“Ni en els meus somnis imaginava aquest comiat davant tota una Espanya”

Primer de tot, felicitar-lo per una trajectòria immensa. Quina sensació li ha deixat anunciar la seva retirada del món del futbol? No ho paro de repetir: soc un afortunat. Per haver viscut en aquest país i haver pogut jugar a futbol, ja que som poquets els que tenim aquesta possibilitat de jugar amb la selecció i estic molt agraït a tothom. Ha estat el comiat somiat, contra una selecció com Espanya i davant tanta gent? No m’ho esperava. Va sorgir aquesta oportunitat i vaig parlar amb l’entrenador, el Koldo, perquè al començament de temporada ja tenia clar que seria el meu últim any. Ell em va donar aquest partit de comiat, la veritat és que ni en els meus millors somnis m’ho esperava, he tingut molta sort. Una llegenda més que marxa de la selecció andorrana després de 47 internacionalitats. És el moment de deixar pas als més joves? Està clar. El futbol té un cicle, tot s’acaba, i tots els que hem format part d’aquesta selecció: l’Ildefons Lima, Marc Pujol, Marcio Vieira, Jordi Rubio ‘Pájaro’… Ens anirem retirant i hem de donar pas a la gent jove que està apretant i ho fa força bé, la veritat. Què és el que més feliç l’ha fet de tots aquests anys? Representar el teu país fora d’aquí és espectacular. Tot el que pots arribar a veure: estadis, afició, desplaçaments, viatges… Sobretot aquesta experiència que vas agafant any rere any, quan vas jugant partits internacionals, tot això és el que t’emportes, a més de tota la gent que t’envolta. Les quatre samarretes més importants de la seva trajectòria (UE, Selecció, FC Andorra i Inter d’Escaldes). No ha de ser fàcil competir amb Andorra, com es prepara mentalment un jugador de la selecció? Com a selecció sabem que hem de ser forts mentalment, sabem que patirem molts partits, però quasi sempre tenim els nostres minutets de glòria i s’han d’aprofitar. Per això estem molt ben preparats mentalment tant pel seleccionador, com pel Carles (preparador físic) que ens ha ajudat a fer un canvi espectacular, sobretot amb el centre de la Massana. Això ajuda molt a la gent jove per estar més preparada. Continuarà involucrat dins la FAF? De moment estic vinculat al futbol formatiu del país. Estic encantadíssim perquè hem creat una escola molt bona, i de moment no m’ho plantejo, però aquestes coses mai se saben. Quan passi el temps potser s’obren més portes, i per què no ajudar a la gent del país a créixer. És el jugador amb més partits de la història de l’FC Andorra (415). Com és ser una llegenda d’un club que ha crescut tant? Molt content que l’FC Andorra estigui on es mereix. Hem treballat molt per arribar a una categoria digna i, amb l’arribada de Piqué, el club ha fet un salt de qualitat i ha crescut moltíssim. És molt bonic veure cada quinze dies un partit de futbol professional i esperem que duri molts anys i vagi molt bé. “L’arribada de Piqué ha estat un salt de qualitat a nivell de plantilla, club, patrocinadors, de tot… Això ha fet que vinguessin jugadors com Víctor Casadesús o Rubén Bover” Vostè ha estat en les dues èpoques de l’entitat, amb el canvi de propietat inclòs. Abans érem uns quants jugadors d’Andorra i després portàvem gent de la Seu, d’Organyà i pobles dels voltants que pujaven el nivell perquè competeixen a Catalunya. Però l’arribada de Piqué ha estat un salt de qualitat a nivell de plantilla, club, patrocinadors, de tot… Això ha fet que vinguessin jugadors com Víctor Casadesús o Rubén Bover, que sempre ha format part d’aquesta nova era i sap més bé que ningú com han canviat les coses des de la seva arribada. Per on han passat tots aquests canvis? Parlant amb Bover durant la primera setmana d’entrenaments em deia: “Jo no aguanto aquí, això què és?”. Entrenàvem tots al mateix camp, compartint instal·lacions, i fins i tot Gabri, l’entrenador en aquell moment, també al·lucinava. No estaven acostumats, venien del futbol professional, i el canvi ha estat radical. Jo vaig estar-hi tres temporades des de l’arribada de Piqué i tot ha estat molt professional: roba neta, et portaven les botes, anàvem al gimnàs a Anyós… Vam passar del futbol amateur a futbol professional en dos anys. ‘Ludo’ Clemente, amb el dorsal 10 de la nova era de l’FC Andorra amb Piqué. Els canvis també impliquen prescindir del personal. Com se li diu a algú que fa molts anys que està involucrat, que ha de fer un pas al costat? El futbol professional és així i moltes vegades no t’ho esperes. Però amb l’arribada d’aquest grup inversor, especialment de Piqué, si el seu objectiu és, tal com va dir en la primera roda de premsa, escoltar l’himne de la Champions aquí a Andorra, s’ha de prescindir de certa gent. Jo estic molt agraït d’haver format part d’aquest club durant tants anys, però tot arriba al seu fi, sobretot si no tens el nivell. El futbol té aquestes coses. Has d’acceptar-ho i buscar una altra sortida. Es va aventurar massa Piqué amb aquella frase? Estic bastant d’acord amb ell. Si tens els recursos i tot de la teva mà, pot ser possible. Ell ho ha demostrat: amb quatre anys i mig l’Andorra ha pujat de Primera Catalana -estant a setze punts del segon- a la Segona divisió espanyola. És cert que ara ha fet un pas enrere, però estic completament segur que farà un projecte per tornar a Segona i, a partir d’aquí, per què no somiar amb Primera i l’himne de la Champions? De totes maneres, vostè que ha aconseguit dos ascensos amb l’FC Andorra… No tot és tan fàcil, veritat? Pujar de categoria és molt complicat. S’han de donar molts factors, has de tenir sort, encertar els fitxatges… S’ha de tenir tot de la teva banda i hi ha temporades que no surt així. Un descens de categoria no és tan dolent després de tot el que ha fet Piqué per aquest club. “Pel que he sentit d’alguns companys que tinc al vestidor, Costa hi està molt implicat i està malalt pel futbol. Tot el dia pensa en això i si t’ha de trucar a les tres de la matinada ho farà” Com veu l’FC Andorra actual, amb Ferran Costa al capdavant? El perfil d’entrenador que busca l’FC Andorra és similar al de Ferran Costa. Va estar-hi l’Eder, el Gabri… És un entrenador molt jove, que ha fet les coses molt bé a Catalunya, i ara li han donat l’oportunitat de complir el seu somni, que crec que era entrenar a Segona. No ha pogut salvar-lo perquè estava en una situació molt crítica, però a partir d’ara té un projecte nou i suposo que ho faran tot per pujar a Segona. Pel que he sentit d’alguns companys que tinc al vestidor, hi està molt implicat i està malalt pel futbol. Tot el dia pensa en això i si t’ha de trucar a les tres de la matinada ho farà. Crec que han encertat amb el seu fitxatge. Què opinen alguns dels seus excompanys d’aquesta temporada? Baixar de categoria sempre és un fracàs, però són coses que passen al futbol. Els resultats no van com tu vols i han acabat baixant de categoria. No hi ha una altra opció que veure què passa la temporada vinent i segurament el club farà tot el possible per tornar a Segona divisió. Coneixent al Jaume Nogués no en tinc cap dubte. Acaba la seva etapa al club després de quinze temporades, signa per l’Inter d’Escaldes i després tanca la carrera a la UE Santa Coloma. Però entremig va haver-hi un Erasmus a Manresa… Així és. Vaig marxar a estudiar a Vic, per fer el grau de Magisteri i Educació Física, i el Toni Lima em va trobar l’opció d’entrenar amb el Manresa des del setembre. Al desembre em van comentar si podia jugar amb ells i vaig estar-hi mig any. L’any següent volien fer un projecte per pujar a Segona B i van fer una davallada de plantilla increïble. Van incorporar molta gent del Santboià, entre ells el Marc Pujol, però ens van comunicar que prescindien d’alguns de nosaltres i vaig tornar cap aquí, no vam arribar a coincidir els dos andorrans. El migcampista s’ha sincerat sobre qualsevol aspecte de la seva trajectòria. Es retira com a capità, després d’un doblet històric per la UE, que no havia guanyat mai cap Lliga… Ha estat una temporada somiada. El projecte comença amb el Xavi Romero, que fitxa a Ramon Calderé i comença a parlar amb la gent d’aquest any passat. Em diuen que volen comptar amb mi tot i les lesions, que el Ramon havia vist els meus últims partits i volia que continués perquè era un veterà que podia encaixar en el seu sistema… I l’objectiu de la plantilla era anar a Europa. En cap moment pensàvem que es podia guanyar la lliga. Però després d’una primera volta espectacular tothom hi creia. Hem demostrat que hem estat des de la primera jornada fins a l’última a dalt. Només hem perdut un partit, o sigui que crec que ens ho mereixem. Es podria dir que plega en la ‘cúspide’ andorrana? Quan començava la temporada ho parlàvem amb la dona que seria la meva última. I sí, és històrica a nivell personal i també de club. Retirar-me davant tota una Espanya no m’ho pensava per res. La veritat és que sóc molt afortunat. Com va viure els seus últims minuts al Nuevo Vivero de Badajoz? Va ser un moment màgic. Koldo em va cridar per anar a escalfar, i després quan tocava entrar van comunicar des de la megafonia que era el meu últim partit després de 19 anys vestint la samarreta d’Andorra. Llavors veus a tothom aplaudint i la sensació és brutal. Com ho és el detall del José Antonio Gomes, que portava el braçalet de capità, i li va donar a l’Èric Vales perquè me’l posés. Això encara em fa més content i estar agraït als meus companys. Són molts anys de patiment, i que et reconeguin com a persona és per donar les gràcies a tots. Aquesta serà la samarreta de l’Andorra post-Ludo Clemente. No li agradaria tornar a jugar a Europa? Com és aquesta sensació? Amb l’Inter ja vaig jugar-hi. Vam guanyar dues lligues i els dos cops vam ser a la Champions. Però a la fase preliminar vam quedar fora. El primer partit encara el podies competir, però el segon (tres dies després) es feia molt complicat. Són partits com els de la selecció. Partits internacionals on jugues contra gent molt bona. A priori estem al mateix nivell, però quan veus sous, estadis, plantilles, etc. t’adones que és difícil competir. No obstant això, l’any passat l’FC Santa Coloma va passar tres rondes, sinònim que el futbol andorrà està creixent. “Que tots puguin jugar al mateix estadi estaria molt bé, perquè tenir el Nacional al centre d’Andorra fa que la gent pugui assistir-hi més sovint” Com viuen els futbolistes la problemàtica amb l’Estadi Nacional? És un acord al qual han d’arribar Govern, FAR, FAF i FC Andorra. Ha d’anar bé a les quatre parts. Que tots puguin jugar al mateix estadi estaria molt bé, perquè tenir el Nacional al centre d’Andorra fa que la gent pugui assistir-hi més sovint. És un espectacle veure cada quinze dies a un equip professional jugant al teu país, cosa que fins ara només vèiem amb la selecció. I amb la FAF passa el mateix, Encamp està molt bé, però tenir el camp al centre és molt important. Però això és cosa dels que manen, a veure què passa… Ara continuarà ajudant a la base de l’Inter com a entrenador… Es veu a la banqueta en un futur? Mai saps el que pot passar, però la meva primera idea és continuar formant joves del país. Si en algun moment sorgeix la possibilitat d’ajudar a l’FC Andorra, l’ENFAF o la federació, estaré encantat de fer-ho. Estem tots aquí per ajudar i que el futbol del país pugui seguir creixent. És vocacional, des dels 16-17 anys he entrenat equips de base i em gratifica tot el que t’emportes, sobretot l’alegria i l’amor dels nanos quan te’ls trobes pel carrer. Estic aquí per ajudar-los pel que necessitin.