El marc legal perquè les víctimes de violència de gènere puguin cobrar indemnització avança

Segons que han explicat fonts del grup parlamentari, s’està “preparant una proposició de llei que està pràcticament acabada”. S’estan, però, acabant de perfilar alguns detalls i assegurant que el text que s’entrarà a tràmit parlamentari compleix amb els dictats internacionals, atès que el text ha de servir “purament per aixecar la reserva”, han assegurat les fonts en referència a la reserva que fa anys manté el Govern d’Andorra en un dels articles del Conveni d’Istanbul. Aquesta convenció del Consell d’Europa, que data del 2011, versa sobre sobre la prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica. [related:articles:2] En una de les disposicions d’aquesta norma internacional s’hi especifica que els estats que s’hi adhereixin s’hauran de fer càrrec de satisfer a les víctimes de la violència masclista aquelles compensacions que s’escaiguin i que els agressors, pel motiu que sigui, no acabin satisfent. Fins ara, Andorra ha anat activant una reserva. És a dir, posposant l’obligació d’haver d’aplicar l’article i, per tant, no fent-se càrrec de les indemnitzacions impagades, que solen ser molt sovintejades. Entre altres coses, es considerava que abonar les compensacions a les víctimes de violència de gènere i no fer-ho a qualssevol altres víctimes, quan a Andorra no hi ha cap fons d’on poder alimentar indemnitzacions judicials si els condemnats a fer-ho no ho fan, podria ser un greuge comparatiu. Però la pressió internacional és tan elevada i la sensibilització en vers la violència masclista tan alta que s’està elaborant el text perquè l’any que ve ja no s’hagi d’activar la reserva. [related:articles:1] El text estableix qui es pot beneficiar de l’aportació de l’Estat i en quins límits i condicions en funció del que estableixi cada sentència condemnatòria. També es fixarà els drets de repetició, és a dir, de quina manera l’Estat pot anar contra l’agressor que no paga i, alhora, quan una víctima pot arribar a estar en disposició de retornar tot o una part del que se li ha abonat des de l’Estat si la seva situació, si les seves condicions econòmiques o socials, canvien i es pot fer càrrec de determinades qüestions. En tot cas, han assegurat les fonts, el que sí que es garantirà és que d’entrada “les víctimes tinguin el coixí necessari, amb les despeses mínimes i els conceptes indemnitzatoris bàsics garantits per l’Estat” perquè puguin tirar endavant i mirar de reflotar després d’haver passat pel tràngol de la violència de gènere. No es regularan les eventuals compensacions o indemnitzacions destinades a víctimes de cap altra violència.