Carta oberta a Joan Anton Rechi

Des d’Andorra Lírica llegim amb estupefacció les declaracions de Joan Anton Rechi a l’article publicat a ‘La Vanguardia’ el 8 de juny d’enguany amb el títol ‘Misión: representar opera en Andorra’, article signat per Maricel Chavarría. I quan diem estupefacció ens quedem curts, ja que l’òpera a Andorra ja fa anys que va arribar i, precisament, de la mà d’Andorra Lírica. Estem parlant exactament de l’any 2014. I d’aleshores ençà el públic andorrà –i també un bon nombre d’amants de l’òpera vinguts de fora amb pernoctacions incloses en el país– han gaudit de més de 30 espectacles operístics de producció pròpia amb 50 funcions i més de 10.000 espectadors. Títols importants com ‘Carmen’ de Bizet, ‘L’Elisir d’amore’, ‘Don Pasquale’ o ‘La fille du régiment’ de Donizetti, ‘Il Barbiere di Siviglia’ de Rossini, ‘La Traviata’ de Verdi, ‘Tosca’ de Puccini, ‘Hänsel i Gretel’ de Humperdinck o ‘Le Val d’Andorre’ de Halévy han ressonat a les nostres valls gràcies a la gran feina d’un equip de gent professional que ha treballat nit i dia per aconseguir que l’òpera no passés de llarg al nostre país. I aquesta darrera òpera, ‘Le Val d’Andorre’, no s’havia sentit en versió íntegra i en francès des de la seva estrena a Londres l’any 1850. Però també s’han fet muntatges d’operetes i sarsueles com ‘Molinos de viento’, ‘La corte del faraón’, ‘La vídua alegre’, ‘La gata metamorfosada en dona’, ‘Bohemios’, ‘Cecília Valdés’, ‘Cançó d’amor i de guerra’ i un llarg etcètera que han suposat vuit temporades de creació d’espectacles lírics ‘made in Andorra’ d’un equip de qualitat, amb esforç i assajos, però també imaginació per aconseguir resultats òptims amb un finançament petit, però sense el qual no hagués estat possible començar. I també molta il·lusió que és el que fa sempre que tot surti bé. “Gràcies, senyor Rechi, per tirar per terra la feina feta durant quasi deu anys per centenars de persones que han col·laborat amb il·lusió amb el gran projecte que és –i que continuarà sent– Andorra Lírica amb la Temporada d’Òpera d’Andorra” Ja ho deia Campoamor: ‘No rebutgis els teus somnis. Sense la il·lusió el món què seria?’. Sí, senyor Rechi, potser vostè no sabia que a Andorra l’òpera ja fa anys que sona i és ben estrany, doncs va assistir a la darrera representació que vam fer de la ‘Tosca’ de Puccini i va aplaudir força… Potser Israel ha portat l’òpera a Masada, a l’extrem oriental del desert de Judea, però Andorra Lírica l’ha portat en els darrers vuit anys a teatres, a esglésies i fins i tot a places públiques per tal que allò que Beethoven definia com una revelació més alta que tota filosofia, pogués també ser patrimoni del poble andorrà. Produccions que s’han gestat a Andorra més enllà d’allò purament artístic sinó també amb una forta vessant pedagògica i social realitzada al país de manera constant, col·laborant amb tota mena d’entitats i dinamitzant tot el sector cultural i educatiu implicat dins i fora d’Andorra. Produccions que han sortit també fora de les fronteres a festivals lírics d’Espanya i Itàlia amb gran èxit i acollida de públic. Potser amb els 900.000 euros tindríem produccions més vistoses, noms més coneguts, però no de major qualitat artística. Gràcies, senyor Rechi, per tirar per terra la feina feta durant quasi deu anys per centenars de persones que han col·laborat amb il·lusió amb el gran projecte que és –i que continuarà sent– Andorra Lírica amb la Temporada d’Òpera d’Andorra. El convidem a la primera representació d’una òpera a l’aire lliure a Andorra, el ‘Rigoletto’ de Verdi, que tindrà lloc el pròxim 27 de juliol a la plaça de la Germandat de Sant Julià de Lòria, segur que li agradarà.