Una urbanita del Pas de la Casa

El programa s’ha començat a emetre ara -per cert, un secret no tan secret, si algú no té ganes d’esperar el desenllaç els deu capítols ja estan a la plataforma 3cat- i Cunill és una de les protagonistes. Es tracta d’una mena de competició entre gent del camp i de ciutat i, segons vagin passant els episodis, aniran caient parelles. Tot a còpia de disputar diferents proves. De moment, ha tingut una bona acollida entre l’audiència. Defineix la seva participació com un “crescendo” en el qual “començo gairebé plorant”, però evoluciona “i vaig superant fòbies i plors”; per això, en acabar tot plegat, “em vaig sentir molt realitzada” “Soc molt fan dels ‘reality shows’ des de petita”, explica la ‘influencer’ andorrana. Ho atribueix al fet que “tenia molts germans i la meva infància ja ho era de reality”. Per això, quan la productora es va posar en contacte amb ella no va trigar gaire a decidir-se. “Al principi, em pensava que era una broma; em van haver de dir que anava de debò”, recorda. Després, però, va haver de passar un càsting. “Vaig haver d’anar a un hotel al costat del Camp Nou i allà ens van entrevistar. Més 200 preguntes. Va ser molt dur”, explica. Dies després, però, l’esforç va tenir premi. La van trucar i li van dir que era una de les escollides. La gravació del programa es va fer a una masia de Llagostera, l’estiu passat. Tota una experiència, com recorda Cunill. “Sempre havia volgut fer un ‘reality’ i el fet que tingués l’aval de TV3 em donava una certa tranquil·litat, que no seria molt ‘follonero’; a més, en aquell moment acabava de comprar la meva casa amb un hort i vaig pensar que era com un senyal de la vida”, relata. La gravació va durar un mes. I la influencer deixa clar que tot el que es veu a la televisió és real. Els participants -urbanites i ruralites- dormien al paller. Res és inventat. Per tant, el patiment que es veu al primer programa per intentar conduir un ramat d’ovelles al seu corral és totalment autèntic. Igual que el comentari sobre els problemes que té Cunill amb els mosquits. “Tot ve d’un viatge a Tailàndia. Em vaig ficar per una zona d’arbres i em van picar molts. Des de llavors, sempre que m’enganxa un, pateixo”, comenta. Clàudia Cunill intentant guiar un ramat d’ovelles. Sobre la resta de la temporada, no pot donar gaires detalls. Ara bé, sí que aprofita per promocionar el programa. “Trobareu proves supercurioses”, avança. En algunes, indica, “faig servir les ungles i, més que un problema, acaben sent una trampa que puc fer”. També defineix la seva participació com un “crescendo”. I és que, admet, “començo gairebé plorant”, però evoluciona “i vaig superant fòbies i plors”. Per això, en acabar tot plegat, “em vaig sentir molt realitzada”. Per cert, que per gravar ‘El Tros’ Cunill va haver de deixar les xarxes socials durant vàries setmanes. “Molta gent va arribar a pensar que era definitiu perquè no podia dir el perquè”, recorda. Va ser, però, un simple parèntesi. Ara, ja hi ha tornat. L’experiència, assegura, va ser molt positiva. “I tant que repetiria. Ho he viscut al mil pel mil”, afirma. També admet que el programa “és un constant de fer el ridícul però que fa que l’espectador s’ho passarà molt bé”. I ella, deixa clar, ha posat de tot per part seva: “no he deixat a fer res; he volgut representar a Andorra i deixar-la en un bon lloc”. I què li queda de tot plegat: “He après que els urbanites estem molt desconnectats de l’entorn que ens envolta. I en el meu cas, a Andorra, encara és més trist quan tenim molts arbres i natura al nostre voltant”. Ara, remarca, “em sento més pagesa”. I això, indica, es nota amb l’hort que ja cultiva amb la seva parella. Queda clar que les setmanes que va passar al tros no li han tret les ganes de camp.