Auriculars

Passo un alt percentatge del dia buscant els meus auriculars sense fils. La capacitat que tenen de mimetitzar-se amb l’entorn és increïble, com si fessin servir aquesta tecnologia futurista del Predator Series 8 per confondre’s a la jungla o com una adaptació a un estri del protagonista de ‘Zelig’ que té la virtut sobrenatural de canviar la seva aparença adaptant-se al medi en el qual es mou, per la qual cosa és conegut com l’home camaleó. Els busco a les butxaques, al sofà, a la tauleta de nit, a sota de llit o a la rentadora just abans de posar-se a cridar com un trol sense cervell. La meva relació amb aquests auriculars tan utilitzats per la població és molt complicada. El primer parell va ser atropellat per un cotxe i el conductor, en veure la meva desesperació, va pensar que havia col·lidit amb la mare de Bambi o amb el darrer exemplar d’una espècie en vies d’extinció. “Són petits, s’adapten bé i no tenen cables, res a veure amb els dels anys vuitanta” Els compro bàsicament perquè són petits, s’adapten bé i no tenen cables. Res a veure amb aquells auriculars dels anys vuitanta que fan semblar les dones que els porten, una barreja de la Dama d’Elx i de la princesa Leila de ‘La guerra de les galàxies’. Els miro i em semblen com un planeta que va existir fa un milió d’anys. Amb els models actuals, sense fils, que ofereixen una bona qualitat sonora, es pot escoltar música, respondre trucades i utilitzar Siri, l’assistent intel·ligent d’Apple. Un altre assistent de veu ha estat retirat per assemblar-se massa a Scarlett Johansson. De fet una de les claus per explicar l’èxit dels auriculars sense fils és que sempre volem una veu que ens acompanyi en tot moment. I preferiblement que no sigui la de la nostra pròpia consciència.