El deute recíproc entre Gossos i el Jambo

Andorra és una de les destinacions triades, un dels escenaris volguts. Gossos seran un dels plats forts, la cirereta del pastís, de l’onzena edició del Jambo. Un festival que es posa en marxa aquest vespre de dijous a la plaça Anna Maria Janer amb un concert de temes de musicals de Broadway i que dissabte a la nit (plaça Guillemó d’Andorra la Vella a partir de les 22 hores) tindrà la banda catalana, la dels ‘Corren’ o ‘Res tornarà a ser igual’, la dels ‘Quan et sentis de marbre’ o ‘Solstici’ i tantes i tantes d’altres, com a cloenda de luxe. Gossos han tingut una relació especial amb Andorra, amb el Jambo i, sobretot, amb els Hysteriofunk i Oriol Vilella, component de la formació andorrana i director artístic del festival que omple el centre històric d’Andorra la Vella de diversos espectacles musicals de naturalesa diferent durant tres dies. Natxo Tarrés: “És una gira gairebé de comiat, si més no de comiat d’una època. No vol dir que tanquem cap porta. Veurem el futur què ens depara” i “Andorra era una plaça a la qual ens feia molta il·lusió anar” “És una gira gairebé de comiat, si més no de comiat d’una època. No vol dir que tanquem cap porta. Veurem el futur què ens depara”, explica Natxo Tarrés, vocalista principal de Gossos i tot sovint, especialment els anys de més incidència, portaveu de la banda. Ja veurem què vol dir aquesta porta que no es tanca. De moment, Tarrés, en Natxo, apunta que “Andorra era una plaça a la qual ens feia molta il·lusió anar”. “Segurament perquè hi ha molts manresans a Andorra, i sempre hi hem tingut molt bona acollida”. Però també per aquella estreta relació amb Vilella i els Hysteriofunk. Gossos tenia clar que la reaparició, l”A reviure’, havia de ser un espectacle, un concert, per regalar als fans el bagatge del grup, els ‘greatest hits’. Ha estat un muntatge molt mesurat, molt meditat. “Amb només deu ubicacions perquè tampoc sabíem el potencial” que podia tenir tot plegat. I van ser els músics els que van triar els llocs on volien tocar. “Hem triat nosaltres primer” en aquesta ocasió, admet Natxo Tarrés, que matisa que una vegada elegits els llocs que consideraven més simbòlics per a ells havien de buscar qui els programés. Una imatge del concert de Gossos als jardins de Casa de la Vall el 2015. Andorra sortia a la llista. I ara és Oriol Farré, el guitarrista del grup, qui va una mica més enllà que Tarrés per explicar la relació entre Gossos i Andorra, Gossos i el Jambo, que ja els va programar el 2015, el primer any de festival en solitari després d’haver estat una mena de teloner del Red Music. Farré va fer funcions de mànager, durant un temps, dels Hysteriofunk. “L’Oriol (Vilella) em va trucar fa un any i mig” demanant-li si era possible que toquessin al desè aniversari del Jambo perquè “arran d’aquella actuació -la del 2015- el festival va viure un punt d’inflexió i es va fer gran”. EL SECRET “Li vaig explicar un secret, que el 2024 volíem tornar, i que ho podríem celebrar tots dos junts, els Gossos i el Jambo. Hauríem pogut anar a Sant Julià o alguna altra parròquia, però venint a Andorra havíem de ser al Jambo”, remarca Oriol Farré. La decisió de tornar va sorgir en un àpat de Nadal el 2022. “Ens ho devíem mútuament, el Jambo i nosaltres”, insisteix Farré que encara apunta sorneguerament que “pensa que fa trenta anys el Natxo i l’Oriol, quan el Natxo encara bevia cervesa, ja anaven a fer cerveses junts”. I d’aquesta llarguíssima relació i l’actuació dels manresans als jardins de Casa de la Vall fa una desena d’anys en surt el fet que Andorra sigui una de les deu destinacions del retorn de Gossos. [related:articles:1] “Hi havia una necessitat mútua del públic i de nosaltres de tornar-nos a trobar”, manté Oriol Farré sobre el retorn. I hauria estat en base a aquesta necessitat que s’hauria articulat aquesta gira que haurà estat de tretze concerts ben repartits en l’espai i el temps. Just ara es troben en l’equador. Després d’Andorra seran a Cap Roig i a Cambrils a l’agost, a l’auditori de Lleida pel setembre i tancaran amb dos concerts molt especials al teatre Kursaal de Manresa, la seva ciutat, i on el mes passat, en una altra sala de la capital del Bages, també van fer dos plens absoluts absolutíssims. Una vegada acabin la gira de l”A reviure’ no hi ha massa res més de pensat, de plantejat. “El present és el present”, manté Oriol Farré que explica que l’any que ve segur que no hi haurà ‘bolos’ o el 2026 ja es veurà. “Dissabte toquem a Andorra, aquesta és l’actitud”, hi afegeix el guitarrista, que deixa clar que és complexe pensar en grans gires i tornar a rodar a l’engròs “perquè quan surts d’un projecte gran n’has de muntar un altre” i això implica entrar en una roda de la qual va baixar Gossos fa sis anys de manera volguda. Imatge d’un dels concerts de la gira ‘A reviure’, que aquest dissabte arriba a Andorra. “Necessitàvem ordenar la nostra a nivell més personal”, matisa un Natxo Tarrés exposant, en certa manera, l’aturada acordada en complir els 25 anys del grup. Fins llavors “en funció de Gossos ordenàvem la resta de coses”. Ara això és diferent perquè cada membre de la banda té la seva vida, professional i personal, i per tornar a enfilar-se als escenaris de manera habitual “caldria parar els petits projectes que tots tenim i això no pot ser”, indica Farré. “Difícilment es tornarà a donar que fem 30, 40, 50 ‘bolos’ a l’any que és el que necessita un grup per poder viure d’això al nostre país”, especifica Tarrés. Quedi clar, insisteixen els dos integrants de Gossos, que “no donem per tancada la porta definitivament. Potser sí un concert ocasionalment, un projecte ocasionalment. Però tot ha canviat molt i nosaltres també hem canviat. Pensa que per preparar aquesta gira vam haver d’agendar les coses amb un any d’antel·lació”, explica el vocalista del grup manresà. Els dos músics no només consideren molt complicat o gairebé impossible fer una gira ‘tradicional’. També promoure un nou treball discogràfic. [related:articles:2] Ni tan sols no s’enregistrarà per comercialitzar-lo cap dels concerts de l”A reviure’. “Segurament es farà un documental des d’un vessant més artístic”, explica Natxo Tarrés. De cants de sirena per treure al mercat algun producte musical n’han tingut, és clar. “Potser comercialment sí que seria interessant”, diu Oriol Farré, però “artísticament no estaríem aportant res de nou. I nosaltres seguim pensant artísticament, som així de romàntics”, acaba reblant. EL CONCERT Artísticament potser no hi haurà res de nou, però l’espectacle de dissabte al vespre ha estat pensat fins a les darreres conseqüències. Hi haurà “els grans ‘hits’ del directe”. “Hi ha cançons que a nivell discogràfic o de ràdio no van tenir una repercussió molt marcada però que en el directe aporten coses”. I aquestes hi seran segur. Serà, de fet, un viatge a tota la producció musical de Gossos. Els puntals de la seva discografia hi seran. ‘Corren’, per exemple. Molts dels temes que van crear en tres dècades continuen funcionant perfectament. Natxo Tarrés: “És un concert de jubilació. No vas a vendre res. Els que vénen, vénen pel que vénen. És el que hi ha. Som nosaltres i les nostres coses. I els Gossos gaudim molt tocant. Tocar amb els Gossos mola molt. I aquells que vénen, els mouen coses. Estan entregadíssims. L’important és que han estat les cançons de les seves vides” “N’hi ha que pel format o pel context o perquè ja no s’aguanten” no les han posat a la ‘play list’ de l”A reviure’. La situació ha canviat molt. I, diu Farré, alguns temes “trets de context no serien aptes”. Per exemple, ‘Baby only you’, admet Natxo Tarrés, els podria comportar problemes o obriria un gran debat, perquè narra una suposada història que els quatre integrants originals de la banda van tenir amb la mateixa noia. “O que la noia hipotèticament va tenir amb nosaltres. Llavors, nois i noies la cantaven sense problema”. Ara potser n’hi hauria. Hi ha temes, considera Tarrés, que van estar avançats al seu temps, com el ‘No és nou’, que va sorgir arran de les protestes contra la primera invasió d’Iraq. I que ara hauria de ser vigent davant el silenci general, “el silenci brutal”, diu Tarrés, que hi ha davant del setge balístic que viu Palestina. “‘Solstici’ és una cançó que a nivell radiable no va tenir recorregut ni va ser mai ‘single”, però en el directe funciona. O el ‘Deixa’t portar’ “que canta l’Oriol”. O el ‘Res no tornarà ser igual’ que van composar per la sèrie televisiva ‘Polseres vermelles’ i que va permetre que Gossos fossin coneguts entre una generació que no els havia tingut a la seva agenda musical fins llavors. “Tenim un públic transgeneracional”, evoca Natxo Tarrés, que explica: “Els de la nostra edat, que som pares, els nostres fills, i ja gairebé els fills dels nostres fills”. I Oriol Farré retrocedeix una mica sobre les cançons que ofereixen a la gira per explicar que van triar cançons que “portaven un plus, que et porten a un lloc, que et porten a una situació concreta”. En fi, que els venia de gust compartir amb els fans el seu llegat musical. Sense oblidar que “som uns personatges de 50 anys” que donen veu a aquells temes d’adolescents que van fer quan eren adolescents. Però ara, en aquesta gira, se senten còmodes fent-les. Perquè saben que és un autotribut. I alhora, un agraïment als seguidors, centenars, milers, que han arreplegat en tres dècades. Oriol Farré: “Ha passat el que volíem. Que ens vingui algú i ens digui: ‘quan vaig escoltar aquesta cançó per primer cop jo estava amb la meva parella, amb els meus pares, amb els meus amics.’ Passem per diferents èpoques perquè cadascú se senti identificat en una època” Les cançons eren importants. Però també l’embolcall. “Un cop feta la llista havíem de veure com fèiem la posta en escena. El ‘bolo’ té com tres espais i intentem desenvolupar la nostra essència. Hi ha vàries escenes que ens permeten que (la proposta que fan, el repàs musical a la seva trajectòria) llueixi bé i soni bé”. I està pensat tant per a espais on el públic estigui assegut, com en el cas d’un teatre o un auditori, com per espais amb gent dempeus. Com serà el cas de la plaça de les Arcades. En efecte, Andorra veurà i viurà l’únic concert de la gira d’accés gratuït per al públic. “També ens venia de gust poder oferir aquesta opció. Malgrat som contraris als preus abusius de les entrades, si has de venir amb la família de seguida són molts diners”, exposa un Natxo Tarrés que hi afegeix que oferint un concert gratuït com és el d’aquest dissabte al Jambo també “donàvem oportunitat a aquelles persones” que vulguin un altre format. O, fins i tot, que vulguin veure’ls i no puguin perquè en la resta de places “hem fet ‘sold out'”. LA REACCIÓ I és que la resposta que estan obtenint Gossos arreu on van és millor encara del que esperaven. De fet, podien intuir coses, però anaven amb els ulls oberts com taronges per veure què podia passar. “Fa sis anys que vam parar, només sis anys, però tot ha canviat molt. No hi havia ni tiets ni tietes, ni figues ni ‘flowers’. Hi havia els Txarango, el mestissatge apuntava fort però els Oques Grasses ni tan sols eren els que són. Per tant, tens el dubte de si encaixaràs o no”, explica un Oriol Farré que manifesta rotund: “Tenir la rebuda la que estem tenint és guai.” I és que segons el vocalista de Gossos “nosaltres volíem fer un regal als fans però veiem que el regal ens torna. Ens sentim tan agraïts…”, reflexiona Tarrés. I Farré també hi afegeix: “Ha passat el que volíem. Que ens vingui algú i ens digui: ‘quan vaig escoltar aquesta cançó per primer cop jo estava amb la meva parella, amb els meus pares, amb els meus amics. Estava a l’institut, a l’escola de música…’ Passem per diferents èpoques perquè cadascú se senti identificat en una època”. Una vista àeria del concert de fa deu anys, en la segona edició del Jambo, la primera en solitari. “És un concert de jubilació. No vas a vendre res. Els que vénen, vénen pel que vénen. És el que hi ha. Som nosaltres i les nostres coses. I els Gossos gaudim molt tocant. Tocar amb els Gossos mola molt. I aquells que vénen, els mouen coses. Estan entregadíssims. L’important és que han estat les cançons de les seves vides”, remarca un Natxo Tarrés que afirma que “el que estem fent ara és celebrar aquest llegat”. I, ¿eren conscients de ser patricis d’aquest llegat? “Pots intuir coses, sí. Però que encara hi hagi tan públic disposat a venir a un concert de Gossos, que tot es faci amb ‘sold out’… Pots intuir coses, però la realitat és la que és. No són moments fàcils per la música. De fet, no ho han estat mai.” Però a dalt i a baix de l’escenari estan gaudint de la gira. I donant-se les gràcies de manera recíproca. Arreu com a Andorra. O això és el que esperen. Gossos i Jambo. Jambo i Gossos. I en Natxo i n’Oriol clouen alhora: “Estem contentíssims.”