La policia reclama arribar a 300 efectius aquesta legislatura i Govern respon que no serà possible

Això sí, mantenir les cotes de seguretat actuals és el que ambiciona tothom. Ha quedat clar en els discursos públics no només del director de la policia, que ha alertat de l’impacte que està tenint la cibercriminalitat i l’ús de la intel·ligència artificial per part dels delinqüents, sinó també en les al·locucions fetes per la titular ministerial i el cap de Govern, Xavier Espot, en una sala d’actes del Centre de Congressos d’Andorra la Vella plena de gom a gom sota la presidència d’un arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, que durant l’homilia matinal s’ha referit a la suplantació d’identitat de la qual ha estat víctima recentment. Per cert, que Vives ha denunciat aquesta usurpació no només davant els mossos d’esquadra, també a la policia andorrana. Atents a la cibercriminalitat i l’ús de la intel·ligència artificial per a la comissió de delictes com la suplantació de l’arquebisbe Joan-Enric Vives, que també ha denunciat el cas a Andorra i s’hi ha referit durant l’homilia Lasne ha assegurat que malgrat els alts nivells de seguretat que hi ha al país “no vol dir que les nostres intervencions no siguin complexes”. Com també han fet Molné i Espot posteriorment, i davant de representants policials de diferents cossos i països, el director de la policia andorrana ha destacat la cooperació que hi ha entre institucions policials i d’altra naturalesa que han de vetllar per la seguretat. I és que els delictes “no entenen de fronteres” especialment pel creixement dels delictes tecnològics i “l’ús de la intel·ligència artificial. N’hem tingut casos i en continuarem tenint”, ha remarcat Lasne. El director del cos ha explicat que ja fa temps que funcionaris del cos s’estan formant amb especialistes d’altres cossos de països veïns per combatre aquest tipus de delinqüència. Bruno Lasne ha advertit que són conscients que la cibercriminalitat “cada vegada anirà a més” i que el darrer augment hi ha hagut un fort augment d’aquesta tipologia de delictes, especialment relacionada amb estafes. El màxim comandament policial ha repassat durant el seu discurs algunes de les xifres sobre el 2023, citant que s’han fet 10.500 intervencions o que s’han detingut 1.025 persones, s’han advertit 4.200 infraccions penals i s’ha donat resposta a 2.640 oficis. “Vam resoldre un nombre molt elevat de delictes constatats”, ha dit Lasne. Foto de família amb tots els honorats durant la festivitat de la patrona. El director de la policia ha posat l’accent també les múltiples operacions antidroga, assegurant que l’eradicació del tràfic i el consum d’estupefaents “és una altra de les nostres prioritats”, “com també ho han estat els delictes contra el patrimoni”, en que s’han fet “no poques” actuacions amb èxit. I repassades les principals tasques abordades durant l’exercici passat, Bruno Lasne ha fet un clam perquè “se’ns proveeixi de més material i de més personal” per poder mantenir amb garanties “un patrimoni intangible” com és la seguretat, i al qual s’han referit tant el cap de l’executiu com la ministra. “CAL MÉS INVERSIÓ” Lasne, que ha assegurat sense embuts que “cal més inversió”, ha recordat que actualment hi ha un policia per cada 337 habitants i un agent per cada 18.700 visitants. “Hem de poder tenir un departament prou dimensionat i amb els recursos necessaris”. El repte seria disposar de 300 efectius abans de final de legislatura partint de la base que actualment hi ha 256 funcionaris, dels quals alguns arriben al terme de la seva carrera professional, i vuit alumnes. Durant aquest 2024 es convocaran dotze places, tres de nova creació, segons que han explicat Espot i Molné. Lasne: “He de fer una projecte de futur per anar bé. La meva missió és reclamar aquest personal per intentar mantenir els índexs de seguretat”; Molné: “És una xifra molt important que no crec que puguem assolir abans d’arribar al final d’aquesta legislatura” El director de la policia ha explica que la mitjana d’edat dels funcionaris de policia és de 42 anys, edat que s’incrementa a 50 o més entre els comandaments. Justament, per rejovenir la cúpula en breu, i a partir del recentment aprovat reglament de carrera professional, en breu es convocaran promocions internes per als llocs d’inspector i sergent major. Aquests concursos interns, que també suposaran un increment de dotació pressupostària a destinar per al cos, “han de donar una miqueta d’aire fresc i que el personal estigui motivat”, ha afirmat la ministra d’Interior després de dir que no es podrà arribar a la xifra d’efectius demanada per Lasne. Ester Molné ha admès que a poc a poc s’ha d’anar incrementant el volum de personal. Però els 300 efectius esmentats “són una xifra molt important que no crec que puguem assolir abans d’arribar al final d’aquesta legislatura”. Entre cometes, el director del cos no ha tingut cap més remei que conformar-se, però en declaracions als mitjans de comunicació no ha fet més que reiterar-se. “He de fer una projecte de futur per anar bé. La meva missió és reclamar aquest personal per intentar mantenir els índexs de seguretat.” Lasne ha afirmat que es mira de fer la millor gestió possible per tenir coberts els moments de més dificultat. Tant el cap de Govern com la ministra han fet èmfasi en com de qualificat està el cos i el fet que la policia, segons Espot, “és una de les institucions més preuades i més valorades”. Molné ha recordat que fa un any que és al càrrec. “Un any intens però molt gratificant.” Intens “pels reptes nombrosos” i gratificant pels avenços que s’han anat fent. La ministra, que també ha parlat de “policia eficient i respectada”, ha recordat els avenços en matèria de digitalització i totes les normatives reglamentàries i codis que s’han anat aprovant. El màxim mandatari governamental ha insistit en què “un tret d’identitat” del país són “les altes cotes de seguretat ciutadana” de què gaudeix Andorra. “Som un país petit. Això és un factor de vulnerabilitat”, ha remarcat Espot que ha assegurat que “el nostre encaix amb Europa pot reforçar” els nivells de cooperació amb altres estats per mantenir les quotes actuals de seguretat, que és “una de les fortaleses del país”. I “la policia és un dels baluards més grans d’aquesta fortalesa”. DENEGACIONS, FORAGITAMENTS Justament, l’Altaveu ha demanat a Lasne sobre l’impacte que pot suposar l’acord d’associació a nivell policial. I el director del cos ha explicat que “des d’un primer moment és una de les preocupacions que he hagut de tractar. Saber què s’estava fent i què implicaria per a nosaltres.” En aquest sentit, Lasne s’ha mostrat contundent en el fet que “podrem mantenir les denegacions, els foragitaments i les expulsions administratives”. És a dir, policialment, segons el director del cos, no canviarà res. Ara bé, el procés “serà una mica més garantista” i els afectats tindran dret a recórrer les decisions. Això sí, des de fora del país perquè ja hauran estat expulsats. “Podran fer un recurs per aconseguir poder tornar a entrar a un país que els nega l’accés”, ha conclòs Lasne.