La millora de l’accés a Andorra pel túnel del Cadí hauria de ser una realitat el 2030

La consellera de Territori del govern català, Ester Capella, ha explicat que s’ha millorat el projecte de transformació de la C-16 entre Berga i Bagà que s’havia presentat fa cinc anys gràcies a les aportacions dels agents del territori. Segons s’ha detallat, la renovació que es preveu en aquesta via, molt utilitzada pels que volen accedir a Andorra a través del túnel del Cadí, tindrà trams de dos carrils per sentit (2+2) i altres de tres carrils (2+1) en què un serà reversible i es podrà habilitar en sentit nord o sud en funció de les necessitats del trànsit. Els canvis han de permetre millorar la seguretat del trànsit, la funcionalitat de la via i la fluïdesa, evitant les retencions que es donen actualment, especialment en caps de setmana i períodes d’alta afluència turística. De fet, ha explicat que el tram entre Berga i Bagà registra entre 6.100 i 10.800 vehicles al dia, amb puntes de fins a 20.000 els caps de setmana d’època hivernal. La carretera tindrà trams de dos carrils per sentit (2+2) i altres de tres carrils (2+1) en què un serà reversible El projecte inclou la construcció de cinc nous túnels i una trentena de noves estructures, entre les quals destaca un nou viaducte a Cercs, més ample que l’actual que de fet, s’acabarà enderrocant un cop estigui enllestit el nou. La Generalitat espera aprovar el projecte durant aquesta primavera i licitar el primer tram, entre Berga i Cercs, durant el primer trimestre del 2025. Les obres podrien començar cap a finals del 2025 i segons Capella, la voluntat és que un cop iniciat, els treballs no s’aturin, es vagin fent “pas a pas”, i l’obra es pugui completar el 2030. L’obra fa anys que es demora. El conseller socialista Joaquim Nadal va prometre l’estiu del 2006 que les obres entre el Berguedà i la Cerdanya començarien tan bon punt s’acabés el desdoblament fins a Berga. 18 anys després, però, encara no s’havia fet res. Aquesta vegada Capella ha assegurat que les millores seran una realitat perquè hi ha pressupost, calendari i un projecte “consensuat”.