Un condemnat per furt i maltractaments reclama al Superior la seva absolució

Tot es remunta al juliol del 2020. Acusat i víctima -que també està representada al procés via acusació particular- havien tingut una relació que, segons es va explicar en el judici, no va ser precisament idíl·lica. Al contrari. Aquesta, però, ja havia acabat. Tot i això, l’home, segons s’assegura a la sentència de Corts, hauria entrat al pis de la dona, aprofitant que el balcó no tancava bé i hauria agafat diners. Quan ella va tornar al pis, va notar que la llum estava encesa i la porta del balcó oberta. I va detectar que li faltaven diners. 300 euros. A la seva exparella l’havia vist voltant per les proximitats del domicili i, per això, va sospitar d’ell. Poc després, quan la policia el va controlar, li van trobar diners a sobre. A més, inspeccionant la casa, van trobar una petjada que coincidia amb les sabates que duia. [related:articles:1] Furt a banda, en el judici també es va explicar que, durant la relació, hi havia hagut diferents episodis violents. Entre ells, una forta empenta o una agafada pel coll d’ell cap a ella. Per això, Corts també el va condemnar per maltractaments, que se suma al furt en casa habitada. En total, li va imposar dos anys i mig de presó -la fiscalia demanava 3,5-, però es podia estalviar complir-los de forma ferma si seguia un curs de prevenció contra la violència. L’home s’ha mostrat disconforme amb la sentència i, per això, ha presentat recurs davant el Superior. Es demana bàsicament és que ara es dicti una resolució absolutòria, ja que es considera que se’l va condemnar sense proves suficients. Per exemple, pel que fa als presumpte furt dels diners, es recorda que la policia només li va trobar 150 euros i no 300. “És creïble que no els agafés tots de cop”, va apuntar l’advocat. Sobre les lesions producte dels maltractaments, ha argumentat que no hi ha cap informe mèdic concloent que les atribueixi a una agressió per part del seu client. La seva demanda topa frontalment amb la posició de fiscalia i acusació particular. Reclamen, ras i curs, que no es toqui ni una coma de la sentència emesa pel Tribunal de Corts. Entenen que la versió de la dona, sobretot pel que fa als maltractaments és perfectament creïble ja que “les seves declaracions sempre han estat constants”. Sobre el furt, defensen que la resolució està “perfectament motivada”. Per tant, remarquen que el processat “va ser degudament condemnat”.