Un sacerdoci de llarg recorregut i una trompeta

La trobada va ser animada per mossèn Grau que exerceix de rector a Puigcerdà amb la seva trompeta. Els quatre van néixer a finals de la dècada dels anys trenta del segle passat i, en el cas, de mossèn Paco (Francesc Lloret), la seva ordenació va tenir lloc el 1962 mentre que els altres tres són del 1963. Joan Dies és nascut el 1938 a Peramea. Van compartir anècdotes i sobretot vivències d’aquests 60 anys. Per començar i com recorda mossèn Ramon a l’inici dels anys seixanta tothom havia de passar per la Seu d’Urgell, la seu del bisbat. “Els primers anys estudiaven humanitats i després matèries com filosofia, teologia o història de l’esglèsia. Tot això durant tres anys”. Dels 49 que van començar van acabar els estudis només deu. Mossèn Ramon va néixer a Bellcaire d’Urgell, a la Noguera. Va arribar a Canillo amb 26 anys i quan en feia tres que exercia de vicari a Organyà. El 1976 va fundar la colònies del Casal Sant Serni a Aina i posteriorment la casa de colònies Aina. Tot i que el seu desig era anar amb altres companys a Colòmbia, va ser enviat a Canillo. Durant la seva estada a Organyà, amb la seva moto feia un circuit de 132 quilòmetres per petits pobles de la comarca. La seva missa d’estrena a Canillo va ser el primer diumenge de juliol de 1966. La va fer en català però després va saber que la majoria d’assistents eren francesos. És llicenciat en filologia catalana, professor de català i de religió. Ha publicat els llibres ‘El meu Mossèn Cinto’ (2002), ‘Vivències Meritxel·lianes compartides (2011), ‘Petita història de Meritxell’ amb Pilarín Bayés (2015), ’50 anys de a tu a tu des de Canillo’ (2016) i ‘Aina d’Andorra. Contes de bona nit de mossèn Ramon’ (2017). Té la condecoració de l’Orde d’Isabel la Catòlica i la de cavaller de l’Orde de les Palmes Acadèmiques, L’any 2008 va rebre el Premi Àgora Cultural del Principat d’Andorra. Els primers anys de sacerdoci van estar marcats pel Concili Vaticà II Els primers anys de sacerdoci van estar marcats pel Concili Vaticà II i de fet els quatre mossens es consideren fills seus. En Ramon va evitar que algun dels seus amics i companys, volgués deixar la sotana amb el desig de continuar lluitant per l’Evangeli de Jesús des de fora. Ell li va dir: “treballar des de dins de l’Església és més eficaç”. Cal tenir en compte que, en un estat oficialment confessional i catòlic com Espanya, el Concili II del Vaticà va tenir un gran impacte en el nacionalcatolicisme i, molt particularment, en les relacions entre la jerarquia i molts sacerdots de la base i militants catòlics. Les autoritats espanyoles van intentar influir en les seves decisions, però sense èxit, i després del Concili dues qüestions es presentaven com a especialment conflictives per al règim franquista: reconèixer la llibertat religiosa i admetre la nova organització col·legial de l’episcopat espanyol. Tot això va tenir la seva repercussió en els sacerdots que havien acabat els seus estudis. Durant el seu sacerdoci, tots quatre, han renunciat a tenir una família però ara afirmen que en tenen moltes. Per Benigne Marquès, la seva vida, a banda de les misses, també han estat els documents i els arxius. Originari d’Oliana i nascut el 13 de febrer de 1940, és prevere, canonge, historiador, arxiver diocesà i capitular d’Urgell. Es va llicenciar en dret canònic i diplomat en arxivística per l’Escola Vaticana de Paleografia, Diplomàtica i Arxivística. Ha participat en l’edició de l”Episcopologi d’Urgell’ i l’any 2020 va rebre la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya. Continuen amb la seva feina i amb la seva transmissió de valors perquè tenen projectes i amb moltes coses per fer. Els agradaria ser recordats, com diu mossèn Ramon “com algú que ha intentat sempre fer el bé i que mai vaig fer les coses perquè em diguessin gràcies”.