El text ha estat impulsat per Andorra conjuntament amb cinc països més de l’organisme internacional: Bèlgica, Luxemburg, Mònaco, San Marino i Eslovènia. I, posteriorment, ha rebut el suport de 37 altres Estats així com de la Unió Europea. En ell es posa en relleu l’eix de la jornada d’aquest any, el fet de “donar veu a les víctimes (…) i escoltar les seves històries per aprendre lliçons valuoses i inspirar canvis de polítiques”. En aquest sentit, s’alerta que l’explotació i l’abús sexual de nens “passen sovint desapercebuts” i que els infants, “pels sentiments de vergonya o culpa o per la por a no ser creguts”, acostumen a no parlar-ne. I això fa que “bona part d’ells siguin desconeguts i ignorats” i que “els perpetradors quedin impunes”. Per això, es posa en relleu que “és fonamental recordar que la violència sexual que pateixen mai és culpa seva” i “ajudar-los a confiar en els altres”. La declaració remarca la importància d’escoltar les víctimes per “aprendre del seu patiment” i “poder reconèixer millor els signes dels abusos” així com “millorar els serveis de protecció i prevenció”. Així, es considera que “és essencial trencar el silenci creant consciència a tots els nivells de les nostres societats”. I sobre els infants que han patit aquesta xacra, la declaració indica que “necessiten poder parlar lliurement, sense por, rebre suport actiu sense discriminació, afrontar el trauma i viure una vida sana”. El document també aposta per “millorar i enfortir el marc legal i regulatori” i per “fer servir totes les eines disponibles per definir i coordinar el treball entre països, sectors i organismes responsables de la protecció de la infància”. A la vegada, es referma la necessitat de desplegar en la seva totalitat el conveni de Lanzarote com a model perquè els Estats protegeixin els nens de l’explotació infantil.