“Puc pecar de tenir empreses, de ser intel·ligent i de tenir diners, però no de delinquir”

Se’l va detenir el 31 d’octubre residint de lloguer a Escaldes. Pretenia en un temps adquirir l’immoble. Aquell o un altre. Com que tenia antecedents a Espanya, no pot tenir residència oficial al Principat. La seva dona sí que ho tenia tot en regla i els fills, escolaritzats a l’Escola andorrana. Ara la parella estava tramitant la posada en marxa d’una empresa dedicada al sector del sucre. O així ho ha explicat el cercat per Espanya aquest dimarts davant el Tribunal de Corts. L’home, que aquest 9 de gener ha fet 65 anys i “ja he demanat al gestor que m’activi la jubilació”, s’havia oposat a l’extradició sol·licitada per l’Estat veí. Però en el judici ha canviat totalment d’opinió. Per a sorpresa de tothom. Inclòs el seu advocat defensor. [related:articles:1] Inicialment, i quedant-li només de reclusió fins al 20 d’agost, semblava que l’home pretenia allargar al màxim la seva estada a la Comella. La presó que faci a Andorra li computa a efectes de compliment de pena. I la qualitat penitenciària andorrana és molt millor que l’espanyola. Però aquesta darrera nit ho deu haver consultat amb el coixí i ha canviat de parer. “Analitzes la situació i estem perdent tots el temps”, ha dit l’empresonat. “Total per guanyar un mes no tenint aquí tampoc cap posició de llibertat; no puc gestionar feina i tampoc puc veure els meus fills”, s’ha lamentat. “Analitzes la situació i estem perdent tots el temps”, ha dit l’empresonat. “Total per guanyar un mes no tenint aquí tampoc cap posició de llibertat; no puc gestionar feina i tampoc puc veure els meus fills”, s’ha lamentat acceptant inesperadament ser extraditat I és que l’home pretenia que li atorguessin alguna mesura cautelar, fet que ja li ha han comunicat els magistrats encapçalats per Concepció Barón que era impossible. Que aquesta situació processal no té cabuda en el procediment en el qual es troba. Continuar-se oposant a l’extradició era “una posició il·lògica” sabent que les autoritats espanyoles “no em donaran ni l’hora, és el que hi ha”. Això sí, ha demanat l’indult al govern espanyol. Fins ara, com que no hi havia executiu, ningú no l’ha respost. “Si me l’atorguen ja veuré què faig”, ha afirmat. L’home complia a Espanya l’última de les condemnes que li havia caigut, per estafa, d’un any i cinc mesos, i que va fer interrompre la suspensió de l’execució que tenia d’altres condemnes. Per frau fiscal normalment. O així ho ha explicat l’empresonat que ha deixat dit que té la carrera de Dret. S’ha mostrat segur. Correcte, però contundent. Pretenia “venir aquí a viure”. Però “no tinc residència perquè tinc penals” i encara que acabi el seu termini d’empresonament, durant una llarga temporada tampoc podria obtenir la residència al Principat. “Potser he pres una decisió equivocada.” Ha criticat durant la Justícia espanyola. “Van anar a per mi” i, ha lamentat, no se li ha atorgat cap dels beneficis que ha demanat. Ni l’indult, almenys de moment, ni substituir el que li queda de pena per quotes dineràries. Ha afirmat que se l’ha fet pagar que és de bona família -tindria entorn polític al tomb del Maresme, s’hauria pogut en ambients vinculats a curses de cotxes- i ha admès que “he defraudat, però he pagat molts diners a Hisenda.” Però ha treballat molt. O això ha dit. En fi: “Puc pecar de tenir empreses, de ser intel·ligent i de tenir diners, però de delinquir, no”. Però si no ho tenia abans, ara té d’allò més ben assumit que més aviat que tard, segurament durant les primeres setmanes del mes que ve, haurà de fer les maletes cap a alguna presó catalana. I allí acabar de complir la condemna que havia volgut frustrar abans de poder iniciar la vida de jubilat. O no.