La sequera dona pràcticament per perduda la temporada de bolets

Els boscos no presenten l’aspecte que haurien de tenir en una tardor normal. La pluja enguany va escassa i la sequera fa temps que dura. Tothom està mirant les previsions a mitjà termini i la majoria indiquen que a finals de la setmana vinent les precipitacions podrien aparèixer al Principat. Caldrà veure si els mapes l’encerten i quina quantitat d’aigua caurà, encara que la que caigui serà benvinguda. Els amants dels bolets, però, aquest any no estan gaire d’enhorabona perquè la producció està sent molt baixa. Manel Niell exposa que “arrosseguem una sequera important, malgrat les pluges del mes de juny. En algunes zones obagues on es pugui mantenir la humitat, potser es troba alguna cosa”. “Arrosseguem una sequera important, malgrat les pluges del mes de juny. En algunes zones obagues on es pugui mantenir la humitat, potser es troba alguna cosa” El rovelló, el rossinyol, el bolet de bou o el cep, són alguns dels bolets més preuats al Principat, però enguany van molt buscats i costen de trobar. En canvi, segons l’investigador de l’AR+I, “de greixes n’estan sortint lleugerament més que en altres temporades”. Tot i que som a principis d’octubre, el temps que tenim sembla de ple estiu. Què fa falta perquè puguin sortir els bolets? Niell respon que “calen pluges tranquil·les i que s’alternin amb dies que faci sol”. Ara bé, adverteix que “si comença a glaçar la temporada s’haurà acabat”. No vol donar la temporada per perduda i espera que el temps pugui acompanyar, com a mínim per sota dels 1.800 metres. ESTUDI SOBRE LA DIVERSITAT D’ESPÈCIES Andora Recerca + Innovació fa temps que du a terme un estudi sobre la qualitat del terreny i com altres factors incideixen en els fongs. “Analitzem la llargada del dia o la influència que la llum té”. Des de fa tres anys es recullen mostres de terra per veure com varia la quantitat d’espècies i com això té un efecte directe en els arbres. Manel Niell explica que “els arbres estableixen relacions amb els fongs com per exemple, el pi i el rovelló”. Exposa que “quan l’arbre fa la fotosíntesi li proporciona matèria orgànica al fong i aquest li dona els minerals i l’aigua. És un benefici mutu”. L’objectiu és veure si amb la sequiera hi ha hagut canvis en les espècies i com això ha afectat la massa forestal.