L’activisme feminista internacional mira Andorra pel judici a la presidenta d’Stop Violències

La jornada es preveu moguda. Almenys públicament, Mendoza Cortés ha evitat les darreres hores fer cap pronunciament. Lamenta que a Andorra, socialment ja se l’ha jutjat, i espera ara el resultat d’un judici formal que, com a mínim, donarà molta visibilitat al país en el camp del feminisme i els drets humans. I no pas per bé. S’espera que desenes d’activistes i representants d’organitzacions de diferents indrets, especialment de l’entorn espanyol però també de més enllà, siguin aquest dilluns al Principat per mostrar el seu escalf a la presidenta d’Stop Violències. [related:articles:3] Vanessa Mendoza Cortés podria comparèixer més enllà de a la sala de vistes una vegada s’hagi acabat el judici. Com a mínim, Stop Violències sí que ha convocat els mitjans de comunicació per a primera hora de la tarda. Diversos comunicadors es traslladen aquest matí cap a Andorra per seguir -o intentar seguir almenys- la vista judicial. Aquesta és una de les incògnites, veure com es desenvoluparà el judici en una sala que poques vegades s’omple però que no té un aforament per més de cinquanta o seixanta persones a tot estirar. L’assistència podria multiplicar per molt aquesta xifra. La presidenta d’Stop Violències ha sabut jugar les seves cartes externes molt millor que un Govern que ha relliscat des del dia que va decidir portar a la fiscalia les presumptes acusacions contra funcionaris i, sobretot, funcionàries d’Afers Socials De fet, fins i tot la policia ha dissenyat un dispositiu de manteniment de l’ordre a l’entorn de la Seu de la Justícia en previsió que hi pugui haver alguna sortida de to o, com a mínim, que s’hagi de posar ordre a una munió de gent del tot inhabitual tant a l’interior com a l’exterior de l’edifici judicial de la Baixada del Molí. I l’interès o la crítica a la forma de procedir d’Andorra contra Vanessa Mendoza no només es deixarà sentir al Principat aquest matí. A Lleida o a Barcelona, en un lloc tan simbòlic com la plaça de Sant Jaume, s’han convocat per aquesta tarda mobilitzacions de repulsa a l’actuació institucional andorrana contra l’activista feminista. La presidenta d’Stop Violències ha sabut jugar les seves cartes internacionals molt millor que un Govern que ha relliscat des del dia que va decidir portar a la fiscalia les presumptes acusacions formulades per Vanessa Mendoza contra funcionaris i, sobretot, funcionàries d’Afers Socials. O aquest és el fet que va portar l’executiu el novembre del 2019 a posar els fets suposadament delictius i promoguts per l’activista en coneixement del ministeri fiscal, que és a l’origen de la causa que es jutja aquest matí. [related:articles:2] Algunes de les afirmacions contingudes en un informe que Mendoza va exposar davant la Cedaw -en la mateixa reunió en què la magistrada justament del Tribunal de Corts Canòlic Mingorance va cometre la relliscada de deixar més que entreveure que la CASS finançava avortaments- i altres manifestacions que la psicòloga ha anat fent a diversos mitjans de comunicació lligats especialment als drets sexuals i reproductius de les dones serien els elements que haurien dut a processar-la. La fiscalia va arribar a sol·licitar inicialment penes de presó -o ho hagués fet, vaja- perquè considerava que Mendoza havia calumniat, difamat, tant el Govern -o l’administració governamental- com el Copríncep mitrat. Finalment, però, aquests suposats càrrecs van decaure i només es va atribuir a l’activista el delicte menor de desprestigiar les institucions, que han portat el ministeri públic a sol·licitar penes d’inhabilitació per a càrrec públic (sis mesos) i multes (6.000 euros) i indemnitzacions per a l’administració (6.000 euros). Internacionalment es llegeix tot plegat com un atac a la llibertat d’expressió i una coacció a la tasca activista. [related:articles:1] L’entorn jurídic de la presidenta d’Stop Violències no només defensa la innocència de Vanessa Mendoza sinó que considera que el dret internacional l’empara, perquè això de desprestigiar una institució no s’aguanta per enlloc. Jurídicament hi haurà aquest matí un bon debat. Socialment, però, la psicòloga ja té molt de guanyat encara que a nivell estatal tingui, segurament, més enemics que defensors. Però aquests han anat creixent a mida que han passat els dies, els mesos, i que s’ha acabat veient tot com a molt desproporcionat. En tot cas, la supèrbia governamental de fa quatre anys, internacionalment està jugant una molt mala passada a Andorra, que més enllà del que decideixi el Tribunal de Corts, quedarà retratada en molts informes de primer nivell. Diversos organismes, a més, acabaran enviant -o han enviat ja- missatges en contra de l’actuació governamental sense que l’executiu hagi volgut baixar del burro en cap moment i l’afegitó d’una diplomàcia andorrana que si s’ha mobilitzat ha donat un resultat pèssim. El món mira Andorra. I no pas per a bé.