Les conspiracions i la imbecil·litat

Una de les meves primeres experiència amb les idees que no distingeixen la correlació de la causalitat, va ser durant la secundària. Entre classe i classe, en un dels passadissos del Lycée, vaig tenir voler tocar una planta que intentava decorar aquell espai. Una companya de classe va cridar: no!!! Molt espantada, per si la planta era verinosa, vaig abaixar la mà. Em va explicar, en veu baixa, que quan tens la regla, si toques una planta, aquesta es panseix i mor. Tal qual. Com que estava, efectivament, menstruant (cosa que entre amigues s’acostuma a comunicar) em vaig apartar. No per la planta en ella mateixa, més aviat per la tranquil·litat de la companya. També vaig sentir dir en alguna ocasió que quan menstruaves no podies fer maionesa, perquè es tallava. Un cop arribes a la menopausa imagino que aquest risc desapareix. Tampoc vull imaginar els efectes sobre els cultius de cereals de la mà d’obra que estigui menstruant. Totes aquestes creences ara corren pel planeta en forma de reels, shorts i demés. I el problema és que molts s’ho empassen abans d’arrencar el motor. Així, les conspiracions i les teories tirades pels pèls, atàviques o acabades de néixer, sobre tot tipus de fenòmens, s’alimenten, s’engreixen i guanyen admiradors. Una teoria pels pèls: les xarxes socials són l’arrel del mal. Error. Les xarxes socials “per se” no són un mal o un bé. El problema som nosaltres i els nostres diferents graus de ruqueria. O de mandra mental. Aquesta reflexió es podria aplicar a les coses que suposadament engreixen o aprimen. Res engreixa i res aprima. Si menges més del què necessita el teu cos, aquest acumula greix en previsió d’una etapa de carestia. Si menges menys del què necessita, el cos interpreta que no tens aliments a l’abast i utilitza el teu greix. I t’aprimes. I ja està. Els errors són nostres perquè bàsicament som una espècie que tira cap a la mandra mental (repeteixo). Així que, en comptes de rectificar els comportaments, tirem pel recte i ens quedem amb una olla barrejada de consells d’individus que passaven per allà i que van decidir compartir amb la humanitat una saviesa construïda sobre conclusions tan invasives com l’olor d’una llufa traïdora. “Les xarxes socials ‘per se’ no són un mal o un bé. El problema som nosaltres i els nostres diferents graus de ruqueria” Sé que m’endinso en un jardí, així que ho faré de puntetes… No puc deixar d’esmentar tots els mals que segons el grup de conspiracionistes ad hoc, conté un carnet de vacunacions. Després d’erradicar la diftèria, el tètanus, la tos ferina, la poliomielitis, el xarampió, la rubèola o la parotiditis que suposaven la mort o unes seqüeles greus per a un gran nombre d’infants, ara que estem acostumats a que els nostres bebès arribin a ser adults en la gran majoria dels casos, ens permetem el luxe de construir històries de terror al voltant d’un remei pel qual clamen al tercer món. Perquè sense ell, les criatures moren. Però com que aquestes conspiracions no els arriben, ells no ho saben i reclamen ajudes per poder-se vacunar. No penso llegir comentaris, aviso. No em pegueu. Existeix la teoria que Neil Amstrong mai va estar a la lluna. No només ho he llegit, vist i escoltat en xarxes sinó que m’ho han dit en una conversa amb total convicció. Quan vaig demanar per a què serviria enganyar tota la humanitat que disposava de televisió aquell 20 de juliol de 1969, vaig tenir per resposta una cella molt aixecada en la cara de la meva interlocutora i la frase aquella “sempre ens han manipulat …els de dalts”. Els de dalt? Els del tercer segona? Richard Nixon? Són uns quants els què estan convençuts que tot va ser un muntatge en un estudi de cinema amb un croma blau de l’època, darrere d’uns senyors amb escafandres i MoonBoots. Per cert, quan Neil Amstrong va trepitjar la lluna algú portava la càmera. Així que no va ser el primer … Tota la vida han existit i existiran les conspiracions que fan creure als seus seguidors que saben coses que els altres no. Tenen informació. I la informació és poder. I en el fons tots volem poder més que allò que els altres poden. Les elits que s’entretenen a manipular els nostres destins en base a interessos ocults són un tema recurrent. Hi pot haver una evidència directa o simplement l’absència d’aquesta evidència. Aquestes teories es construeixen de tal manera que són difícils de refutar i així ho han entès molt bé des de sempre, els dictadors. Tanquen i aïllen la població. Tant com poden. Emissions, publicacions, xarxes només locals, res de viatges fora del país. La comunicació és únicament interna i totalment hermètica. Els coreans del nord i del sud s’apanyen amb globus. Uns envien pamflets amunt i els altres responen amb merda cap avall. A hores d’ara els del sud encara analitzen els globus, per si a més de ser una merda, també és radioactiva. Així, al llarg dels segles, a cop de conspiracions, teories i idees gravades a foc a l’ànima i al cervell, continuem sent els mateixos humans de sempre, amb i sense xarxes socials, amb conflictes eterns que mai es resoldran, excepte per aquells que no han demanar res, aquells que no han pogut sortir d’una franja i han acabat trinxats i en trinxeres.