Preocupació dels familiars de malalts d’Alzheimer per les llistes d’espera a les residències

“Hi ha gent que paga residències privades però fins i tot aquí hi ha llistes d’espera i han de tenir els malalts a casa. No hi ha opcions i cal esperar”, exposa Montserrat Valls en declaracions a l’Altaveu, que afegeix que tenen coneixement de famílies que al final han optat per portar els seus familiars en centres sociosanitaris de fora del país. Una situació que no sempre és fàcil de gestionar, perquè malgrat que hi ha fases de la malaltia en què la persona pot estar a casa i la família pot gestionar-ho amb el suport del Servei d’Atenció Domiciliària, quan s’arriba a moments de màxima dependència cal passar a una residència. Per tant, poder disposar de places al país és una de les reivindicacions que tenen sobre la taula. En canvi, reconeix la presidenta de l’entitat, la qüestió del centre de dia “ha millorat gràcies a l’obertura dels centres de la Creu Roja”. Un altre dels projectes que s’ha volgut donar a conèixer en la gala i alhora, fer una crida per trobar més recursos econòmics, ja sigui a través de donatius, sumant associats o amb subvencions, és el del botó geolocalitzador. “Ens l’han demanat molt, molt, molt”, reconeix, indicant que es tracta d’una projecte que es desenvolupa conjuntament amb la Creu Roja. L’AAMA compra els botons, i la Creu Roja els entrega a les famílies i els expliquen com funciona. Valls ha detallat que actualment ja n’han comprat més d’una cinquantena i que cada botó costa uns 100 euros, d’aquí la importància de trobar diners per comprar-los. INFORMACIÓ La presidenta de l’AAMA ha assenyalat la importància de poder facilitar informació a les famílies “perquè no se sentin perdudes”. “Costa donar visibilitat i que se’ns apropin”, explica, admetent que “la majoria no saben la quantitat de recursos de què es disposa”. Així, la gala serveix també per explicar el suport que ofereix l’associació quan algú topa amb la malaltia. “Quan una família s’acosta els oferim una sessió gratuïta amb la nostra psicòloga i se’ls ofereix una guia informativa”. En tot cas, Vall remarca que el primer que es recomana és acudir al metge de capçalera perquè pugui derivar el malalt a la unitat d’envelliment del SAAS i “allí els dirigiran en funció de les necessitats de cada cas”. Per exemple, determinar si es necessita suport del SAD o en cas de més dependència, “el següent pas ja és apuntar-se a la llista per poder estar en una residència ja sigui durant el dia o les 24 hores”. Amb tot, Vall també considera que encara costa “que el malalt surti a la llum” i per això reivindica, també, poder trencar el tabú. FORMACIÓ L’entitat també té molt present a les persones que tenen cura dels malalts i per aquest motiu tenen previst poder muntar una jornada, durant un dissabte, “només per a ells, perquè puguin desconnectar”. A banda, recorda Valls, tenen els grups de suport que es fan cada mes i mig. “Es molt important poder tenir aquest espai de desconnexió perquè sinó es posaran malalts ells. És una malaltia tan dura que si el que cuida no està preparat, acaba sent el següent malalt”, adverteix. En aquest sentit, abans de la pandèmia es van promoure algunes formacions que ara està previst que es reprenguin. De moment, les més bàsiques i destinades als familiars. En un futur, també es vol estendre-les a professionals, com els auxiliars que treballen en residències o al SAD.