L’home que es va ‘fabricar’ un certificat per justificar l’experiència laboral que necessitava

El processat ara condemnat va adjuntar un certificat de vida laboral emès pel ‘Social Security System’ de Filipines, on constava que havia cotitzat per última vegada com a assalariat al mes de desembre del 2011, així com un extracte de cotitzacions expedit per la mateixa entitat on es detalla un total de 24 cotitzacions dutes a terme pel processat. Pretenia treballar de cambrer en una empresa d’Andorra. De fet, continua sent resident al país. Amb tot, llavors, el 2019, el servei d’Immigració va corroborar amb el consolat de Filipines que si ve el peticionari en qüestió sí que estava registrat a la seguretat social filipina, ni de bon tros havia cotitzat els quatre mesos que el document deia i que eren, ni més ni menys, els que se li exigia a Andorra com a requisit per poder accedir al permís laboral que sol·licitava. Per tant, se’l va acusar d’allò que finalment se l’ha condemnat. “Aquest tribunal entén que la documental exposada constitueix prova suficient i vàlidament constituïda per acreditar la falsedat documental, no afectant a l’anterior la manca de resposta per part de les autoritats Filipines de la comissió rogatòria que els fou tramesa en període d’instrucció” Certament, el processat va al·legar durant la vista que Filipines no havia respost a la comissió rogatòria internacional emesa des d’Andorra per corroborar el fet que l’home no havia cotitzat tants mesos com deia el certificat. “Aquest tribunal entén que la documental exposada constitueix prova suficient i vàlidament constituïda per acreditar la falsedat documental, no afectant a l’anterior la manca de resposta per part de les autoritats Filipines de la comissió rogatòria que els fou tramesa en període d’instrucció”, manté la resolució recentment dictada. “A banda del propi reconeixement, si bé parcial, dels fets per part del processat, el qual admet que va presentar aquest document prop del Servei d’Immigració, els fets també resten avalats per la testifical de l’agent administratiu del referit servei” que va explicar que l’acusat va portar aquest document per acreditar el temps d’experiència laboral que li faltava, “confirmant la resposta rebuda per part del consolat de Filipines conforme el processat sí que tenia un número de seguretat social però no 24 mesos de cotitzacions i que per tant el document presentat per acreditar la seva vida laboral era fals”. També dos policies van confirmar la versió de la funcionària d’Immigració i en conseqüència era clar que “el document presentat pel processat era fals i que aquest document de la seva vida laboral era vinculant a l’hora d’obtenir l’autorització de residència i treball al Principat”. Per tant, entén el tribunal, no hi ha dubte de la comissió del delicte. I considera “adequada, proporcionada i ajustada a Dret” la pena de quatre anys de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, no havent-hi lloc a responsabilitat civil. La fiscalia sol·licitava un any de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com el pagament de les despeses processals causades. La defensa demanava la pena mínima de tres mesos condicionals alhora que el termini de suspensió, com ha acabat fixant el tribunal, fos de ‘només’ dos anys. Com que cap de les parts ha recorregut contra la decisió del tribunal, la sentència ha esdevingut ferma.