Les bigues de suport del viaducte del carrer Doctor Vilanova estan més oxidades del que semblava

Agencia inmobiliaria en Andorra todo tipo de propiedades para comprar alquilar o invertir en Andorra

Una vegada s’han anat retirant peces del soler de formigó de la calçada, els tècnics han anat fent auscultacions de les bigues i han descobert que estan més oxidades del que es preveia. Hi ha més corrosió en la part metàl·lica de les bigues del que s’havia calculat. Ara, els mateixos tècnics estan valorant com caldria procedir. Quina seria la millor fórmula. Si sanejar les bigues com ja entrava en el pla de treball -i fer-ho a partir del muntatge d’un pont grua espectacular- o, com ara per ara veu més clar el comú, desmuntar l’actual entramat de suport i fer-lo tot de nou. Les bigues en cap cas han estat en perill de col·lapse, d’esfondrament. Si per l’òxid de l’armadura s’hagués descrostat una part del formigonat, això no posava en cap cas en perill la consistència de la biga A nivell pressupostari, segons les fonts consultades, no hi hauria d’haver una gran desviació es triï l’escenari que es triï. Sí que hi hauria modificacions del calendari. Si s’han de canviar totalment les bigues el termini d’execució s’allargaria, com a mínim, un mes més. També el calendari s’hauria d’acabar d’ajustar. Però el que no caldria es fer el muntatge de la grua, que és de certa complexitat. En canvi, caldria extreure les bigues actuals, fragmentar-les, carregar-les i dur-les a algun abocador a l’efecte i, mentrestant, encarregar les noves bigues que pràcticament s’han de fer a mida. D’aquí la desviació temporal. En qualsevol cas, les fonts comunals consultades han deixat clar que per molt que en l’armadura de les bigues hi hagi més corrosió del que estava inicialment previst, això no suposa que els conductors i usuaris en general del vial hagin hagut de suportar més risc, més perill del que hi havia. Les bigues en cap cas han estat en perill de col·lapse, d’esfondrament. Si per l’òxid de l’armadura s’hagués descrostat una part del formigonat, això no posava en cap cas en perill la consistència de la biga. El risc major, han indicat les fonts, era que es foradés alguns dels taulers de formigó que sustenten l’asfalt de la calçada i que, al seu torn, quedaven entre les bigues. Quan es va veure que aquests solers de formigó voladissos sí que podien patir danys i, en conseqüència, eventuals enfonsaments, és quan es va decidir intervenir sense més dilacions. I d’aquí que es tanqués el viaducte a la circulació i s’activés l’actuació constructiva de sanejament i rehabilitació.