveu i del qual el Copríncep francès ja fa dies que disposa. No serà fins després del debat d’orientació política que els grups parlamentaris no avaluaran la modificació del pressupost per incorporar la clàusula, en principi, que lligarà la revalorització de les pensions d’aquells que viuen fora d’Andorra en funció d’una mitjana europea de la inflació. L’informe, de 15 pàgines, fa molta referència a antecedents i a l’anàlisi del principi d’igualtat més que no referir-se en la concreció sol·licitada, encara que sí que és clar en usar una sentència del Tribunal Europeu dels Drets de l’Home (TEDH) emesa en un cas d’un ciutadà contra el Regne Unit per un supòsit de fet molt similar al cas d’Andorra. De forma general, el TEDH conclou que “el legislador vulnera el principi d’igualtat quan introdueix a la llei una diferencia entre situacions que poden considerar-se equiparables i la diferencia de tracte no té una justificació objectiva i raonable i no resulta proporcional entre el resultat que es produeix i la finalitat pretesa pel legislador”. Quan Bayona va acotant l’afer a la qüestió de la residència, i encara citant jurisprudència del Tribunal d’Estrasburg, manté que “a la pràctica i de manera general, el TEDH no ha posat en qüestió, per concepte, diferències de tracte en la llei basades en la residència quan poden estar justificades per causes objectives i raonables”. I es refereix a la sentència Carson i altres contra el Regne Unit, de 16 de març de 2010. Entre altres coses, d’aquesta resolució cal tenir en compte, citant l’informe de l’exlletrat major del Parlament català, aquell element variable que “es troba en el fet que els no residents, a diferència dels residents, no contribueixen al funcionament de la economia del país pagant impostos i contribuint d’aquesta forma a compensar els eventuals increments de les seves pensions”. [related:articles:2] “Aquesta diversitat de tractament no s’ha de considerar discriminatòria perquè encara que es tracti d’una situació assimilable entre diversos col·lectius (les persones beneficiàries de les pensions), la residència a l’estranger permet fer una diferenciació legítima per la concurrència d’elements objectius que ho justifiquen”, ressalta Bayona, que recorda que l’exposició de motius de la llei del pressupost no motiva perquè es fa la diferència entre residents i no residents en l’actualització de les pensions però, alhora, recorda que aquesta motivació no és necessària del tot. L’informe encomanat pel grup demòcrata fixa dos elements cabdals, a parer del redactor del treball, que “relativitzen el requisit de residència”. Així, “en primer lloc, l’existència d’una jurisprudència constitucional andorrana que tendeix a ser restrictiva en quant al joc que poden tenir les clàusules generals de no discriminació”. En segon lloc, perquè “el requisit de residència a Andorra no és indispensable per tenir dret a la revalorització que preveu l’article 20 de la llei 1/2024, atès que l’apartat 2 el preveu com alternatiu i no concurrent a l’acreditació d’un període mínim de cotització de 15 anys a la branca de jubilació (o del causant en cas de pensió de viudetat)”. CONCLUSIONS Si no es discriminatòria la no actualització de les pensions en funció del lloc de residència, menys encara ho pot ser si les prestacions que han de rebre els ciutadans no residents a Andorra tenen alguna que altra actualització. Per exemple, si la pensió s’incrementa en funció d’una inflació mitjana europea. Ara bé, com s’ha dit, “caldria garantir que l’aplicació de la taxa d’inflació interanual de la zona euro no provoqués un pitjor tracte pels residents, perquè aquest resultat sí que podria constituir una diferència de tracte no justificada i, per tant, discriminatòria”. “El principi d’igualtat davant la llei és compatible amb l’establiment de tractes diferencials en les persones o grups destinataris de la regulació, quan aquestes diferencies estan objectivament justificades, són raonables i són proporcionals a la finalitat perseguida per la norma” En fi, Antoni Bayona anota quatre punts a mode de conclusió, que en certa manera reforcen el ja indicat fins ara. “El principi d’igualtat davant la llei és compatible amb l’establiment de tractes diferencials en les persones o grups destinataris de la regulació, quan aquestes diferencies estan objectivament justificades, són raonables i són proporcionals a la finalitat perseguida per la norma. Aquestes diferències de tracte en la llei no poden considerar-se discriminatòries a la llum del principi d’igualtat i prohibició de discriminació”. En segon lloc, “l’establiment del requisit de residència a Andorra per poder ser beneficiari de la revalorització de pensions que estableix l’apartat 2 de l’article 20 de la Llei 1/2024, de pressupostos per a l’exercici de 2024, es fonamenta en causes objectives, raonables i proporcionals, tal i com es desprèn clarament de la jurisprudència del TEDH establerta en aquesta matèria. Per tant, la diferència per raó de residència que estableix el precepte no és contrària al principi d’igualtat, ni es pot considerar discriminatòria”. Tercerament, “establir la revalorització de les pensions dels no residents en funció de la taxa interanual de la zona euro tampoc seria contraria al principi d’igualtat i no discriminació, perquè també superaria el test de ser una justificació objectiva i raonable, llevat que l’aplicació d’aquest criteri situés en pitjor posició als pensionistes residents, la qual cosa podria implicar un tracte discriminatori d’aquests últims”. [related:articles:3] I encara per últim, “el tracte igual entre residents i no residents per beneficiar-se de la revalorització de les pensions no es pot considerar contrari al principi d’igualtat perquè, malgrat que hi poden haver motius per justificar una diferència de tracte, no són prou rellevants com per obligar al legislador a establir-lo. És una decisió que s’ha de considerar dins el marge de l’oportunitat i llibertat d’opció política que correspon al poder legislatiu”.