Malbaratament zero, fam zero

D’entrada, es posarà tot l’accent en la conscienciació. D’aquí que cada dia els alumnes, especialment aquells que es queden al menjador, que gestiona l’AMPAEA, hauran de pesar els quilos d’aliments que no s’usen. Que es deixen cada dia. Evidentment, els ossos de pollastre no s’hi sumaran, per exemple. Però la cuixa que algun estudiant o alguna estudiant decideixi que no vol menjar, sí. També caldrà anotar les safates de menú integre que, pel motiu que sigui, aquell dia no s’han consumit. Ni tan sols s’hagin obert. I amb aquestes dades es faran treballs per saber quants infants més haurien pogut menjar amb allò que s’ha deixat, per exemple. A mida que s’apugi el nivell, la qüestió tendirà a perfeccionar-se. D’aquí que l’AMPAEA treballarà amb l’empresa que ja ha estat confeccionant en una APP, amb el suport de Medi Ambient, per combatre el malbaratament alimentari a nivell general en el marc de la Llei d’economia circular. La idea de les famílies de l’Escola andorrana és que es desenvolupi una eina específica per part de la mateixa empresa, encara que partint de la mateixa base, en què es pugui fer una gestió d’aquelles safates d’àpats que quedin disponibles. [related:articles:1] D’aquesta manera, i d’aquí un temps, la voluntat és que aquelles famílies que estiguin afiliades a l’AMPAEA i disposin de l’APP, si ho volen, puguin optar a alguna de les safates disponibles. L’APP, al cap del dia, assignarà les sobrants i comunicarà a l’interessat on pot passar a recollir la safata que li ha estat adjudicada. No caldrà pas que acudeixi a l’escola del seu fill o fill si viu en una altra parròquia i en aquesta escola hi ha menjar disponible. L’evolució posterior del programa, serà obrir el projecte, si hi ha suficient menjar sobrer, a gent necessitada, a través d’Afers Socials. Amb tot, però, segons que indiquen les fonts consultades, el primer de tot és “fer conscienciació i fer un estudi de les necessitats i dels processos” abans d’implementar res a la pràctica. Si sobra menjar, que ningú no hagi de passar gana. I cal ser conscient d’una cosa i de l’altra. Que llancem molt menjar quan hi ha molta gent que té fam.