Farmacèutics exigeixen a la CASS un compromís clar sobre l’abonament àgil del 75% del tercer pagador

El ministeri de Salut hauria posat sobre la taula el full de prestacions en línia que serveix per cobrir els fàrmacs al 100% des de la CASS com a mètode per posar en marxa el tercer pagador farmacològic. Però tot plegat genera molts dubtes. Per dues qüestions com a mínim. D’una banda, perquè el retorn del 100% actualment, de mitjana, no es fa fins al cap d’un mes de mitjana i, en algunes ocasions, els fàrmacs més cars poden trigar les farmàcies fins a tres mesos a cobrar-los. “Això és insostenible per a moltes farmàcies”, indiquen les fonts. “No pot ser que per un tema electoralista hi hagi farmàcies que ho acabin passant malament”, han indicat fonts farmacèutiques La proposta dels farmacèutics, que s’haurà de veure fins a quin punt la CASS està disposat a respectar, és que la parapública abonés l’import en un màxim de tres dies, que és el que solen trigar com a molt a rebre la seva part els afiliats persones físiques en relació amb la part que els correspon. Els professionals de la farmàcia esperen que el col·legi els informi de la situació. I no descarten plantar-se si no hi ha garanties de cobrament. “No pot ser que per un tema electoralista hi hagi farmàcies que ho acabin passant malament”, han indicat les fonts. Alhora, els professionals de la farmàcia consultats han recordat que si es fa demanar lligar l’entrada en vigor de la recepta electrònica a l’extensió generalitzada del tercer pagador també era per una qüestió de control. Actualment, tenir el detall fil per randa dels medicaments que es dispensen és molt complicat. Un pacient-usuari pot anar en dues farmàcies i comprar un fàrmac. I que després sigui la CASS qui detecti una anomalia i, conseqüentment, no aboni a la farmàcia la part que el client, si hi hagués tercer pagador, no abonaria i sí que se n’hauria hagut de fer càrrec l’establiment. [related:articles:1] En canvi, amb la recepta electrònica es preveu que aquest control sigui pràcticament instantani i les incidències, per tant, acabin sent mínimes. En conseqüència es garantiria que hi hauria pocs dèbits en aquest sentit. Encara que no siguin una rere l’altra, sí que d’anomalies se’n van detectant i, per tant, això acabaria penalitzant, i molt, el prestador del servei que, en aquest cas, és la farmàcia.