Crèdit de 199.553 euros a Andorra la Vella per pagar el sou a un urbà apartat del servei el 2019

L’acord per dotar-se de la partida financera necessària es va adoptar el 27 de desembre. Les sentències fermes l’administració té un màxim de sis mesos per executar-les. El comú es va passar del termini. El mig any de màxim s’esqueia en ple procés electoral comunal i es va intentar evitar qualsevol escàndol amb una interlocució entre les parts que, aparentment, hauria acabat amb l’assentiment del comú que no tenia més remei que pagar tots els diners que se li havien d’abonar i reincorporar-lo. Però el retorn del funcionari a la feina es va establir en diferit. “En conseqüència -manté la sentència del 4 de maig del 2019- és evident que s’ha omès totalment i absoluta el procediment disciplinari preceptiu per imposar la separació del servei, de manera que la resolució impugnada de 3 d’abril de 2019 és nul·la de ple dret” És a dir, se li van acumular totes les vacances generades durant els quatre anys que va estar apartat del servei i que ara se li havien de donar i se li van fer fer totes seguides. Era una manera com una altra de guanyar temps. Això sí, els 199.553 euros se li haurien abonat poc després de l’acord d’ampliació del crèdit contra endeutament. La xifra correspon, s’ha dit, a tots els havers que hauria hagut de percebre des del 3 d’abril del 2019, quan la junta de govern del comú llavors encapçalat per Conxita Marsol “va imposar a l’agent la sanció de separació del servei, com a responsable d’una falta molt greu” regulada a la llei dels agents de circulació comunals i “consistent en la reincidència en la comissió de faltes greus”. Des del punt de vista del procediment, el comú la va errar de dalt a baix. I així li ho va deixar clar tant la Batllia com el Tribunal Superior. En efecte, la sala administrativa va dictar en la seva sentència definitiva que “el fet de que es tracti de la reincidència en faltes greus, i que el comú hagi tingut en compte les sancions imposades prèvia o simultàniament, no exclou que s’hagi d’incoar un procediment específic respecte de la falta molt greu aplicada en aquest cas, en el qual l’interessat pugui articular els mecanismes de defensa que la llei li atorga”. [related:articles:1] “En conseqüència -manté la sentència del 4 de maig del 2019- és evident que s’ha omès totalment i absoluta el procediment disciplinari preceptiu per imposar la separació del servei, de manera que la resolució impugnada de 3 d’abril de 2019 és nul·la de ple dret.” En conseqüència calia retrocedir la situació a aquell dia, amb tot el que això comporta. A més, la sala va desestimar la pretensió del comú d’aturar qualsevol decisió per prejudicialitat penal. En efecte, una vegada acomiadat l’agent de circulació en qüestió, es va interposar una querella criminal contra el funcionari per comportaments suposadament indeguts de connotació sexual i de faltes de respectes a superiors i companys. Però aquesta causa penal no ha avançat. Ni en aquell moment ni ara. I, per tant, el comú s’ha hagut de cenyir, encara que a contracor, al que va dictar el Superior ja fa més d’un any.