Si es deixa un pis buit a l’Institut de l’Habitatge i no el lloga en un any no hi haurà expropiació

Govern està ultimant la futura llei pel creixement sostenible i el dret a l’habitatge amb la voluntat de poder-la tramitar al Consell General abans del 15 de juliol, quan s’acaba el període de sessions. El text s’està acabant de redactar, però ja s’ha avançat detalls als parlamentaris. Inclou alguns canvis amb relació al que es va presentar en roda de premsa, però no pas en l’essencial. Es mantenen les principals mesures, tot i que amb alguns matisos. Entre ells, el ja avançat que afecta els pisos turístics. Els diners del lloguer, descomptant el que costi adequar l’immoble, es transferiran al propietari i, en cas d’impagament, Govern haurà de garantir aquest cobrament Govern ja ha dit en diverses ocasions que es mostra obert a introduir canvis, però aquests no afectaran els principis essencials: es vol fomentar un creixement sostenible que tingui en compte els recursos finits del territori i, sobretot, posar pisos al mercat de lloguer -un miler, segons ha traslladat la ministra, Conxita Marsol, en seu parlamentària-. Aquest és l’objectiu d’una de les mesures que més polseguera ha aixecat des que es va donar a conèixer: la possibilitat que immobles buits hagin de ser cedits obligatòriament pels seus propietaris. I com es definirà que es considera un immoble sense cap ús. Doncs segons les fonts parlamentàries consultades per Altaveu, hi haurà bàsicament quatre condicions vinculades a dos consums: el d’energia i el d’aigua. Tindran aquesta consideració els habitatges que no tinguin contracte amb cap companyia elèctrica i d’aigua potable. I s’hi afegirà el fet de no haver tingut cap consum els dos anys anteriors a l’1 de gener del 2024. A partir d’aquí, la llei marcarà un procediment a seguir amb tot immoble que acabi tenint la consideració de buit. Primer, es localitzarà el propietari i, via carta, se l’indicarà que ha de pagar l’impost per aquests pisos -50 euros per metre quadrat-. Tindrà tres mesos per justificar que l’immoble no està en un dels supòsits previstos per no continuar el procés, com ara que estigui posat en venda amb l’objectiu real de fer l’operació. Passat aquest termini, s’instarà a posar-lo a lloguer. En aquest moment hi ha una opció: deixar-lo a la borsa de l’Institut de l’Habitatge. Si durant un any -i a un preu assequible (el de mercat menys un 25%- l’entitat no aconsegueix llogar-lo, la persona podrà recuperar-lo. En cas que no s’accepti aquesta possibiltat, es donarà un marge de tres mesos més. Si durant aquest l’immoble segueix buit i sense sortir al mercat, via Batllia s’instarà a la seva cessió obligatòria. Un cop aquesta sigui efectiva, Govern el text un termini màxim de cinc anys després del qual l’immoble cedit forçosament haurà de retornar-se al propietari. Ara bé, i això és un dels punts que caldrà acotar més afinadament en el redactat -i probablement també en el treball legislatiu- el que es té clar és que aquest retorn no podrà ser perquè l’habitatge es quedi novament buit. Sigui amb una cessió voluntària, sigui forçosament, els diners que aconsegueixi Govern amb el lloguer -descomptant el que s’hagi d’invertir per deixar-lo a punt per posar-lo al mercat- es transferirà al propietari. Per tant, aquest rebrà la renda. Fins i tot en el cas d’impagament. La llei marxa expressament que l’executiu haurà de garantir el cobrament. Tindran consideració de buits els habitatges que no tinguin contracte amb cap companyia elèctrica i d’aigua potable. I s’hi afegirà el fet de no haver tingut cap consum els dos anys anteriors a l’1 de gener del 2024 Al llarg del temps que duri la cessió obligatòria, el projecte legislatiu fixarà que el propietari afectat tindrà sempre l’opció de recuperar el pis, però també sota una condició clara: caldrà que li doni un ús. Així, hi haurà aquesta opció si és per destinar-lo a ús propi o per llogar-lo. Un altre punt que, segons les fonts consultades, caldrà encara acabar de quadrar és si també serà una opció el fet de voler vendre’l. El text també inclourà un matís pel que fa a una altra de les mesures que havien generat inquietud, en aquest cas al sector dels apartaments turístics. En aquest cas, es fixarà un termini d’un any durant el qual l’immoble es posarà al mercat de lloguer, també via Institut de l’Habitatge. Si en aquest temps, no es troba un inquilí, el propietari podrà recuperar la llicència. y durant el qual l’immoble es posarà al mercat de lloguer. Si en aquest temps, no es troba un inquilí, el propietari podrà recuperar la llicència. Per tant, i segons les fonts consultades, es confirma que, amb relació al que s’havia avançat, hi ha pocs canvis. Es mantenen els mateixos principis i, per tant, “no s’ha descafeïnat el text”. Ara bé, caldrà veure el redactat final que presenta govern -la ministra Marsol ja ha avançat que li agradaria poder aprovar-lo dimecres- i, evidentment, quines modificacions pateix durant la seva tramitació parlamentària. La llei, per cert, tindrà una vigència inicial de tres anys. A partir de llavors, ja caldrà veure quina és la situació del mercat de l’habitatge per decidir si cal alguna pròrroga o queda sense efecte.