Els fiscalistes alerten que l’impost a la inversió estrangera pot contravenir acords internacionals

“En un hipotètic acord d’associació amb la Unió Europea el que està clar és que una restricció com aquesta impacta amb un dels quatre principis fonamentals com és la lliure circulació de capitals” El Govern té previst entrar a tràmit parlamentari per la via d’urgència aquest divendres el projecte de llei que grava la inversió estrangera en immobles entre un 3% i un 10%. A poques hores perquè es lliuri al Consell General, el text ja ha generat els primers dubtes per part dels assessors tributaris i fiscals. El seu vicepresident, Marc Vilallonga, posa en relleu que “cal analitzar les limitacions que hi poden haver amb els estats amb els quals Andorra té signats un conveni per evitar la doble imposició a partir de la implantació d’aquest impost. Els convenis diuen ben clar que no pots discriminar”. Aquest no seria l’únic inconvenient que hi hauria amb aquesta legislació. Assegura que “en un hipotètic acord d’associació amb la Unió Europea el que està clar és que una restricció com aquesta impacta amb un dels quatre principis fonamentals com és la lliure circulació de capitals”. D’altra banda, també apunta que la llei no hauria de tenir un caràcter retroactiu, sobretot, en el fet que els residents que portin menys de tres anys del país també hagin d’abonar l’impost. “S’hauria d’aplicar a les persones que vinguin a viure ara i no les que van entrar fa un any o dos perquè hi veig indicis d’inconstitucionalitat”. Per aquest motiu, diu, que intentaran fer esmenes al text perquè sigui el més garantista possible. NO FRENARÀ L’ESPECULACIÓ La moratòria que va aprovar Govern mentre redactava la llei de l’impost ha estat una mesura efectiva per frenar l’especulació perquè no s’ha atorgat cap autorització. Així ho exposa Vilallonga qui remarca que el tribut amb els tipus de gravamen establerts no suposaran pals a les rodes pels inversors. Posa l’exemple de Barcelona o Madrid on els nivells d’imposició són més alts i la inversió estrangera en immobles no ha decaigut. Considera que “si el percentatge fos més elevat llavors sí que podria suposar un fre” i ha recordat que els inversors que han volgut obtenir la residència passiva tampoc els ha afectat el canvi de passar de 400.000 a 600.000 euros la quantitat que s’ha d’invertir. “Una mesura més efectiva hauria estat incrementar els impostos ja existents per a les persones foranes com l’Impost de Plusvàlues o l’ITP. Això sí que és desincentivador” Vilallonga creu que “una mesura més efectiva hauria estat incrementar els impostos ja existents per a les persones foranes com l’Impost de Plusvàlues o l’ITP. Això sí que és desincentivador”. En aquest sentit, manifesta que “a Singapur l’Impost de Transmissions Immobiliàries per a inversions estrangeres en el primer any és del 65%. El que creu que pot acabar frenant l’especulació és que “ens trobem al final d’un cicle immobiliari i amb l’augment dels tipus d’interès, l’inversor possiblement inverteixi en renda fixa que pot tenir un 5% o un 6% assegurat i no tant en totxo”. Per aquest motiu, apunta que la recaptació que previ Govern serà inferior a la dels 10 o 12 milions d’euros. [related:articles:1] L’assessor tributari i fiscal també ha posat el crit al cel en el fet que hi pugui haver una bonificació del 90% de l’impost als que comprin o construeixin pisos que es destinin al mercat de lloguer, independentment del preu que es posi. “Això no té ni cap ni peus”, exposa. En aquest sentit, diu que si la finalitat de la llei és recaptar diners “el que s’hauria de fer és crear una bossa d’habitatges convidant els propietaris de pisos i que l’Estat els garanteixi que cada mes cobraran el lloguer l’assegurança i el manteniment, sempre que es posin preus assequibles”.