“El millor de les falles és la germanor que es fa, acabes sent una gran família”

Què li suposa poder ser el fallaire major? Per a mi va ser una gran il·lusió, després de tants anys rodant falles, és una mica el mèrit, la recompensa final. Com es va introduir al món dels fallaires? Jo vaig començar als 10 anys, sent fallaire de llum. Recordo que abans durant el solstici d’hivern els fallaires baixaven des d’Aixirivall fins a Sant Julià rodant falles i tinc el record de veure-ho i quan em van proposar de ser fallaire, m’hi vaig apuntar. Algú més de la seva família és fallaire? No, no, soc el primer. No li ha fet mai por el foc? La veritat és que no, des de petit sempre m’ha agradat el foc, sempre he tingut un encenedor a la mà. “El foc no em fa por, des de petit que m’ha agradat” Ho tenen tot a punt pel dia 23? Assagen? Ja ho tenim gairebé tot a punt. Normalment, quan portes molts anys és diferent, però sobretot per als nous fallaries fem prova de foc per si estan capacitats per rodar foc i si s’hi troben a gust. I sempre practiquem el ball que fem a la plaça de la Germandat. Havia intentat ser fallaire major algun altre cop? Ho vaig intentar l’any passat. És gaire complicat, es pot preparar? Realment no pots preparar-ho, perquè sempre són proves diferents. L’únic que pots preparar i perquè ja és una tradició, és creuar el riu d’Incles. Per la resta, cada any les proves diferents. Per aquelles persones que no coneguin la festa, què diria que és el millor? Jo crec que el millor és la germanor que es fa. Com a mínim aquí a Sant Julià ve molta gent a mirar-nos, aquest any som quasi 30 persones, i som gairebé una família. I quan t’ajuntes amb les altres parròquies, acabes sent una família de 200 o 300 persones. El Marco fent rodar una falla. I què seria el pitjor de la festa? Les cremades. Tinc algunes cicatrius, però és com una marca de record. Diu que són 30 persones, va creixent la tradició? Jo diria que és un dels anys que som més, sí, i la veritat és que cada any va creixent. Està assegurat el relleu i la tradició? Jo crec que sí, a més, també està bé que cada parròquia fa la festa a la seva manera, per exemple, nosaltres portem la flama del Canigó corrent fins a Sant Julià. Hi ha una mica de competència entre parròquies? És competència sana. “Formo part de bastantes entitats i està molt bé, Sant Julià, sense la cultura, no seria res” Sant Julià és una parròquia amb molta vida cultural. Com ho valora? Jo formo part de bastantes entitats culturals de Sant Julià i trobo que està molt bé, perquè al final Sant Julià sense la cultura no seria res. Al final som una família, molts ens coneixem de les entitats i la majoria formem part de més d’una entitat. A més, també és una manera de conèixer gent o integrar-se. Si hi ha algú que dubta, el dia 23, entre anar a Andorra la Vella o a Sant Julià, què els diria? Home, jo aquest any diria que vagi a Sant Julià perquè tenim el fallaire major. L’ambient segur que és diferent, potser no tant massificat? Sí, jo ho he vist per fotos perquè no he pujat mai a Andorra la Vella perquè em coincideix, però sí que trobo que aquest esperit de germanor que tenim a Sant Julià amb la gent que ens mira, no és com a Andorra la Vella. Allí, sobretot davant del comú, hi ha tanques i condiciona. El preocupa el tema de la massificació? Que pugui acabar perjudicant la festa? Sí, jo trobo al final massa gent pot arribar a ‘agobiar’ a l’hora de rodar falles, perquè hi ha poc espai. Ha tingut ocasió de conèixer les altres tradicions fallaire que hi ha a fora d’Andorra? No, encara no, però en tinc ganes. He de buscar el moment. Al final no només som fallaires els d’Andorra, també a bona part del Pirineu.