La natació lamenta que es denigri els esportistes: “És molt difícil sostenir que no són competitius”

Segons expliquen des de la FAN, aquesta polèmica de no utilitzar les places d’universalitat en la natació es remunta als passats Jocs de Tòquio. En la primera assemblea ordinària del COA celebrada a 20 de desembre del 2021, després de la celebració de la cita olímpica, es decideix proposar les mínimes A (mínimes olímpiques) com a vàlides per classificar-se. A la reunió no va assistir-hi el president de la FAN, Joan Clotet, per compromisos professionals, es va aprovar per majoria, i això va implicar que no en fossin conscients fins sis mesos després, a la següent assemblea del juliol, quan van ser coneixedors de l’acta anterior, i per tant de la decisió que s’havia pres. Des de la FAN es demana adoptar un criteri “local”, que tingués en compte aquestes marques, les més exigents, però que estiguessin adaptades a cada esport i, especialment, a les condicions del Principat Clotet va decidir impugnar aquesta decisió, aferrant-se al vuitè punt dels estatuts del COA i el vint-i-dosè de la llei d’associacions, que explicita que “els punts que s’aprovin a l’assemblea han d’estar inclosos en l’ordre del dia”. És per això que, el dia 13 de setembre de 2022, es va celebrar una assemblea extraordinària on la FAN va exposar una presentació sobre l’augment d’exigència en les mínimes. Des de la natació demanaven adoptar un criteri “local”, que tingués en compte aquestes marques, però que estiguessin adaptades a cada esport i, especialment, a les condicions del Principat. “Vam fer una exposició excel·lent, però la consigna va ser que no s’acceptés cap canvi del que ja s’havia fet en el seu moment”, lamenta Clotet. “Vaig tenir entrevistes amb les federacions que em deien que ho havia fet molt bé, i els vaig fer saber que el que haurien d’haver fet és donar suport públicament”, explica. Des de llavors, la FAN no ha pogut incloure de nou aquesta votació en l’ordre del dia, ja que, per fer-ho, s’ha d’obtenir un percentatge mínim de representació. I la natació, com s’ha demostrat, no el té. De totes maneres, des de la natació remarquen que les dades dels últims Jocs sostenen que un 22,67% dels nedadors participants va fer ús de la plaça d’universalitat, ja que l’atletisme i la natació són els únics esports independents a l’hora de repartir-les. “La política que juguen organismes com World Athletics i World Aquathics als Jocs Olímpics és cabdal perquè es compleixi un dels principis bàsics del moviment olímpic de la universalitat”, afirma Clotet. Nadia Tudó i Bernat Lomero són els dos nedadors que opten a les places d’universalitat. “Nosaltres estem d’acord que hi hagi unes mínimes. Però si no les podem aconseguir perquè estan tan altes, llavors és qüestió de voluntat i d’entendre-ho. Anem a mirar el motiu pel qual no s’han assolit”, defensa el president, a qui no ha caigut gens bé que el COA derivi a la natació als Jocs dels Petits Estats o els Jocs del Mediterrani. Clotet ha posat en relleu la constància i el treball dels seus esportistes. No només dels dos candidats a ocupar aquestes places d’universalitat (Bernat Lomero i Nadia Tudó) sinó de tots els integrants actuals de l’equip de natació, que a poc a poc estan millorant els seus registres tal com es va detallar durant la presentació duta a terme aquest dilluns al CTEO d’Ordino. “És molt difícil sostenir que no són competitius”, exclama. “Nosaltres estem vius fins al final. Després passarà el que passarà, però no serà perquè no ho hàgim defensat. La natació té molt clar que defensarem els principis bàsics de les places d’universalitat, que són nostres i no les poden utilitzar per ningú”, conclou Clotet “Demanem que ens puguem asseure amb els tècnics. Hi ha una comissió esportiva al COA amb especialistes que són els que de veritat han de gestionar aquest tema. La comissió tècnica és qui ha de justificar tot això, per després passar-ho al ple”, reclamen des de la FAN, sobretot tenint en compte les particularitats del Principat. “El nivell d’exigència ha de ser alt, però adaptat a la realitat del país (instal·lacions, recursos, practicants) i entenem que l’hauria d’establir la part tècnica, que és qui més n’hauria de saber”, sentencien. Clotet demana preguntar-se per què altres països “similars” a Andorra (Albània, Kosovo, Liechtenstein, Macedònia del Nord, Malta, Montenegro, Mònaco, San Marino i Islàndia) sí que utilitzen aquestes places: “Els petits estats ho aprofiten pràcticament tot. Voldríem saber per què aquesta política tan exigent del COA no s’aplica en països semblants al nostre”, qüestiona el president de la FAN, amb dades que sostenen que a Tòquio ja va passar el mateix: les federacions internacionals havien aprovat els candidats andorrans, però el comitè olímpic no ho va signar i Andorra va ser l’únic petit estat que no va enviar-hi representació. “Nosaltres estem vius fins al final. Després passarà el que passarà, però no serà perquè no ho hàgim defensat. La natació té molt clar que defensarem els principis bàsics de les places d’universalitat, que són nostres i no les poden utilitzar per ningú”, conclou Clotet, esperançat que, davant les últimes trucades que assegura haver rebut d’altres federacions donant-li suport, es pugui canviar l’opinió del COA en aquests darrers dies. Aquest dijous a les 19 hores està programada la primera convocatòria de l’assemblea extraordinària a la seu del comitè olímpic, i a les 19:30 hores hi haurà la segona. Des de la FAN es preveu que aquest tema es pugui tractar a l’apartat de precs i preguntes, el terreny on el president tornarà a defensar la seva posició “una vegada més”.