Quatre milions de multa per un empresari saragossà i dues exparelles seves acusats de blanquejar

Ara el Tribunal de Corts proposa comissar-li-ho tot i fer-li pagar dos milions d’euros de multa. Està acusat de blanquejar diners procedents del narcotràfic. Ell i la seva primera dona i mare de la seva filla i la seva segona parella. Espanyola una, russa l’altra. Cadascuna d’elles haurien de pagar un milió més de multa també. Les propietats, pisos bàsicament, els tenen sobretot a la Massana. Des que es va obrir la causa, el 2004, els béns immobles estan gairebé tots embargats. En global en tindrien una vintena. També els rendiments -els lloguers, vaja- que han anat generant els habitatges des que estan embargats i que s’han anat acumulant en els comptes de l’AFA es comissarien en favor de l’Estat. [related:articles:1] És la condemna que recentment ha dictat Corts després d’un judici de tres o quatre jornades que es va fer el novembre, dinou anys després que s’obrís la causa. El tribunal acull exactament la petició feta per la fiscalia, que vistos els anys transcorreguts, va renunciar a demanar pena de presó ferma com inicialment pretenia. La condicional, el Tribunal de Corts l’acull tota. Tres anys de presó condicional per a cadascun dels tres. Dos milions d’euros de multa per a ell, i un milió per a cadascuna de les dones. Vint anys d’expulsió per als tres i tots els béns, immobles o dineraris, cap al sac de l’Estat. Per a la fiscalia, i la tesi l’acull el tribunal, no hi ha dubte que els béns que van acabar gestionant tots tres -les dones es van fer càrrec dels immobles i dels comptes bancaris quan l’home va haver de complir presó a Espanya pel cas de la cocaïna que portava al cos- procedien de netejar els guanys obtinguts pel tràfic de la droga. L’home ho nega. No pas que aquell cop dugués cocaïna, perquè el van enganxar in fraganti, però sí nega que fos un traficant reiteratiu. Res d’això. El que va explicar durant el judici és que havia estat un addicte a la ‘coca’ i a l’alcohol. [related:articles:2] I que aquella època, als 2000, estava tan enganxat que li van oferir producte barat i va decidir comprar-lo i traslladar-lo ell mateix. També es va reconèixer, això sí, evasor fiscal -objector fiscal, va dir- compulsiu. Per això hauria vingut a Andorra per refugiar-hi els diners que, va assegurar, va fer lícitament amb la intermediació immobiliària. Hauria fet moltíssima activitat. I hauria tingut contactes amb empresaris andorrans del món del totxo i la promoció constructora. A la Massana, per exemple. La defensa dels tres acusats, que molt probablement farà recurs davant la sala penal del Tribunal Superior, va demanar l’absolució dels tres acusats per diverses raons. La primera, perquè assegura que de tràfic de droga no n’hi havia. Un cop puntual per un fet puntual. Però que els rendiments obtinguts eren producte d’una activitat lícita i real. I, després, que tot plegat estaria prescrit. Pel temps transcorregut i perquè quan l’empresari va començar a fer negocis a Andorra ni tan sols hi havia Codi penal que regulés res. En fi. Coses de l’altra Andorra, de la vella Andorra, o de l’Andorra de sempre que es vol fer passar per un altre sedàs. El d’ara.