A Meritxell, per tradició

Els més valents han caminat més d’un parell d’hores per arribar des de la capital o Escaldes, altres ho han fet més fàcil i han recorregut només els quasi 4 quilòmetres que separen Prats de Meritxell. Qui tenia més dificultats físiques o no es volia cansar, podia optar per agafar un dels busos llançadora que des de la rotonda d’accés al poble des de la CG2 traslladava els ciutadans fins als peus del santuari. La qüestió era arribar perquè per a molts el 8 de setembre és una data assenyalada i important per “mantenir la tradició”. Per a d’altres ha estat l’ocasió de complir amb una promesa feta temps enrere relacionada amb la salut d’algun familiar i amb un ciri a la porta del santuari vell certificaven el seu compromís. També ha estat dia de retrobaments i de contacte social. I fins i tot de recordar com amb les pròpies mans s’havia ajudat a construir el santuari nou després que el fatal incendi cremés el vell. Sigui com sigui, data especial. També per a alguns visitants, que no han desaprofitat l’ocasió de compartir una festa tant important per als andorrans. Les escales d’accés al santuari eren un anar i venir de gent constant. Ciutadans que es barrejaven amb un fort desplegament policial, segurament condicionat per la visita del secretari d’Estat de la Santa Seu, Pietro Parolin, i amb agents de circulació, vestits de gala, que des de ben d’hora esperaven pacients l’arribada de les autoritats. Aliens a la part més institucional de la festa, els més matiners han acudit a la missa de l’aurora a les 7.30 hores, d’altres confessaven predilecció per l’ofici de les 9, la missa jove animada pels infants i joves d’AINA. I mentre uns ja havien complert amb el deure i gaudien d’un petit esmorzar de coca amb xocolata, altres anaven arribant per ser a temps a l’eucaristia solemne, celebrada per l’arquebisbe i copríncep Joan-Enric Vives i presidida per Parolin. A la sortida, coca i moscatell per a tothom i sardanes al claustre amb la Cobla Osona. Mentre uns ja havien complert amb el deure i gaudien d’un petit esmorzar de coca amb xocolata, altres anaven arribant per ser a temps a l’eucaristia solemne Ja sigui per tradició, afició o obligació, han estat nombroses les autoritats que s’han unit a les rotllanes i han puntejat les primeres sardanes. Però ha sigut més cap al migdia, quan ministres, consellers generals i cònsols ja havien desaparegut de l’escenari, quan la rotllana s’ha fet més grossa i joves i grans han compartit dansa al compàs del ‘Coti x coti’ dels The Tyets, un autèntic revulsiu per una tradició que no acabava d’enganxar a les generacions més joves. Arribava l’hora de dinar i tothom ha començat a desfer el camí de tornada. Fins i tot la imatge de la Mare de Déu, que durant molta estona ha estat objecte de fotos i adoracions, respirava tranquil·litat. I de cop, visitants inesperats d’última hora: una representació de l’FC Andorra, amb els quatre capitans i l’entrenador. Qui sap si han aprofitat per demanar algun petit miracle!