Els professionals del SAAS van acumular gairebé 41.000 hores extra durant el 2023

Així es posa en relleu en la resposta que, des de l’executiu, s’ha fet a les preguntes que va formular ara fa unes setmanes la consellera general del grup socialdemòcrata Susanna Vela, centrades en la situació laboral al SAAS. Entre altres aspectes, la parlamentària havia demanat per les hores extraordinàries realitzades per la plantilla. Des de la parapública, s’explica que hi ha tres motius principals d’aquestes: la cobertura de baixes, la substitució de vacants o els increments d’activitat. I per totes aquestes causes, al llarg de l’any passat, segons la documentació facilitada, es van comptabilitzar un total de 40.998 hores extra. Això va suposar per a la parapública haver d’abonar als treballadors fins a 1,08 milions. Govern treballa en la modificació de la Llei reguladora de les professions de la salut amb l’objectiu de “millorar i agilitzar els procediments per autoritzar professionals i revisar els criteris per atorgar els permisos d’exercici posant la màxima atenció a garantir la qualitat” La dada suposa un increment en comparació a la registrada el 2022. Llavors, es van fer 34.929 hores extra, amb un cost per al SAAS de 887.000 euros. És a dir, uns increments del 17% i del 21% respectivament. Les xifres queden, lògicament, per sota de les registrades el 2020 i el 2021. Llavors, la pandèmia del coronavirus va disparar les hores extra fins a gairebé 50.000 el primer any i prop de 44.000 el segon, amb el conseqüent impacte econòmic a les finances del SAAS (1,24 i 1,1 milions respectivament). En canvi, sí que suposa un fort salt en comparació a les registrades el 2019: 28.000. Malgrat aquestes xifres, no deixa de sorprendre el fet que l’entitat, a preguntes de Vela, indiqui que l’estimació de despesa en hores extra pel 2024, inclosa a pressupost, és tot just de 203.190 euros. Sembla, doncs, difícil que no es quedi molt curta. En canvi, la parapública evita respondre a les demandes de la consellera general sobre si hi ha previsió de reduir les hores de guàrdia dels professionals sanitaris o avançar-ne l’edat de jubilació. Ho justifica al·legant que qualsevol demanda del comitè d’empresa s’ha d’avaluar i, en tot cas, compartir inicialment amb el personal. Sí que s’assegura que “la millora de les condicions de treball és un objectiu compartit entre el SAAS, els treballadors i els seus representants, el Govern i el ministeri de Salut”. Vela també s’havia interessat per si el SAAS tenia alguna estratègia per cobrir els professionals sanitaris que necessita el país. Des de Salut, la ministra Helena Mas recorda que hi ha un “dèficit global” en aquest àmbit però assegura que s’estan duent a terme accions. Una d’elles és treballar en la modificació de la Llei reguladora de les professions de la salut amb l’objectiu de “millorar i agilitzar els procediments per autoritzar professionals i revisar els criteris per atorgar els permisos d’exercici posant la màxima atenció a garantir la qualitat”. El que es deixa clar és que la parapública no pot crear una borsa de treball “atès que les contractacions s’han d’efectuar mitjançant processos de selecció que es regeixen pels principis de publicitat, transparència, igualtat i concurrència”.