L’ambaixada espanyola inaugura una exposició cartogràfica que posa en relleu la història de la UE

L’ambaixador espanyol a Andorra, Carles Pérez-Desoy, ha estat l’encarregat de presentar aquest dimarts al migdia, juntament amb l’investigador Juan Pimentel, l’exposició ‘Europa: 12 mapas y un proyecto’, una mostra cartogràfica de diversos documents representatius sobre la UE, “un continent amb els límits difusos”, que pertanyen a la biblioteca nacional espanyola, i que s’estrenarà aquest dimarts a les 19:30 hores a la sala d’exposicions de l’ambaixada espanyola. Mapa actual de la situació avui en dia a la UE. Els mapes mostren el procés històric i evolutiu de la Unió Europea, en un moment en què el país veí n’ha estat protagonista: “Es va organitzar coincidint amb la presidència espanyola de la UE, però per diferents raons no es va poder fer, i crèiem que tenia cert interès. Sobretot per la cruïlla històrica en la qual es troba el Principat d’Andorra”, ha iniciat Pérez-Desoy fent referència a la votació per l’acord d’associació que s’està debatent abans de donar pas al comissari. L’exposició, però, s’emmarca en els estats europeus, tant els desapareguts com els més nous, i no té gaire en compte al Principat d’Andorra. Mentre que Pimentel ha sentenciat que “Andorra és un país petit i tampoc surten altres països” per ‘excusar-se’ adduint que, quan va organitzar l’acte, desconeixia si trepitjaria per primera vegada el Principat, Pérez-Desoy advertia que probablement sigui perquè “és un país que no ha estat mai en guerra contra ningú”. Pimentel s’ha mostrat “molt content” de veure per primera vegada l’exposició sobre panells, físicament, i ha destacat el ‘magnetisme especial’ que tenen els recursos cartogràfics. “Els mapes són grans construccions socials que juguen a representar el natural, però en realitat no ho és, perquè ho hem construït entre tots”, explica el comissari. El vuitè mapa tracta sobre el període de la Il·lustració. A partir de les 19:30 hores s’obriran les portes d’una sala on la ciutadania podrà gaudir de mapes grecs, romans, de l’edat d’or de la cartografia holandesa -mapes orlats-, èpoques com la Il·lustració i períodes convulsos com el segle XIX, acabant amb les escissions dels països bàltics, l’antiga Iugoslàvia i Txecoslovàquia. Tots ells disposats en ordre cronològic des de l’entrada, culminant-ho amb un mapa que posa en relleu la situació actual.