El cap de l’ADPA podrà ser destituït amb el vot de dues terceres parts del Consell General

Els canvis legals han estat tramitats a través d’una proposició de llei que signen tots els grups (Demòcrates, Ciutadans Compromesos, Concòrdia, PS i Andorra Endavant) així com el conseller no adscrit Víctor Pintos, representant de Liberals. En total, està formada per setze articles, una disposició transitòria i tres de finals, amb l’objectiu, oficialment, “d’homogeneïtzar la regulació d’aquesta autoritat amb els restants organismes adscrits al Consell General”. El text també deixa clar que la intervenció del Consell General fiscalitzarà les finances de l’Agència i que Sindicatura tindrà la darrera paraula sobre la retribució de la persona que en sigui la cap Més enllà d’això, queda clar -i de fet els mateixos partits no ho han amagat amb les declaracions fetes els darrers mesos arran de les polèmiques que han sacsejat l’APDA- que hi ha una voluntat clara de posar fi a aquestes. I el punt de mira se centraria en la figura de l’actual cap. Justament, entre els canvis més destacats hi ha els que afecten a qui sigui màxim responsable de l’entitat. En primer lloc, es modifica la forma d’elecció. Es manté que caldrà tenir el suport de dues terceres parts de la cambra en primera votació o de la majoria absoluta en segona per ser escollit, però, hi haurà un procés previ. Quan s’hagi d’elegir el nou cap de l’APDA, s’haurà de fer una “convocatòria pública” perquè es puguin presentar candidats. A partir d’aquí, la comissió legislativa competent sobre protecció de dades haurà d’avaluar les “capacitats, competències, idoneïtat i mèrits” dels aspirants, amb qui haurà de rebre en audiència. En tot cas, per optar al càrrec caldrà disposar d’una titulació mínim del nivell 6 del Marc Andorrà de Qualificacions i “la competència, l’experiència i les aptituds, en particular de l’àmbit de la protecció de dades personals, necessàries per al compliment de les seves funcions i de l’exercici dels seus poders”. [related:articles:1] A la vegada, també s’afegeixen nous supòsits en els quals la persona que sigui màxima responsable de l’Agència ha de cessar en el càrrec. Als ja existents, s’afegeixen la “incapacitat sobrevinguda” i la “incompatibilitat” però, també (i aquí rau la clau de volta del futur de Punjabi) una altra possibilitat: “la conducta irregular greu” i “l’incompliment dels deures i les obligacions inherents a les funcions pròpies del seu càrrec”. En el primer cas, el de la conducta greu, s’assimilarà als supòsits contemplats a la Llei de la Funció Pública. En el segon, ja s’obre la porta a arribar a un acord per considerar que la cap de l’APDA compleix aquesta condició. A partir d’aquí, el seu cessament s’hauria de portar al ple i ser validat per dues terceres parts dels consellers generals, “prèvia audiència privada davant la comissió legislativa competent en matèria de protecció de dades”. Un altre canvi essencial de la proposició de llei fa referència als inspectors. Deixaran de ser càrrecs polítics escollits pel ple i passaran a estar sotmesos al règim de la Funció Pública. Seran, ras i curt, funcionaris. I, per tant, variarà de forma substancial el procediment d’elecció que, més aviat, passarà a ser de selecció. Hi haurà un seguit de proves dirigides per un comitè específic format per qui sigui cap de l’APDA, dos consellers generals i dos experts externs. Els inspectors actuals no es veuran afectats per aquesta nova fórmula, tret de si volen continuar al càrrec un cop expiri el seu mandat. [related:articles:2] Una tercera modificació clau persegueix deixar clar que l’APDA ha de tenir el mateix règim econòmic que la resta d’organismes adscrits al Consell General, canvis que venen, lògicament, impulsats arran de la polèmica dels salaris. Així, es remarca que “la intervenció” de la cambra “fiscalitza tots els actes, documents i expedients amb incidència sobre les finances de l’Agència” i que aquesta “ha d’ajustar la seva comptabilitat al règim de comptabilitat pública”. I, pel que fa als sous, també hi ha un article específic. Aquest estableix que “el règim retributiu de la persona Cap de l’Agència, del personal funcionari, així com del personal laboral s’ajusta a les previsions del pressupost (…) aprovat pel Consell General”. I, sobretot, es remarca que “el règim retributiu de la persona Cap de l’Agència ha de ser aprovat per Sindicatura, escoltada la Junta de Presidents”. Ras i curt, la darrera paraula sobre el que cobrarà la màxima responsable de l’entitat serà de l’òrgan rector de la cambra parlamentària.