Arròs a ritme de rumba (però menys)

L’experimentat cuiner arrossaire Abundi Monterde hi ha posat el seu equip i els seus coneixements per fer un arrosset de muntanya la flaire del qual se sentia a metres llunys. De fet, fins i tot els instrumentistes del Set de Rumba l’havien de notar mentre versionaven Peret o Gato Pérez. I el mort que estava de ‘parranda’. ¿O potser havia anat a fer unes canyes? Tot s’hi val un dia de festa popular. D’arròs a dos euros. Clarament, el plat del dia ha derrotat la rumba catalana. Per moltes ganes i bon humor que hi posessin els ‘rumberos’. I això que a la festa s’hi han apuntat fins i tot alguns integrants de l’equip de Gibraltar, per exemple, que participen en el campionat de bàsquet per als Petits Estats d’Europa. De tot hi havia a la plaça del Poble. De tot menys polítics taronges, que ja se sap, quan hi ha canvi de color a les institucions, sembla que també hi hagi de ser al carrer. A les places. I el més taronja que hi havia a la plaça del Poble, si es pot dir així, era el sofregit de l’arròs. Quatre paelles de grans dimensions a raó de trenta quilos d’arròs per a cadascuna. A això, explicava Monterde, calia afegir-hi altra matèria primera. Anotin: 125 quilos de material a raó d’ànec, vedella, pollastre, conill, costella de porc i cansalada. No està gens malament. I una mica verdura. Mongeta tendra de ben segur. I el cuiner de l’arròs per antonomàsia d’Andorra i part de l’estranger remarcava un fet clau. El gust que hi donen els calçots, que n’hi havia de forma notable. En fi, que mentre sonaven els acords rumbers, tot pinxo el cònsol Sergi González controlava el procés de l’arròs. De lluny. Res de remenar la paella. Això és qüestió dels que en saben. Que no vol dir que el senyor cònsol no en sàpiga. Simplement, que no s’hi dedica. Ell, això sí, segur que haurà pogut fer una bona anàlisi de la flaire que deixaven anar les racions. Pel cap baix, 1.200. Però estirant, estirant, unes quantes més. I quan la primera de les paelles ja ha acabat de fer el xup xup de rigor, i la cua ja arribava fins a Sant Esteve, els cònsols -la menor, Olalla Losada, també s’hi ha afegit- han començat a repartir els plats. Un per un, a tots i cadascun dels centenars de comensals que han passat per la plaça a raó de dos euros l’àpat complet. Arròs, beguda i postres. “Vinga, vinga, vinga… Quants tiquets té… i això per al postre… Aquí si us plau, vagin passant, vagin passant…” El cònsol dirigia el trànsit com abans havia donat instruccions clares als funcionaris que reforcen el dispositiu i els cuiners de Monterde: “Primer la gent, després ja ens tocarà a nosaltres.” I és que rere les taules que ocupaven una part del centre de la plaça, i rere les paelles que han convertit en una excel·lent menja l’arròs, hi havia la taula presidencial per a la resta d’autoritats que s’han afegit a la festa. Incloses autoritats de Viana do Castelo. I eminentment, els membres de la majoria d’Enclar. I és que ara parant-s’hi a pensar una mica… ¿allò de la festa de l’arròs no és una mica socialista en altres parts de món? D’un món proper, eh. Sia com vulgui, l’arròs ha tingut més adeptes que la rumba. I això que la rumba va per patrimoni de la humanitat. [related:galleries:1:{orientation:vertical}]