‘Alerta Salita’: deixadesa total

Malgrat que durant unes setmanes s’ha anat trampejant la situació, i tot i les crítiques que durant temps ha aixecat Saiz, la manca de direcció (oficiosa, perquè ningú ha informat oficialment de la marxa de l’executiu, que apareix a tot estirar un cop de setmana) al centre sociosanitari, han explicat diversos familiars d’usuaris i residents mateix, està comportant una deixadesa cada cop major. Fins al punt que entenen molts dels implicats en el dia a dia de la residència, des del punt de vista dels usuaris, creuen que ja és inevitable una intervenció governamental per posar ordre a un centre respecte del qual Domus Vi, el seu gestor, fa temps que hi manté desordre. [related:articles:1] No hi ha directrius clares, ni personal sanitari amb prou garanties. Fa temps que les famílies reclamen un metge fixe que no arriba i el que hi tenen com a referència fa visites llampec i això quan les fa. Però és que el personal, que com a mínim per la quantitat sempre ha estat un dels dèficits de Salita, és ara ja tot un drama segons les fonts consultades, que expliquen que falta personal en totes les àrees en què pot estar dividit un centre residencial com l’escaldenc i, també, per a totes les plantes de l’equipament, sigui quin sigui el grau de dependència dels interns. Familiars i usuaris esperen que el ministeri d’Afers Socials faci el pas i prengui cartes en l’assumpte. Encara que també costa Déu i ajut. “No sabem qui hi ha o a qui cal protegir, però això va de mal en pitjor. És un drama majúscul” Alguns dels familiars expliquen que només salva el centre el fet que hi ha molts usuaris que ja no es valen per ells mateixos, ni tan sols cognitivament, i, també, i més malauradament encara, que no són poques les famílies que fan un seguiment més aviat paupèrrim dels seus parents i, per tant, difícilment comproven la realitat que viuen. Tampoc no els interessa gaire, no els convé gens saber-la. Però hi ha hagut situacions en què han de ser els propis familiars els que facin les tasques que haurien de quedar reservades al personal perquè, normalment, aquest personal no arriba a atrapar-se la feina o no gaudeix de la formació adequada. Una altra de les mancances. Fa un mes poc o molt, que va plegar l’empleada de bugaderia. Això vol dir que no es renta la roba o es renta molt poc i de manera deficient. I hi comença a haver armaris d’usuaris que s’estan quedant curts de reserves. Una altra situació, doncs, que es troba al límit i que contribueix a un malestar que torna a ser molt generalitzat i cada vegada més greu. Més irresoluble. I, com s’ha dit, els darrers dies ha fet esgotar la paciència de molts usuaris i familiars els canvis i la reducció de personal a la cuina. Aquest divendres no van ser pocs els interns d’algunes plantes que van optar directament per llançar alguns dels menús que els van portar. “Sopes que no eren res més que aigua amb algunes verdures”. O el comentari d’un altre familiar: “Poca quantitat, dolent i mal cuinat.” I això que, els asseguren, els menús els dissenyaria una nutricionista externa. [related:articles:2] Externa, fins i tot, del país. “I quan demanes explicacions a la cuina, hi ha hagut algun cas que els empleats han agafat i, literalment, han marxat del centre.” El desànim és màxim, en no pocs casos, també entre el personal, una part del qual fa anys que es manté a la casa i d’allò més eficient, encara que també és conscient de les mancances i limitacions. I vist que les moltes reclamacions que s’han fet a Domus Vi no han fructificat, s’espera que el ministeri d’Afers Socials faci el pas. Encara que també costa Déu i ajut. “No sabem qui hi ha o a qui cal protegir, però això va de mal en pitjor. És un drama majúscul.”