“Amb el problema de l’habitatge no ens podem quedar aturats i amb el cap abaixat, sortim al carrer”

“És una mobilització ciutadana”, deixa clar en Bruno. Enigmàtica recorda que “és tot el poble d’Andorra”. La cita és a la plaça de la Rotonda perquè tothom qui ho vulgui pugui saber i tenir clar el punt d’Andorra la Vella on es farà la concentració. Se’ls demana poder fer una fotografia, com volen ser identificats. En Bruno té clar que “algú o altre ha d’acabar donant la cara”. Ell és qui es va presentar al ministeri d’Interior a fer la sol·licitud perquè la protesta fos autoritzada. Ella fa apunts de vegades més encertats, de vegades menys. Com passa en el xat del Telegram. Igual. “Té un parell d’ovaris”, remarca en Bruno. Ell, assegura, no té por. I confia que la societat andorrana, aquells que acudeixin a la cita de dimarts (a partir de les 19.30 hores i fins a les 21.45 com a màxim) es comportin. Qualsevol ‘irresponsabilitat’ se li imputaria a ell. En Bruno no tem represàlies. En canvi, té clar que la dona que hi ha rere Enigmàtica sí que podria sofrir greus repercussions si mai se sabés del cert qui és. Bruno (B): Vaig adherir-me al grup, vaig veure que parlaven sobretot de l’habitatge. Però parlar en un grup que ningú escolta no em venia de gust. Per la meva part vaig prendre la iniciativa. Si ho volem fer bé, si ho volíem fer bé, algú havia d’anar al ministeri, algú havia de fer la demanda. I no hi havia més temps. Enigmàtica (E): Ho he posat al grup. Algú va tenir els nassos de fer aquestes coses, que s’havia de fer posant el nom i signant el document per poder donar el primer pas per fer aquesta manifestació. I va ser en Bruno. (B): La problemàtica era qui donaria aquest primer pas. Es va seleccionar el lloc, que al principi era l’edifici administratiu de Govern. Es va triar el dia i l’hora. El lloc estava decidit i ningú donava el pas per organitzar-se, coordinar-se i demanar. Però el termini per sol·licitar la mobilització. El lloc estava decidit i ningú donava el pas per organitzar-se, coordinar-se i demanar. El lloc va acabar canviant. (B): El lloc va acabar canviant perquè hi havia molta gent que no hi estava a favor. Després de tot això, de la primera votació, va començar a entrar molta més gent al grup, i molts no estaven a favor del lloc. I ja es veia que aquesta participació al grup anava baixant. Baixava l’interès. I d’aquí també vaig agafar i vaig dir: ‘mantenim el lloc o què?’ Vaig demanar a uns quants que em donessin idees d’indrets, i finalment ha sortit la plaça de la Rotonda. Faltava la part important, fer-ho legal. I des del ministeri ho vaig consultar i em van dir que s’havia de fer d’immediat perquè el termini per sol·licitar és una setmana i estava a punt de caducar. Aquí és on prenc la decisió de donar el meu nom. És una mena de risc que assumeix personalment? (B): Sí, però és una confiança que dono a la ciutadania també. “El tema de l’habitatge evidencia que la classe política no escolta la ciutadania, només escolta certs ciutadans. Hi ha un problema i els polítics s’han de posar les piles” Per això, la idea de dimarts és ser el primer que es dirigeixi a les persones que es vulguin concentrar per dir-los què poden fer i què no. (B): Exacte, el més important serà iniciar i recordar drets i deures. Què quins son? (E): He estat a punt de dir, tenim drets, però hem de saber els deures i no eximeix no saber-los de no complir-los. (B): La ciutadania reclama el dret a manifestar-se, està contemplat a la Constitució, a la llei de seguretat ciutadana, però s’obliden que dintre d’aquest dret a manifestar-te tu tens el deure de manifestar-te i no molestar el veí i no insultar a ningú. De fet, manifestació com solem entendre una manifestació, no ho és. És una mobilització. Això és el que consta a la sol·licitud. És una mobilització en forma de concentració en un punt concret, seure moure’s. (B): Sí. I tindran el deure de respectar a la resta, deure de respectar les opinions que hi hagi perquè no tothom és de la mateixa opinió. I tindran el deure d’escoltar-los, també. No només venim aquí pel tema de l’habitatge, sinó també per la problemàtica dels gossos, que també influencia. Tota aquesta gent també té el dret de manifestar-se i el deure d’escoltar la resta. (E): Algú deia que potser ens barallarem per les idees que tenim uns i altres respecte d’aquest esdeveniment. Jo he pensat, potser està boig (en Bruno) i no sap on anem i què hem de fer. No és per barallar-nos entre nosaltres, jo respecto la teva opinió, tu respecte la meva… i aviam si entre tots… (B): La concentració també és fonamentalment perquè la ciutadania vegi que a banda del seu problema particular, el veí del costat tindrà un altre problema que està lligat amb l’habitatge. En Bruno al lloc des del qual preveu donar les instruccions de funcionament de la concentració, dimarts que ve. Això és clar: l’eix vertebrador de la protesta és que hi ha una dificultat real per accedir a un habitatge digne. (B): Sí, aquest és el punt fonamental. I si comencem a mirar pàgina per pàgina com si fos un llibre… Tinença de gossos, el gènere… Perquè hi ha dones separades i amb fills a qui se’ls ha negat l’accés al lloguer. Casos que s’han denegat perquè ets homosexual o lesbiana… Molta gent ho pateix. Ara és l’oportunitat que arribin i diguin: a mi m’han fet això, a mi m’han negat a entrar en un pis encara que sigui de 1.600 euros perquè tinc un gos. A mi m’han negat l’accés tot i poder pagar 1200 o 1600 euros però tinc quatre fills petits i em diuen que faré soroll. Això també és una problemàtica. Després també hi ha els propietaris que fan les coses bé i que surten perjudicats per tota aquesta problemàtica. El moviment agafa força una vegada ha sortit la llei que el govern plantejava com la salvació i la immensa majoria dels que estan al grup no ho veuen així, sinó al revés. (B): Exacte. [related:articles:1] Uns increments, en alguns casos, molt per sobre d’un IPC que ja prou que es preveu alt. (B): La gent també tindrà l’oportunitat de treure de sobre alguns dubtes. Hi haurà gent de l’USd’A com el Gabi Ubach, el Marcel d’Andorra Al Límit, i altres organismes que estan denunciant el tema i tenen molta més informació i que ens poden ajudar a peu de carrer. Aquesta gent és benvinguda a la concentració i qui té algun dubte o que li diuen del boca-orella, ells li podran confirmar si és correcte o no. Jo també conec associacions que s’estan ajudant, com l’associació d’equatorians, de portuguesos… Al final, hi ha una necessitat de solventar el tema. I no ens podem quedar parats amb el cap abaixat i assentint respecte del que digui l’amo, allò que el que diu l’amo va a missa. No, no és això. Anem a informar-nos millor, anem a l’Institut de l’Habitatge… Molta gent desconeix que hi ha un òrgan que ens pot ajudar en certa manera, dins les possibilitats que tenen. A peu de carrer hi ha molta gent que ens pot ajudar: advocats, gent que coneix altres temes i que et pot dir: ‘ho pots fer d’aquesta manera o de l’altra’… És que cada persona és un cas. I aquest és l’objectiu principal i el que defenso jo. Que la gent es queixi però a l’hora s’informi. I una vegada he fet la sol·licitud i la concentració s’ha autoritzat, la gent s’ha involucrat més. (E): Tot això és fa en nom del poble. De tot Andorra. Encara que ha estat en Bruno el que ha donat la cara. (B): Algú ho havia de fer. La gent té idees. Entre aquell grup tan gran hi ha diverses idees. Hi ha molta gent que diu anem a manifestar-nos. I sí, podeu venir amb guitarres, cassoles, fer soroll, però sempre dins de l’espai delimitat. He fet la conya de dir: ‘Si us plau, que el senyor David (Astrié, cònsol major d’Andorra) ens posi les fonts’. Més que una mobilització, és perquè ens trobem. És perquè la gent pugui conèixer altres persones que potser te les trobes pel carrer i potser aquest dia et solucionaran algun dubte. Ja que tenim aquesta facilitat en la societat, i com hem fet per la Covid, davant d’alguns terratrèmols davant d’incendis, que automàticament ens mobilitzem de forma altruista, ara també ho hem de fer. També ens hem de mobilitzar. Per nosaltres. Alguns integrants del grup demanaven accions contundents, radicals, amb certa agressivitat. Vostè hi ha posat el nom, la cara. I això no hi té cabuda, oi? (B): Això no hi té cabuda. Per això hi haurà el meu ‘cos de seguretat privada’, la meva ‘guàrdia pretoriana’ que s’encarregarà de posar el punt i final a la mínima que hi hagi un problema. El que vull remarcar és que començarem a les 19.30 hores i com a molt tard a les 10 de la nit s’ha de desmantellar. Fins a les 21.45 hores tot el que passi a dins és responsabilitat meva. I si veig que en un moment donat la cosa es desmarxa, la policia serà la primera a dir: ‘Hem d’actuar’. I tindran tot el meu suport per actuar i es desmantellarà automàticament la concentració. Mobilitzem-nos, sí, és clar. Però fem-ho amb civisme i respecte per la resta. És un prova de foc? (B): Sí, això mateix. “Començarem a les 19.30 hores i com a molt tard a les 10 de la nit s’ha de desmantellar. Fins a les 21.45 hores tot el que passi a dins és responsabilitat meva. I si veig que en un moment donat la cosa es desmarxa, la policia serà la primera a dir: ‘Hem d’actuar’. I tindran tot el meu suport per actuar i es desmantellarà automàticament la concentració. Mobilitzem-nos, sí, és clar. Però fem-ho amb civisme i respecte per la resta” Vist com està la situació, és esperable que no aquest dimarts, sinó més endavant, hi hagi alguna mobilització més contundent? (B): Jo he parlat amb el Gabriel Ubach, que és un dels que afirma que si les negociacions no son el que s’espera, sortiran al carrer. I jo donaré suport a la manifestació. Si l’USd’A és la primera que convoca més endavant. Jo seré el primer que digui a la gent que surti al carrer encara que sigui sota paraigües. I que la societat política entengui que hi ha un gran problema i que s’han de posar les piles i posar-se a treballar seriosament. La sensació és que la classe política no fa el que la ciutadania necessita? La classe política des del meu punt de vista no escolta a la ciutadania, només escolta certs ciutadans. Aixo ho porto dient moltes vegades, escolteu a qui no heu d’escoltar. Si escolteu una part, escoltem la resta, també. I aquesta és la política que volem, si escoltes per una banda també per escolta a l’altra. La seva feina, la del polític, al final és fer d’intermediari i trobar una solució. Per ara no és el cas. La balança està descompensada. Pel que es veu amb les reaccions del grup que ha empès la protesta, la descompensació és molt elevada. (B): És una descompensació massa gran, sí. Hi ha el tema dels propietaris, que evidentment és un negoci i han de tenir beneficis. I després hi ha els que estan de lloguer que no els arriba per pagar. Crec que ens hem oblidat que des del 2006-2008 vam començar a tenir congelació salarial. Tots van començar a perdre poder adquisitiu. En el meu cas particular, com a funcionari, he estat més de deu anys amb el salari congelat. I el cost de la vida, el menjar, la roba, la llum, tot això, totes les factures anaven pujant. Segons l’IPC com a mínim. Els sous, no. Hem tingut una descompensació del poder adquisitiu. No dic que tornem a l’Andorra de quan guanyàvem 2.000 o 3000 euros i pagaves 400, 500 o 600 de lloguer. Hi ha massa problemàtiques en una problemàtica sola. De tot això m’agradaria que servís la concentració per parlar-ne. Per posar en comú les problemàtiques que giren al voltant de l’habitatge. (B): Correcte. I a partir d’aquí que es valorin noves actuacions a fer. (B): Que es valorin noves actuacions a fer i que es formin com a comitiva, com a ciutadans i que surtin més grups d’aquí. Que es vinculin, que treballin, que entres uns i altres, uns lluitem per habitatge digne, altres per sous dignes, altres per pensions dignes, perquè no ens podem oblidar de la gent gran. Tot això, al final, si ho portem en una macromanifestació, que cadascú reivindiqui la problemàtica que els afecti més directament. Els polítics han de veure que no és només l’habitatge, que hi ha moltes coses a treballar, però ara per ara la principal és l’habitatge. Però no deixem de costat les jubilacions, les pensions, el tema de la CASS, entre altres coses. El poder adquisitiu (E): Ara em feu pensar que hi havia qui al grup escrivia que s’havia triat un mal dia perquè tothom estaria de vacances. De vacances! Se m’ha quedat clavat, això. I ho havia de dir. Que hi ha molta gent que no pot anar de vacances, vaja. (E): Això mateix. Jo dic: ‘Tu tens diners per anar-te’n de vacances? Enhorabona, perquè en aquest país el 90% no tenim possibilitat perquè no ens arriba el poder adquisitiu.’ [related:articles:2] D’entrada semblava que costava molt de reunir consensos, que seria complicat buscar una estratègia que culminés amb una concentració i que potser reunirien relativament poca gent. Però la cosa s’està… animant? No li demanaré previsions perquè problablement erraria però… (B): M’espanto. Jo estic segur, pel que em diuen, que m’espantaré. Perquè trobo gent que em coneix, gent que sap que soc jo que ha firmat la sol·licitud, i que em diuen que tindrem una sorpresa. Hi haurà gent, n’hi haurà. (E): A mi, alguns que saben què estic fent, em diuen que estic corrent un risc. Jo els dic que ho faig per tothom. ‘Per vosaltres també.’ Fan silenci i no em diuen res més. (B): Aquesta és l’altra problemàtica. Hi ha gent que diu que corres un risc. Però som totalment persones independents, som majors d’edat (E): Però tu saps la meva situació, i és greu el que estic fent. (B): El que estàs fent és tenir un parell d’ovaris, perquè la teva situació m’és molt coneguda, molt propera, conec molta gent que està igual. I també conec gent que et ve per darrere per dir-te que no vagis a la concentració. En Bruno i la ciutadana que prefereix fer-se dir Enigmàtica mostrant el cartell de la convocatòria. Estan notant pressions de gent que demana que reculin? (B): No és una pressió però si preocupació pel que em pugui passar. No és un: ‘No ho facis’. Em referia a pressió perquè facin marxa enrere, perquè se’n desdiguin. (B): No. El que més ens diuen és: ‘Deixeu que ho faci un altre.’ Però llavors al final no ho faria ningú. (B): Si anéssim així, evidentment que no ho faria ningú. (E:) Un amic que està dins del grup, que és una de les persones que podria identificar-me com a persona real, física, m’ha dit: ‘Què estas fent? Surt d’aquí!’. Però m’ho diu per protegir-me. No per dir-me que estic boja i que deixi de fer una protesta. No els diuen: ‘No s’ha de fer’ sinó ‘no ho facis tu’. (B): És preocupació perquè son conscients del que pot passar. Jo no tinc cap por. Què em pot passar? Que m’expulsin del país? Per quin motiu? Per haver convocat una mobilització ciutadana? Però sí que hi ha gent a qui li diuen: ‘Vigila què fas, no t’emboliquis’. Hi ha gent que m’ho està dient. Hi ha gent que em contacta per privat i m’ho diu: ‘Estic amb vosaltres, m’agradaria ser-hi però…’ I li dones les gràcies igualment pel suport i la resta intentarem també representar tota aquesta gent. Perquè hi ha gent que sap i és conscient de la repercussió que tindrà aquest acte i les represàlies que hi podran haver si algú el reconeix. Som un país petit, som un poble. “Quan els qui en governen hagin de fer declaracions, que les facin amb coherència. Amb les seves paraules, la senyora Marsol m’ha fet un favor, m’ha facilitat la feina d’anar a fer una crida a la gent. Ja l’ha fet ella, la crida. Gràcies a les seves paraules, hi ha molta gent que ja s’està mobilitzant” (E): M’he trobat un conegut i li he demanat si vindria. I em diu: ‘M’ho estic plantejant’. I em diu: ‘És que no sé qui hi ha darrere.’ Jo li ho explico. Ho estem fent per Andorra. Per tothom. No som una persona sola. Andorra som tots. Li fa por venir. Jo he notat que, li fa por. Ell treballa al poliesportiu d’Andorra, que depèn del comú (B): Estic segur que molta gent passarà per aquí, molta gent que no vol ser reconeguda farà un passeig per la Rotonda. I també se li ha d’agrair. Serà la seva manera de donar suport. Tots sumem. La qüestió és: mobilitzem-nos, trobem-nos el dia 31 a partir de les 19.30 hores. Coneguem-nos, parlem. I, sobretot, donem a conèixer als polítics la problemàtica. No és que exigim solucions d’immediat. Però si us plau, que es posin seriosament a treballar i quan hagin de fer declaracions, que siguin coherents. Em sembla que ja sé per on va. (B): En lloc de fer el que fan, que no és res més que generar més problemàtica, més rancúnia cap al Govern. El que han de fer és plantejar-nos quelcom que ens faci reflexionar i que els vulguem donar una oportunitat. Però no és el cas. Fan declaracions sabent que la població més afectada encara els agafarà més rancor i més ganes d’anar al carrer. Coi, que treballin i que quan donin notícies, els vulguem donar una oportunitat. Perquè al final, Govern i ciutadania ens hem de complementar. En fi, que les declaracions de la ministra Marsol dient que el problema del lloguer no s’arregla amb una manifestació no ajuden gaire a resoldre el problema. (B): Jo he fet un escrit i segurament la senyora Conxita ja el deu haver llegit. Primer: no és una manifestació, és una mobilització. I segon: ens ha fet un favor. M’ha fet un favor, m’ha facilitat la feina d’anar a fer una crida a la gent. Ja l’ha fet ella, la crida. Gràcies a les seves paraules, hi ha molta gent que ja s’està mobilitzant.