Entre Harold Pinter i David Lynch: la nova producció de l’Escena Nacional Andorrana

Alguns dels detalls del projecte -que s’està treballant perquè es pugui exhibir a Catalunya i ja hi ha contactes molt avançats que Casal ha preferit no fer voleiar perquè “si no surten és una putada”- s’han presentat aquest dijous en presència d’alguns dels principals protagonistes artístics i institucionals. Partint d’aquests últims, la cònsol menor d’Andorra la Vella, Olalla Losada, s’ha mostrat “molt orgullosa” de poder sumar la capital a l’ENA, que té en el Govern i el comú de la Massana els seus dos patrons. Losada ha destacat el fet de poder donar suport al talent artístic nacional i ha afirmat que “de seguida” que els van fer la proposta van decidir apuntar-s’hi. Entre altres coses, considera la cònsol “un encert” incloure en el procés de creació del projecte l’Aula de Teatre. Els seus alumnes assistiran als assajos del muntatge, podran tenir fil directe amb els actors. Observar el seu treball de primera mà. “Ja m’hagués agradat a mi tenir aquesta oportunitat. És molt ‘xulo'”, ha advertit la televisiva Clàudia Riera, que ha celebrat poder tornar al teatre i, de fet, no és l’únic projecte que té en aquesta disciplina. En fi, tornant a la part més institucional, Losada ha deixat clar que una vegada s’hagi finalitzat tot allò que es contingui dins de la producció que ara es posa en marxa “avaluarem i decidirem” si la suma per a ‘La neu dins d’aquesta pluja’ es només puntual o té continuïtat. El que està clar és que el projecte de l’ENA en global “es va estenent, tant nacionalment com internacionalment”, ha ressaltat en aquest cas el director de Cultura de Govern, Joan-Marc Joval. “Estem molt contents d’anar teixint xarxes”, ha remarcat Joval, una circumstància que també ha destacat el director artístic de l’ENA. Els tres càrrecs institucionals, per dir-ho així, han celebrat la implicació de l’Aula de Treball, amb la qual han tingut vincle directe com a participants. EL PROJECTE Alfons Casal, que ha destacat que l’Aula de Teatre “va ser el meu bressol artístic”, ha reconegut que el projecte, la producció, “neix d’una manera força ‘random'”. I que tot parteix “d’un text sense cap tipus de pretensió” cursant l’assignatura de dramatúrgia i direcció a tercer de l’Institut del Teatre. Allí Rosich era el professor i ja hi va veure possibilitats. Tantes que li va demanar a Casal que si mai n’havia de fer res, pensés en ell. I ell, Rosich, serà qui dirigirà el muntatge, que encara no s’ha començat a assajar en profunditat malgrat que sí que s’hi ha treballat ja. Marc Rosich, Joan-Marc Joval, Olalla Losada intervenint, Alfons Casal i Clàudia Riera en la presentació. “Em va atrapar” el text perquè acaba esdevenint “un gran enigma”, ha explicat el dramaturg català, que ha situat tot plegat entre el que seria una obra de Harold Pinter i una altra de David Lynch. Però és d’Alfons Casal i hi viuen “el present, el passat i el futur en el mateix temps” a partir d’una “relació quadrangular” que té un Víctor i tres Elisabeth com a protagonistes (Lysa, Sally i Beth). És a dir, en Víctor (Oriol Guillem), la seva exdona Beth que traspua sempre i en tot moment durant el muntatge però no apareix mai en escena, la filla que va tenir amb aquella (una Sally que interpreta Clàudia Riera) i la parella actual d’en Víctor, la Lysa a qui dona vida Ester Cort. La trama, ha explicat Alfons Casal, no és que s’esmenti que succeeix a Andorra, però sí que hi passa. De fet, Rosich, “que ja sabia que (Casal) era andorrà”, ha reconegut que quan va llegir el text en la relació professor-alumne de seguida va veure que els paratges que s’hi descrivien eren andorrans. Com en el lloc on el cotxe d’en Víctor sofreix diverses punxades. A ‘La neu dins d’aquesta pluja’ s’hi viuen i veuen els neguits i frustracions de les relacions humanes complexes. Però en un moment donat, i com s’hi d’una bola de neu es desprengués, tot canvia. “De cop i volta amb aquest sacseig de la bola de neu es crea un nou món” i comencen a sorgir els enigmes. El director de l’obra ha reconegut que per a ell “també és un repte” dirigir el muntatge acostumat com està a musicals i comèdies però no pas a trames més ‘pinterians’ o ‘lynchalistes’. De fet, tots els intervinents, com Clàudia Riera, s’han mostrat encantats de formar part del projecte. “Crec que em farà créixer com a actriu”, ha dit la protagonista de la sèrie televisiva ‘Jo mai mai’, que ha celebrat poder treballar més en el teatre, que és més exigent però també més enriquidor. “Tinc moltes ganes de tornar a l’escenari.” De fet, l’ENA té moltes ganes de crear projectes i sinergies. I, amb càsting o sense -Oriol Guillem va ser triat en un procés de selecció, a Riera l’avalava el seu currículum i Cort és una ‘aportació’ de Rosich-, d’anar fent pujar la creació andorrana. Lluís Casahuga, per exemple, s’encarrega de fer l’espai sonor i, procedent del Jocand, Maria Solsona treballarà en el disseny de vestuari. L’equip de l’obra el complementen la dissenyadora d’espai Joana Martí i l’il·luminador David Bofarull.