Compartint pis i ‘activitat lucrativa’: guardaven dos-cents grams de cocaïna a casa

Els dos detinguts, residents originaris del Perú, passaran aquest dissabte a disposició judicial i, sí o sí, ingressaran al centre penitenciari acusats de tràfic de cocaïna en gran quantitat. El seu pis en un edifici de l’avinguda Tarragona s’havia convertit en un dispensador al detall de droga. De fet, dijous també van detenir dos clients que aquest divendres al vespre van recuperar la llibertat després de ser condemnats per la via ràpida per possessió de cocaïna. Ells van ser els primers en caure. Els seus subministradors -aparentment n’esperaven un, al final van ser dos- van venir després. Els dos homes que probablement seran processats per un delicte de tràfic de cocaïna en gran quantitat i empresonats de forma preventiva van ser detinguts durant la tarda vespre de dijous en els seus respectius llocs de treball Els quatre detinguts són residents d’entre trenta i cinquanta anys. Dos peruans, dos espanyols. La policia hauria tingut notícies, suposadament, que per l’avinguda Tarragona hi havia d’haver algú que es dedicava a vendre cocaïna. I dijous investigadors del grup de delictes contra la salut pública van acudir a fer guàrdia. Primer van deixar que dos sospitosos d’anar a cercar producte acudissin a comprar. Un rere l’altre. Van fer la feina i van baixar com qui no vol la cosa. Un hauria, després, tirat en direcció a Encamp. L’altre cap a Sant Julià. En tot cas, sempre seguits per la policia. A uns quants metres del lloc de la compravenda van aturar a l’un i a l’altre. Controls aparentment esporàdics. En veure la policia, un va tenir temps de llançar l’embolcall. El ‘pollo’ que es diu en l’argot del sector. L’altre el duia a sobre. Pel cap baix, cada embolcall d’aquesta tipologia sol contenir un gram de cocaïna. Una mica més, una mica menys. Un parell de ratlles, tres depèn de com es talli la mercaderia. Tots dos homes, cadascú allí on van ser controlats, van quedar detinguts. I pocs o molts detalls van donar del presumpte venedor. Els agents, evidentment, ja n’estaven al corrent. Però com més elements tinguessin, millor. [related:articles:1] S’iniciava la segona part de l’operació. La caça del subministrador. Els investigadors van tornar cap al pis de l’avinguda Tarragona. I van trucar a la porta com qui no vol la cosa. L’home cercat havia sortit. Suposadament a treballar. Hi havia la seva dona i un parell de fills menors. La parella va ser informada de la situació. Que podia autoritzar ella mateixa un escorcoll del pis o, en cas contrari, es veurien obligats a fer-la marxar a ella i als menors i a precintar l’habitatge fins que no arribés l’ordre judicial d’escorcoll. A un dels suposats venedors se li haurien trobat set grams al damunt en ser arrestat i un paquet de 30 a casa més un bàscula; a l’altre, al domicili, paquets de 105 grams, de 30 i de 18, més instrumental i un agenda amb anotacions sobre el ‘negoci’ Discussió amunt, discussió avall i, és clar, negant que hi hagués res. Finalment la dona va accedir a l’escorcoll de les estances que ocupaven en un pis compartit amb una altra parella. Es va localitzar un embalum amb una trentena de grams més de cocaïna. I una bàscula i altre instrumental per al tractament i comercialització de la droga. Els embolcalls corresponien als mateixos dels ‘pollos’ dels dos primers detinguts. Clients, consumidors. Primera feina grossa feta. En paral·lel es va anar a cercar l’home que es pretenia, el que hauria venut els dos embolcalls al detall, al lloc de treball. Els agents van acudir en un restaurant a l’avinguda Meritxell relativament a prop de la plaça de la Rotonda. Allí van localitzar l’home que cercaven. Duia a sobre set grams més de cocaïna. Ben embolcallats i sempre en xifres rodones. La feina al pis de l’avinguda Tarragona, però, no havia acabat del tot. L’habitatge, s’ha dit, era compartit. I la segona part de les estances era ocupada per una altra parella. sense fills en aquest cas. La dona d’aquest segon nucli familiar també era a casa. Els investigadors -que ja tenien amb ells gossos ensinistrats per a la detecció de droga- van tornar a fer la mateixa pregunta. Si els autoritzaven a escorcollar el pis. Que sí, que no, que no hi havia res… En fi, que entre policies i advocats, segons les fonts judicials consultades, haurien fet entendre a la dona que d’allí tampoc no es podria moure i que més aviat que tard arribaria l’ordre judicial que permetria la indagació. Per tant, si no tenia inconvenient, podien avançar feina. Més encara si no hi havia d’haver res. Que passaven el gos i marxaven. En fi, amagats, sí, però dins de peces de roba a l’interior d’un armari, van anar apareixent per a sorpresa i satisfacció dels investigadors, paquets amb cocaïna. Un paquet amb 105 grams, un altre amb una trentena més i encara un d’últim d’uns divuit. Molta cocaïna. Molta pel que sol ser Andorra. I una altra bàscula i més instrumental i una agenda amb clares anotacions. Noms, quantitats i xifres d’euros. Vaja, detalls d’un negoci minorista en tota regla. Els investigadors policials haurien fet observacions i seguiments a dos clients consumidors que van ser posteriorment arrestats i aquest divendres a la tarda van ser condemnats per la via ràpida; pensaven ‘caçar’ un venedor, però estan convençuts d’haver-ne enxampat dos S’aniria llavors a buscar el resident en aquella part de l’habitatge. Un altre resident -de fa més poc temps- d’origen peruà que a banda del ‘negoci de la coca’ té dues ocupacions. En aquest cas se’l va anar a cercar en uns grans magatzems de l’avinguda Meritxell. Hauria atribuït tota la responsabilitat de tot plegat al seu company de pis. Vaja, que acostumat a reposar prestatges en un gran magatzem, també li guardava el producte al seu company. Els investigadors no se’l creuen ni poc ni gens malgrat que en una visita posterior a la seva taquilla del centre comercial on treballa -també ho fa en una estació de servei de Prat de la Creu- no va trobar res d’interès per a l’ocasió. Haurà de ser la Batllia, probablement durant aquesta jornada de dissabte, la que decideixi de qui era la droga i quina condemna mereixen l’un i l’altre. Els clients consumidors ja van passar a disposició judicial aquest divendres a la tarda i van ser condemnats per la via ràpida abans de recuperar la llibertat. Els altres dos ho tenen sincerament molt més complicat. Probablement seran processats per un delicte de tràfic de cocaïna en gran quantitat i seran empresonats de manera preventiva. Les seves agendes i els seus dispositius mòbils de ben segur donaran feina als investigadors de la policia durant una temporada. I la policia haurà desmantellat, aparentment, un important punt de venda al detall de cocaïna. En ple centre d’Andorra la Vella. En una zona de supermercats, el negoci complementari de la droga en un pis compartit per dues famílies. ¿Delinquir per delinquir o necessitat? En tot cas, una trista (i molt perillosa) realitat.